dissabte, 15 de setembre del 2007

SOBRE ELTERRENY, NO HI HA PARAULES

Dimecres vam arribar a Bilwi. Al'aeroport de Managuaqueia un aiguat que ens va fer sortirtard, ja que l'avió no va marxar fins que el cel es va obrir una mica.

Al'aeroport de Bilwi ens esperava elGuillermo exalcalde, la Sofía, el Gabriel i la Kati. La Joan Taylor i altres estaven a lespistes rebent els helicopetrs d'ajuda humanitária.

Instal.lades a l'hotel El Cortijo2, vam anar a sopar al Malecon, també va venir la Joan i l'Angelines. Ni rom ni cervesa, mentres duri l'emergencia s'ha declarat la llei seca, tampoc peix ni llagosta, res pescat després de l'huraca.

Dijous. Amb el Guillermo i elSebastian vam marxar cap a Sashsa que esta a 90 km direccio ales mines i carretera de Managua, fins aquest dia no s'havia obert aquesta carretera (pista forestal) degut a la quantitat d'arbres caiguts al mig i postes de la llum. Tota enfangada vam arribar al lanchon per travessar el riu Wawa, aquest havia anat a parar riu avall, tot plegat desde les 9 del mati fins a les 8 de la ni (a tres quarts de sis ja es fosc), veient comunitats completament arrassades, cases, escola, esglesia, tot el paisatge ple de pins trencats i cerros pelones, amb tots els arbres secs i trencats.Realment kilometres ikilometres d'un paisatge desolador.

ElGuillermoparant a cada moment la camioneta per saluidar a la senyora que estava a la casa rodejada de 7 o 8 nens, l'avia al pastor al compañero i així.......como estan? necesitan algo? una dona amb el nen malat, que lo acompañe la hermana y lo dejamos en el centro de salud con los médicos cubanos.

Cases que nomes eres una pila de fustes, altres amb la teulada a terra iun plastic a sobre tots alla ajupits i apilats. grans camions repartint elmenjar i plastics USA. i la gent de lamuntanya que baixava a la carretera per veure si passava algu.

Després de mes de 5 hores de saltar amb la camioneta esquivant els forats de la carretera i amb elcul fet pols vam arrivar aSahsa, travessant el riu pelmig de l'aigua.

Decopens diuen que hi ha una reunio amb els liders comunals, ens trobem a la casa de l'Humberto (exvicealcalde) unes 25 o30persones que es van anar presentant, elpresident del Territori de Tasba Pri (Ocotar) que agrupa diferents comunitats, un delconsejo de ancianos, elresponsabeldelPuesto de Salud el director de l'institut, gent de les ciomunitats d'altres pobles de lamuntaya.

El huracan ha cambiado nuestra vida

No tenemos agua potable

Nuestras cosechas han sido destruidas, antes de 6 meses no tendremosnada, necesitamossemillas para sembrar, no queremos vivir siempre de la caridad

nopodemos ir al bosque a buscar nada, nuestra flora y fauna está destruida

Necesitamos motosierras para abrirloscaminos

La gente no tiene con que llevar los alimentos a sus comunidades.

La Alcaldía despues de 10dias todavía no ha aparecido y se supone que tendría que preocuparse por nosotros

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada