Per fi va arribar el dia tan esperat de volar cap a Managua, era un dia que havíem desitjat amb moltes ganes! Després d’unes 17 hores de viatge vam arribar a la capital de Nicaragua on ens van rebre els membres de l’AEPCFA (Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador) a l’aeroport. Ens van acompanyar al seu local on vam poder sopar una mica i descansar. Els membres de l’associació són persones amb uns grans valors humans, gent gran i gent jove que fan un treball molt important per a l’alfabetització del país.
El dia següent era l’aniversari de la Revolució Sandinista. El 19 de juliol tot el país s’aturava i viatjaven més de 6000 autobusos d’arreu cap a la capital a celebrar l’aniversari. Com no podia ser d’altra manera, vam agafar les banderes del local i vam fer un comando cap a la Plaza de la Fe. Allà hi havien líders i presidents llatinoamericans i moltíssima gent; es vivia un ambient festiu i alegre.
 |
| AEPCFA, Managua |
Després d’una estada exprés i intensa a la capital, vam agafar l’avioneta per anar cap al nostre destí, cap a Puerto Cabezas. Crec que al baixar de l’avioneta ja ens vam adonar que allà es respirava un altre aire, que no tenia res a veure amb la zona del Pacífic. Teníem moltes ganes de conèixer les nostres famílies i allà ens estaven esperant totes. Vam tenir una reunió de benvinguda i ens vam traslladar cap a les nostres cases d’acollida.
L’acollida a les nostres cases va ser una de les coses que més ens va marcar en el nostre viatge. Allà no érem uns convidats, érem un més dins de la família. La filosofia de vida que té aquesta cultura no és la mateixa que la nostra. Ens oferien tot el que podien perquè estiguéssim còmodes, i no només això, sinó que les converses i les experiències compartides també van ser molt enriquidores, properes i boniques. Realment el vincle i la confiança que vam fer va ser la millor experiència!
 |
| Shira, Frania i Ingrid |
Allà vam haver de renunciar a les nostres comoditats occidentals i adaptar-nos a les formes de vida locals. Treure aigua del pou pel lavabo, menjar arròs amb mongetes per esmorzar, rentar la roba a mà i tirar-nos repel·lent de mosquit a totes hores eren hàbits que vam adoptar amb força facilitat. Potser una de les coses que més ens va costar és aguantar la humida calor que es respirava allà i que era dura de resistir. Tot i que com podeu veure a una de les fotos, teníem remeis naturals per
passar la calor!
 |
| Carla, Michele, Albert, Ryan i Chepe |
 | ||||||
| Fidel i Rocío |
Un cop allotjats vam estar uns dies de reunió en reunió coneixent moltes persones i diversos projectes que es realitzaven a Puerto Cabezas i les comunitats del voltant.
La Rocio va allotjar-se a casa de Fidel (els podeu veure a la foto), que ens va fer una formació sobre la interculturalitat a la regió. Com ja sabeu a la regió caribenya hi habiten diferents ètnies que s’han d’entendre i conviure de la millor manera possible.
 |
| Puerto Cabezas |
Continuació: Omplim les maletes: Tallers a Puerto (2a part)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada