L’Huracà (“prari”) enfonsà la canoa (“duri”). Amb aquesta popular expressió, els mískitus assentats al municipi de Waspam, a la vora del Río Coco o Segovia (“Wangki”), frontera nicaragüenca amb Hondures, ens explicaven el novembre passat una metàfora síntesi de la seva existència: viuen del riu, de l’aigua i de la terra. Com els seus germans, pobladors i pescadors de Wilwi (Puerto Cabezas, agermanada amb Vilafranca del Penedès i Sant Pere de Ribes), a la costa carib, viuen del mar, també de l’aigua i de la terra. I quan l’huracà, l’aigua emprenyada que ve de l’interior del mar, els enfonsa la canoa, la mort i la desgràcia els visita i els fa pagar un preu tan excessiu i injust com la fam i el desemparament que pateixen ancestralment com tants pobles dependents i explotats per altres. L’Huracà Fèlix, mig desapercebut, sembla que ha tornat a enfonsar la canoa dels mískitus...
(...)
Ara és l’hora catalans i catalanes! Des del nostre govern que té una extraordinària ocasió de fer un cop de mà a un poble que s’ho mereix i ho necessita fins a la nostra rica i diversa societat civil que tantes vegades ha mostrat la seva solidaritat internacionalista: ara és l’hora de mostrar als mískitus que per a nosaltres la solidaritat, tendresa dels pobles, no és una paraula-frase feta sinó que forma part de la nostra identitat cultural i nacional.
“Kaisa”, o, com diem nosaltres, Som-hi!
Sebas Parra. Col·lectiu gironí de suport a l’AEPCFA-Coordinadora d’ONG solidàries de les comarques gironines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada