A la costa atlàntica de Nicaragua la forma de vida i la cultura tenen més en comú amb altres pobles del Carib, que amb la resta de Nicaragua. I és què aquesta zona va ser colonitzada pels britànics, no pels espanyols, i no va ser annexionada a Nicaragua fins a finals del segle XIX. Per això, a més de població mestissa, com a la resta de Nicaragua, hi ha població d’origen africà i parla anglesa –descendents dels esclaus que els britànics van portar a la zona-; població indígena, descendents dels pobles originaris de la zona; i una amplia gama de mestissos, fruit de la barreja de tots amb tots...
DESDE 1985: AMISTAT PENEDÈS-COSTA ALTÀNTICA AGERMANAMENT VILAFRANCA DEL PENEDÈS - BILWI (PUERTO CABEZAS)
dimecres, 21 d’abril del 2010
"Defensant la identitat caribenya a Nicaragua"
A la costa atlàntica de Nicaragua la forma de vida i la cultura tenen més en comú amb altres pobles del Carib, que amb la resta de Nicaragua. I és què aquesta zona va ser colonitzada pels britànics, no pels espanyols, i no va ser annexionada a Nicaragua fins a finals del segle XIX. Per això, a més de població mestissa, com a la resta de Nicaragua, hi ha població d’origen africà i parla anglesa –descendents dels esclaus que els britànics van portar a la zona-; població indígena, descendents dels pobles originaris de la zona; i una amplia gama de mestissos, fruit de la barreja de tots amb tots...
dimarts, 10 de novembre del 2009
La Costa Carib prioritat de l'Estratègia de la Cooperació Catalana a Nicaragua.
10.11.2009
La comissió de Cooperació i Solidaritat del Parlament de Catalunya va acollir la presentació de l’Estratègia de país prioritari (EPP) Nicaragua, la primera d’un país soci de la cooperació catalana. Es tracta d’un document estratègic que té per objecte establir un full de ruta del govern de la Generalitat en la seva actuació en matèria de cooperació al desenvolupament en aquest país prioritari.
La presentació del document forma part de la visita que durant tota aquesta setmana fa una delegació de polítics nicaragüencs dels àmbits municipal i regional de la Regió Autònoma de l’Atlàntic Nord (RAAN) i de la Regió Autònoma de l’Atlàntic Sud (RAAS), junt amb personal del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). L’objectiu de la visita és conèixer l’experiència catalana a nivell de descentralització administrativa.
Durant la compareixença, el director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat, David Minoves, va remarcar el “caràcter emblemàtic” de Nicaragua en la trajectòria solidària del nostre país. Però també va assenyalar la importància d’aquest document per millorar l’eficàcia de l’ajut, ja que tot i l’important volum de recursos rebut per part de la cooperació internacional des de fa més de vint anys, només Haití és més pobre al continent americà.
Nicaragua és un país prioritari per la cooperació catalana des dels inicis de l’ACCD, tant en el seu primer Pla Director 2003 -2006 (on es van finançar projecte per valor de prop de 4,5 milions d’euros) com en el segon del període 2007-2010 (amb una quantitat similar gastada en el tram 2007 i 2008).
Amb un conveni vigent entre l’ACCD i el PNUD per al període 2007-2009, s’ha promogut el programa Pana Laka (“amistat” en llengua miskitu) amb un fons de més de mig milió d’euros. Aquest programa pretén contribuir a l’enfortiment de la governabilitat de les regions caribenyes de Nicaragua, concretament la RAAN i la RAAS (les regions autònomes de l’Atlàntic Nord i Sud, respectivament).10 de novembre de 2009
Més informació i contacte: Agència Catalana de Cooperació al DesenvolupamentÀmbit de Comunicació C/ Veneçuela 105, 1a planta 08019 Barcelona93 554 54 10 Correu electrònic: premsa.accd@gencat.cat
dimecres, 1 de juliol del 2009
« Els estudiants són el nostre futur»
« Els estudiants són el nostre futur»
01/07/09 02:00 - PAU LANAO email protegit
Està duent a terme la planificació del projecte d'un postgrau sobre millora de la docència universitària, integrat en els programes cooperació interuniversitària, que coordinen dues professores de la UdG i es desenvoluparà a la Regió Autònoma de l'Atlàntic Sud (RAAS).
Què és la Universitat de les Regions Autònomes de la Costa Carib Nicaragüenca (Uraccan)?
–«És una universitat intercultural que treballa sobre la base de reconeixement de les comunitats indígenes. Es diu Uraccan, i encara que sembli un nom destructor, treballem amb sinergies positives. Té quatre campus, a Bluefields i Nueva Guinea, a la RAAS, o sigui, la regió autònoma Atlàntic Sud, i les altres dues, la RAAN a Puerto Cabezas (Bilwi), amb extensions a Waspam i El Recinto, i una altra a Las Minas (Siuna) amb extensions a Bonanza, Rosita i Waslala.»
–Dues regions extenses i normalment oblidades per Managua?
–«El territori és molt gran, la població està molt dispersa –les dues regions representen el 50% de Nicaragua, però tan sols hi viuen un 12% dels habitants– i encara pateixen els efectes de les diferents dictadures que es van apropiar dels recursos naturals i dels estralls d'huracans com el Joana, que a l'octubre del 1988 va arrasar la ciutat de Bluefields, o el Fèlix, que al 2007 va tornar a colpejar la regió. Avui, la llei d'autonomia estructura un govern regional que està integrat per 47 regidors que representen els tres pobles indígenes, miskito, sumu-mayangna i rama; els dos d'origen africà, els garífuna i els creole, i a més hi ha la cultura mestissa. Són sis ètnies que conviuen, la qual cosa fa que conceptes com multicultural o pluricultural es complementin i actuïn com els motors de la regió.»
–Potser van un pèl a contracorrent?
–«Els pobles de la costa Atlàntica tenim un concepte de desenvolupament diferent, ja que no tan sols apostem per preservar la diversitat, sinó que entenem que hi ha una altra manera de fer les coses. La nostra és una concepció més holística, una aposta per una convivència més harmònica.»
–Una filosofia que apliquen a la universitat?
–«Tenim 8.000 estudiants que volem que siguin el futur de les nostres regions, i és per això que s'han fet estratègies per proporcionar beques que permetin que els estudiants puguin, no tan sols acabar les carreres, sinó que se'n beneficii tota la comunitat, ja que per una banda es reforça l'autonomia i per l'altra, retornen a les comunitats molts dels seus joves, que treballen per tirar el país endavant.»
–Ho estan aconseguint?
–«A l'informe del desenvolupament humà que va finançar el PENUC i es va centrar a la Costa del Carib, es reconeix que el desenvolupament i l'enfortiment de l'autonomia estan marcats per la feina que es fa des de la Uraccan. La universitat s'ha plantejat fer de l'educació l'eina necessària que ajudi a recuperar la identitat cultural, ja sigui les llengües, els idiomes, els coneixements o el currículum de les comunitats.»
–Com?
–«És important allò que arriba d'occident, però per a nosaltres és fonamental el coneixement local. Una de les carreres que la universitat acaba de dissenyar, és la de la medicina tradicional, que volem que no tan sols s'apliqui a les comunitats sinó que també s'incorpori al sistema de salut regional. Una altra proposta és la de psicologia multicultural, que ha ajudat a recuperar llengües –dels ramas, tan sols quedaven nou persones que la parlaven; ara tenim un diccionari– i altres idiomes indígenes que han tornat a reaparèixer. Hi ha programes de ràdio, de televisió, i s'ha fet un bon material didàctic, pedagògic i d'alfabetització.»
–Tenen el suport de la Generalitat?
–«A través de l'Agència Catalana s'han obtingut recursos financers i suport logístic, tant per enfortir l'autonomia, com per formar funcionaris, consolidar els governs locals, comunals, territorials o regionals. La cooperació catalana ha treballat tant en la part organitzativa com en la part normativa. A més hi ha molt d'interès per aprendre i compartir l'experiència de l'autonomia catalana. Catalunya ens pot fer de mirall, ja que en un moment com aquest, quan a Nicaragua es parla dels processos de reforma de la llei d'autonomia, cal que des de la RAAN i la RAAS es faci un procés d'anàlisi, de debat i de comparacions.»
Avui governa Bluefields, un campus universitari que aplega Río Grande, El Tortuguero i Laguna de Perlas, però fa 15 anys va començar a fer les classes sota els arbres, perquè no hi havia ni edificis ni material.
Darrera actualització ( Dimecres, 1 de juliol del 2009 02:00 )
Publicat a
El Punt Barcelona 01-07-2009 Pàgina 17
El Punt Comarques Gironines 01-07-2009 Pàgina 17