Ahir vam rebre la noticia de la mort del Dr. Rigoberto Sampson el dia 27 d'abril. Actualment era el rector de la UNAN-León, havia estat diputat al parlament de Nicaragua i recordem especialment la seva etapa com a alcalde de León. Fruit de la relació amb aquest muncipi de Nicaragua vam tenir la sort de conèixer i compartir bons moments amb una gran persona, dedicada a servei al poble i a la transformació de la societat per esdevenir més justa, igualitària i solidària. Una gran persona amb qui sempre hem pogut comptar, un amic de Puerto Cabezas a qui recordarem sempre. Des de l'Associació ho hem volgut transmetre a través d'una carta enviada a la UNAN-León
Estimados compañeros:
Los amigos y amigas de Vilafranca del Penedès (Catalunya) lamentamos profundamente la perdida de una gran persona y un gran amigo para nosotros .
El Dr. Sampson , amigo del hermanamiento con Puerto Cabezas. Durante su etapa como Alcalde de León, recibimos siempre su apoyo para facilitar los contactos y col·laborar con los proyectos, y este apoyo solidario lo transmitió a los alcaldes que siguieron este compromiso con el municipio hermano de la costa caribe.
El Dr. Sampson, amigo de todos nosotros. Sus visitas a Vilafranca han dejado huella. Persona cercana, familiar, amable, con sentido del humor y políticamente abierta y comprometida con su pueblo.
Cuando los compañeros y compañeras de Vilfranca visitábamos la ciudad de León siempre encontraba tiempo para poder compartir con nosotros, recibiendo a los brigadistas durante su etapa como alcalde o más recientemente en su despacho como rector de la UNAN.
El Dr. Sampson siempre estará presente en nuestra memoria como un amigo solidario entre los pueblos de Catalunya y Nicaragua .
El Dr. Sampson siempre estará presente en nuestra memoria como un amigo solidario entre los pueblos de Catalunya y Nicaragua .
Les pedimos que transmitan nuestro pésame y amistad a sus familiares más cercanos.
Un abrazo en nombre de la asociación “Amics de Puerto Cabezas”
Vilafranca del Penedès, 29 de abril de 2009
Quina notícia més inesperada per mí.Desconeixia la malaltia del Dr. Rigoberto Sampson,per això, la notícia m'ha colpat sobtadament.
ResponEliminaEl primer que m'ha vingut a la memòria ha sigut aquella tarda d'estiu a León (aquí era el mes de març de 1999), jo havia sentit parlar de quina mena de personalitat era l'Alcalde de León, en Rigoberto Sampson, home compromés amb el seu poble, partícep d'una diversitat d'entitats i administracions,metge de professió i pertanyent al FSLN (Frente Sandinista de Liberación Nacional). Abans que em rebés al seu dspatx de l'alcaldia de León i tenir el plaer de coneixe'l ja sabia que estava a punt d'afegir a la meva llarga llista d'amistats a León i Puerto Cabezas,a un home molt interessant.
No anava errat,vaig entrar al seu despatx acompanyat del meu amic,i llavors tinent d'Alcalde de León, Denis Pérez. L'ambient era fresc gràcies a l'aparell d'aire condicionat que hi havia al despatx. Em va crear impressió aquell despatx tot ple de quadres i de prestatges plens de llibres, palques conmemoratives, motius indígenes fins i tot, però la vista s'em va anar cap al fons de la sala. A laparet delfons hi havia un enorme quadre de Sandino i amb un màstil, la bandera de Nicaragua. Assegut darrera d'una gran taula, bé deseguida es va aixecar, hi havia un home més aviat gran (em referixo a la seva constitució),sense cabells,vestit de tratge i corbata. M'enrecordo com si fos avui que l'home suava força, bé els que heu estat a Nicaragua ja coneixeu el costum de la majoria de la gent de portar mocadors de roba per anar-se treient la suor. Deseguida em va xocar la mà a l'hora que em feia una efusiva abraçada, d'aquelles que notes que no són de cortesia i més aviat et donen confiança i amistat incondicional. Després vam seure en una de les taules de reunions i amb la seva veu calmada pero de persona culta i de fàcil dialèctica em va dir que gaudís de la meravellosa ciutat de León i que el tenia a ell i a tota la seva família per allò que calgués durant la meva estancia a León.
Per sort, no vaig haverde recòrrer a ell en el mesque vaig estar sol a León per reforçar l'agermanament. De fet, la persona amb la que mantenia reunions i visites a organismes,municipis i tota mena d'entitats era el llavors Cap de la oficina de Cooperació i desenvolupament de projectes, el també metge Velásquez.
L'Alcalde Sampson sempre em deia que la seva esposa tenia moltes ganes de coneixer-me i que passés per casa seva abans de marxar, peròla veritat no m'enrecordoper quina circumstància que no ho vaig poder fer, ara crec tenir l'obligació de visitar a la família de Rigoberto Sampson quan torni a León.
Vaig caminar amb ell i amb el lider sandinista Daniel Ortega fins al cerro de los mártires, una romeria de centenars de persones fisn als aforesde León. Parlava amb tots dos i gaudia de la seva conversa.Quines persones més properes,semblava que les coneixia feia molt de temps.
També el recordo amb un anorac tot tapat fins al coll i a la porta de l'hotel Pere III. Crec que el Miquel Cartró els hi va haver de comprar els anoracs en la seva visita a Vilafranca junt amb l'Alcalde de Puerto, mi gran amigo Henry Herman, perquè s'havien presentat amb roba lleugera, que inexperts que eren llavors en això de saber quin temps feia als hiverns a Vilafranca.
A l'any 2001 va tornar a sorgir el Dr. Rigoberto Sampson en la meva vida i de la meva família. L'Alcaldia de León havien fet un reconeixement al compromís del meu estimat pare amb León i Puerto Cabezas. Em van entregar un acord del Ple municipal de León,el qual tinc enmarcat i gaurdat amb molt de carinyo,potser algun dia fins i tot li trobaré un lloc per penjar-lo. Ara ja parlant de l'any 2007, va ser a la xerrada que va fer a l'Escorxador. Era elprimer acte al que assistia després d'haver deixat la junta de l'Associació d'Amics de Puerto Cabezas. Tenia el meu primer nen molt petit però m'hi vaig poder escapar una estona, potser era un presagi que seria la última vegada que podria abraçar al meu amic i admirat Rigoberto Sampson. De fet,no em vaig poder quedar a tota la xerrada i el vaig voler saludar personalment abans de marxar.
Vull acabar dient que el Dr. Rigoberto Sampson ha estat una persona cabdal i de referència per l'Associació d'Amics de Puerto Cabezas i per tots els que em tingut el privilegi de coneixe'l. No s'entendria l'agermanament sesnse el compromís social i polític de persones com ell que han sabut transmetren's la il·lusió i les ganes de lluitar per un món més just, més solidari i millor per tots.
Gràcies per tot Rigoberto Sampson.
Joan Peñafiel Hervás
Soci d'Amics de Puerto Cabezas i primer president de l'associació.