Adéu a una gran persona i un amic, per sempre Dr. Sampson.

Ahir vam rebre la noticia de la mort del Dr. Rigoberto Sampson el dia 27 d'abril. Actualment era el rector de la UNAN-León, havia estat diputat al parlament de Nicaragua i recordem especialment la seva etapa com a alcalde de León. Fruit de la relació amb aquest muncipi de Nicaragua vam tenir la sort de conèixer i compartir bons moments amb una gran persona, dedicada a servei al poble i a la transformació de la societat per esdevenir més justa, igualitària i solidària. Una gran persona amb qui sempre hem pogut comptar, un amic de Puerto Cabezas a qui recordarem sempre. Des de l'Associació ho hem volgut transmetre a través d'una carta enviada a la UNAN-León

Estimados compañeros:

Los amigos y amigas de Vilafranca del Penedès (Catalunya) lamentamos profundamente la perdida de una gran persona y un gran amigo para nosotros .

El Dr. Sampson , amigo del hermanamiento con Puerto Cabezas. Durante su etapa como Alcalde de León, recibimos siempre su apoyo para facilitar los contactos y col·laborar con los proyectos, y este apoyo solidario lo transmitió a los alcaldes que siguieron este compromiso con el municipio hermano de la costa caribe.

El Dr. Sampson, amigo de todos nosotros. Sus visitas a Vilafranca han dejado huella. Persona cercana, familiar, amable, con sentido del humor y políticamente abierta y comprometida con su pueblo.

Cuando los compañeros y compañeras de Vilfranca visitábamos la ciudad de León siempre encontraba tiempo para poder compartir con nosotros, recibiendo a los brigadistas durante su etapa como alcalde o más recientemente en su despacho como rector de la UNAN.
El Dr. Sampson siempre estará presente en nuestra memoria como un amigo solidario entre los pueblos de Catalunya y Nicaragua .

Les pedimos que transmitan nuestro pésame y amistad a sus familiares más cercanos.

Un abrazo en nombre de la asociación “Amics de Puerto Cabezas”

Vilafranca del Penedès, 29 de abril de 2009

Els pescadors de Tuara i Pahara, arriben a Kuakuil a canviar els peixets per arròs i oli.

En quan al projecte 1812 Reconstrucció de Vivendes a la comunitat de Kuakuil, segueix endavant, ara a un ritme trepidant, després de llargues negociacions de la coordinació del Projecte amb el PMA i MAGFOR per tal de portar el complement de menjar per treballar a la comunitat de Kuakuil. Això ha solucionat els sacrificis i problemes que tenien els comunitaris alhora de proporcionar-nos diàriament les 10 persones de ma d’obra com a contrapart. En les comunitats on es viu en regim de subsistència, on una família no te res per a menjar si no va a pescar, a caçar o a buscar el blat, es fa difícil la participació total de la comunitat. Tot i això, els comunitaris havien establert uns rols per tal que tothom sabés quin dia li tocava treballar i que fins ara s’estaven complint de manera responsable i amb èxit.

D’ençà que a finals del mes de març, el PMA Programa Mundial d’Aliments, ens va fer la primera entrega de grans basics, arròs, soja i oli, hem establert una ració d’aliment diària per dia treballat i ha provocat que tinguem el suport de 30 persones diàries. Us passo fotos.

Això no només ha estat un benefici per la comunitat de Kuakuil, sino que ara arriben de diferents comunitats a canviar producte per grans basics. Per exemple aquest dies les comunitats veïnes de Tuara i Pahara, estant pescant el tradicional Tuba i Mas Mas, un peixet de riu molt apreciat pels pobladors de Puerto Cabezas. Els pescadors de Tuara i Pahara, arriben a Kuakuil a canviar els peixets per arròs i oli. A Kuakuil es celebra amb alegria doncs la carn de qualsevol tipus es molt escassa. Hi ha també greus problemes d’aigua, a kuakuil i a Puerto. No tenim aigua per rentar roba, tampoc per bañar-nos i cada dia hem de inventar alguna cosa.

Us passo fotos també de la missió que vem fer 4 membres del comitè de seguiment de la comunitat de Kuakuil, ancians tots, i un servidor per tal d’esbrinar l’estat dels 360 postes que falten per seguir amb la construcció de 30 cases. Els postes que son de 8”x8” son de fusta caiguda per l’huracá, i de fusta preciosa, com l’slim (comenegro), iban (nispero) i (limsi) nancitón. Aquests postes son carregats per 4 persones durant uns 400 metres de mitjana bosc endins, i portats fins la vora del riu. un suplici.

Vem sortir de matinada de Kuakuil en direcció el riuet (creeck) anomenat Kuakuil Tigni, a una mitja hora de camí. En arribar al Kuakuil Tigni, vem usar els cayucos per tal de baixar tot el riu, que es ple de troncs i bamboo caigut per l’Huracá amb molta dificultat, fins arribar al Riu Wawa. Als marges del riu Wawa, hi ha les marques dels motoserristes, on hi tenen acumulat els postes llestos per ser portats a Kuakuil.

Els comunitaris ja han cavat els forats, a l’espera que arribin aquest postes.

Enviat per Gabriel Julià Pi des de Bilwi

INDIGENAS Y ETNIAS DE LA NACIÓN COMUNITARIA MOSKITIA, LLEGÓ EL MOMENTO DE LA INDEPENDENCIA.

Durant els dies 16 al 19 d’abril, s’ha celebrat a Bilwi, l’assemblea mes gran i ancestral del poble miskitu. Sense el suport i amb el boicot de Yatama, el Consell d’Ancians, va convocar aquesta extraordinària assemblea per tal d’escollir el Wihta Tara, el Cap d’Estat que ha de conduir la Nació Comunitària Moskitia cap a la independència. Així deia el lema que durant aquestes setmanes em escoltat per radio i televisió: INDIGENAS Y ETNIAS DE LA NACIÓN COMUNITARIA MOSKITIA, LLEGÓ EL MOMENTO DE LA INDEPENDENCIA.

Durant l’assemblea ha quedat clar la ruptura que hi ha entre els dirigents de la Nació Comunitària Moskitia, que defensen la sobirania del poble miskitu i reivindica l’estatus de poble sense estat, i la cúpula de Yatama defensora d’una autonomia dins l’estat nicaragüenc.

Els participants, gairebé ancians tots, han fet palès la inquietud pel poble miskitu dins l’estat hondureny i nicaragüenc, la pèrdua dels seus drets, de les seves terres i del seu llegat, trepitjat reiteradament pels colons hondurenys, l’avenç de la frontera agrícola, l’espoli actual de la fusta en nom del huracà Felix, l’empobriment constant del poble indígena, i el mercantilisme que en fa del indígena el partit Yatama, cada cop més allunyat de les comunitats.

El FSLN, tot i esperant que la opció Nació Comunitaria Moskitia debiliti i provoqui ruptures a l’estructura Yatama, s’ha mantingut d’observador passiu. El boicot de les institucions governamentals regionals i municipals ha estat total i deliberat.

La Nació Comunitària Moskitia, moviment essencialment dirigit pels ancians de les comunitats indígenes i mancada de recursos econòmics, valorava molt positiva l’assemblea on finalment s’ha escollit al Reverendo Hector Willimas com a màxim Cap d’Estat de la Nació Comunitaria Moskitia. Aquest en el seu programa de la radio MISKUT del dia dilluns 20 d’abril declarava i exigia que les Alcaldies, Govern Regional i Consell Regional, així com l’Exèrcit es disposessin sota les ordres d’aquest, com a màxim cap d’estat. La Nació Comunitària Moskitia, (s’avisa per radio), dona 6 mesos perquè el Govern Regional i Consell Regional entregui el poder al Wihta Tara de la Nació Moskitia.

En fi, estem ben distrets

Per Gabriel Julià Pi des de Bilwi

En la 2a sessió municipal, el consell va aprovar per majoria absoluta destinar els terrenys del MICONS, per tal de fer un enorme Complex Esportiu.

En quan al Projecte 1840 del FCCD, Boxear contra el Viento, l’IND, Institut Nicaragüenc d’Esports en la darrera visita de la Directora de projectes del IND, Arquitecta Fátima Rodriguez, es va comprometre a realitzar els plànols del Gimnàs i entregar-los aquesta setmana vinent.

En la 2a sessió municipal, el consell va aprovar per majoria absoluta destinar els terrenys del MICONS, per tal de fer un enorme Complex Esportiu. Això es va celebrar com una festa de l’esport, i es va interrompre la sessió amb forts aplaudiments per part dels atletes boxejadors, i sobretot futbolistes que eren majoria. Immediatament es van crear unes brigades de joves que han passat tota la setmana netejant els mes de 10.000 metres de terrenys on es destinarà per camp de futbol, 2 pistes de basket, i una Escola Acadèmia de Boxa on i conviurà també una futura Acadèmia Municipal de Ball. L’alcalde es va mostrar preocupat per la falta de recursos econòmics per afrontar aquestes construccions, i el IND es va comprometre a donar 1 milió mes de córdobes per l’any vinent.

Respecte a la Boxa, la selecció de Puerto Cabezas va quedar en 2n lloc a nivell nacional, empatada amb l’exèrcit, col·locant a 5 boxejadors de Puerto a la selecció nacional, primera vegada en la història. També en reconeixement a la tasca de l’entrenador porteny Alexis Carrillo, passa a formar part de l’stage tècnic de la selecció Nacional. La Federació de Puerto Cabezas, va rebre el premi a millor Associació Departamental de l’any 2008, i en assemblea extraordinària de la FENIBOXA d’àmbit estatal, celebrada el mes de febrer del 2009, es va decidir per unanimitat anomenar un servidor, Vocal de la Federació Nicaragüenca de Boxa Amateur. Ara tenim l’atenció de tots els mitjans que no acaben d’entendre com, sense un espai on practicar, sense cap ajut de cap mena hem promocionat a 5 joves, exemple per a tots, a la selecció nacional. Gracies per la part que us toca. Per l’espai de la casa, mentre va durar, i tot l’ajut rebut de l’agermanament fins l’actualitat. Ara tenim el KNOCKOUT en la RAAN, podeu veure, www.fedeboxaraan.blogspot.com un esdeveniment de luxe on participaran els millors boxejadors de Managua, Matagalpa, Exercit i Puerto. Ja tenim assegurada la retransmissió en directe pel Canal 7, que es el nou canal potser amb una visió mes popular i que li fa la competència al Bilwi Visión.

Estem buscant com bojos el finançament de l’empresa privada. Els pressupostos son baixos, si coneixeu empreses que vulguin finançar els trofeus (200 $) o els uniformes (180 $) o l’alimentació (200$).

Enviat per Gabriel Julià Pi des de Bilwi

Pobresa i riquesa

Fa unes setmanes vaig anar a l'IES "EL Foix" de Santa Margarida i els Monjos a fer una xerrada sobre Nicaragua. Cel.lebraven la Jornada de la Solidaritat. Hi vaig anar en qualitat de membre dels "Amics de Puerto Cabezas" de Vilafranca del Penedès. De fet no hi vaig anar sola, em va acompanyar en Ramon Carbonell que és el president de l'Associació.

La nostra xerrada era de 8,30 a 10, en el marc de la presentació de deiveres ONG. Amb en Ramon ens proposàvem mostrar als alumnes la realitat i diversitat (també la linguística i cultural) de Nicaragua fugint tan com poguessim dels clixès. També, explicar-los quina és la tasca que l'ONG que representàvem.

Per començar, els alumnes no semblen especialment motivats... cares d'avorriment... despistats, segurament no han triat aquesta presentació (a quin adolescent interessa aquest tema?) però saben que han de ser-hi si volen participar més tard als tallers de música, cuina, capoeria, etc...

• Desprès de presentar-nos, els donem un mapa mut de Centramèrica i Sudamèrica i els demanem que hi col.loquin Nicaragua i, si poden, altres països que coneguin.
  

Primera reacció: curiositat i discussió (On és Nicaragua? Quin és de tots aquests països?) Al grup hi ha un mexicà i un brasiler, els nois els demanen informació per situar alguns noms al mapa. De sobte, són importants.

• Segona pregunta: Què saben de Nicaragua?
  

Escrivim les seves respostes a la pissarra. No saben gaire coses: que és un païs pobre - diuen- petit, els sembla, imaginen, no sé perquè el clima ... que hi ha, em sembla, una selecció de bàsquet, en tot cas, un equip esportiu que coneixen alguns, poca cosa més. Ho deixem tot apuntat a la pissarra.

• Tercera fase: projectem el mapa polític d'Amèrica i poden verificar si han col.locat el país al seu lloc corresponent, més aprop o més lluny.

• Quarta fase: trec d'una bossa una sèrie d'objectes de Nicaragua (pedres, corall negre, pepites d'or, collarets, postals, bitllets de "Córdobas" , documents escrits en diverses llengües que hi conviuen, fotografies, objectes artesans, etc.) els distribueixo als alumnes i els preguntem si saben què és cada cosa. Els animem a fer hipòtesis. Tots s'hi posen. Poc a poc, es va desvetllant la diversitat i al riquesa del país. Els alumnes la van descobrint a partir de la força fascinant dels objectes aportats. Van fent hipòtesis correctes, preguntes encertades
  

- O sigui que hi ha or i no poden explotar les mines?

- Tenen molta aigua!

- Tenen molta riquesa de boscos!

La petita i diversa Nicaragua es fa present i gran a la classe: volcans, rius, tortugues, mines d'or, caoba, cedre, pesca, les costes dels dos oceans, el llac de Nicaragua, els segon més gran d'Amèrica, les ètnies i llengúes de la part atlàntica: els mískitus, els mayagnes, els creols... tot va fent-se evident de forma fàcil i planera. Gairebé màgica.

• Cinquena part: en Ramón explica quins són els objectius de la nostra ONG, projecta fotografies i algun vídeo.
• Sisena part i última pregunta: què heu après de Nicaragua que no sabíeu abans de la xerrada?

- ...Que no és un país pobre..

- ... És ric però el fan ser pobre.

Objectiu assolit!

Toca el timbre estem encara discutint amb els alumnes. Hem de marxar. Ha passat una hora i mitja i ni els alumnes ni nosaltres no ens hem adonat!

Al pati, els professors han muntat paradetes per vendre productes de Comerç Just.

Fa un bon dia. En Ramon i jo marxem més que contents.

(A Nicaragua quan hi vaig anar a treballar, vaig, per sobre de tot, aprendre un munt de coses que no m'havia ensenyat cap universitat. Un altre dia explicaré aquesta intensa experiència i també lagermanament Puerto Cabezas- Vilafranca que és a l'orígen dels meus viatges i els meus descobriments).

escrit per Matilde

FOTOAGERMANAMENT

fotoAGERMANAMENT

FotoAgermanament és un projecte pel que necessitem la teva col·laboració i amb el qual esperem entre tots aconseguir recollir imatges de tots aquells, qui havent estat o no a Puerto Cabezas, participeu de l’Agermanament. Amb aquest projecte es pretén aconseguir un arxiu digital d’imatges per exposicions, edició de material divers i per fer un llibre d’imatges per fer arribar a Puerto Cabezas.

Però en aquest moment el que us demanem és el següent:

Una selecció de com a màxim 5 imatges on es vegin representades les relacions d’amistat, les relacions humanes que és el valor més gran de l’agermanament. També imatges on es reflecteixin projectes i campanyes que s’han dut al llarg dels 10 anys d’Amics de Puerto Cabezas i de tots els anys de relacions amb Nicaragua.

Les imatges poden ser en diferents formats, no cal que siguin exclusivament digitals. Per tant
fotografies en paper i diapositives també es poden portar, es digitalitzaran i us seran retornades.

On i com es poden fer arribar?

Es poden fer arribar al Cafè de Bilwi, a l’Escorxador (c/ Escorxador 19-21 08720 Vilafranca del Penedès) i per correu electrònic a amicsdepuerto@gmail.com (eviteu reduir la resolució de la imatge).

Per tal de poder tenir les imatges el més aviat millor ens hem posat com a data de termini per rebre les fotos el dia 30 d’abril però quan més aviat les anem rebent millor.

És important que tots aquells que ens feu arribar alguna imatge adjunteu també la fitxa (aquí ) que us passem per tal d’identificar correctament les imatges i poder-les retornar. També en el cas que les envieu per correu electrònic. (amicsdepuerto@gmail.com )

Entre tots esperem tenir un bon recull d’imatges on tothom hi estigui representat.

Agraint la vostra col·laboració

La junta
Amics de Puerto Cabezas