La primerissima Noticias - Generales
Fecha: septiembre 25, 2007
Un dramático llamado de auxilio han formulado las autoridades de la Región Autónoma del Atlántico Norte (RAAN): reconstruir las comunidades devastadas por el huracán Félix y así evitar que emigren y desaparezcan como pueblos indígenas.La RAAN, con sus 33.105 kilómetros cuadrados de extensión, alberga 314,000 personas censadas, incluido indígenas miskitos, mayagnas, sumos y de otras etnias.
... article complert
Informe íntegro de líderes regionales y del presidente Daniel Ortega, sobre la tragedia en la RAAN
comentari: L'informe és molt llarg però molt interessant, especialment les intervencions dels representants del consell regional de la RAAN. El governador Reynaldo Francis, fent un resum de la història recent de l'autonomia explica: "el día 1° de septiembre, con todas las autoridades de los territorios, de las comunidades, con los líderes religiosos, con todos los sectores, estuvimos presentando el Plan de Desarrollo de la Costa Caribe, y el 4 de septiembre el Huracán Félix, prácticamente nos vino a quitar esto de la mano"
i acaba amb aquestes paraules d'agraiment i crida a la solidaritat: "estas comunidades, las familias, las personas que mencioné, necesitan hoy más que nunca del apoyo de los amigos, de los países amigos, de los hermanos para que la Costa Atlántica vuelva, no digo en una semana, dos semanas o en meses, sino que en 10 ó 15 años, volver a ser la Costa Atlántica ¡que tanto ha luchado la gente para tener! y hoy el Huracán Félix lo destruyó"
El treball a fer és immens, immediat i llarg en el temps, però s'ha de fer i donar-hi el suport necessari perquè sigui possible.
dissabte, 29 de setembre del 2007
Crònica i acte d'entrega d'ajuda a Krukira de Radio la Primerisima. Texto y audio
Fecha: septiembre 29, 2007
El domingo 23 de septiembre eso de las tres de la mañana, 19 días después del brutal impacto del Huracán Félix sobre gran parte de la zona norte del Caribe de Nicaragua, salió la caravana de la solidaridad y la amistad de Radio La Primerísima hacia Krukira, comunidad miskita ubicada al norte de Bilwi, en la Región Autónoma del Atlántico Norte.
Además, hemos abierto un apartado en la sección Galería, en donde publicaremos las fotografías del lugar y del acto, bajo el nombre de Krukira.
...article sencer
Tot un testimoni del viatge des de Managua fins a la Comunitat de Krukira, a pocs quilometres de Bilwi d'aquest comboi d'ajuda de la cadena de Radio la Primerissima. A més de les imatges, val molt la pena escoltar els testimonis com a en Timoteo, que amb 50 anys diu que si el criden per anar a la guerra està a punt però que no torni un huracà com aquest. Explica aquest pescador com va trobar el seu fill que havia sortit a pescar a la platja, viu i tot i que ja el donava per mort. I com durant tot el aquest temps no es va donar compte que ni s'havia canviat la roba. La Líliam explica en la seva llengua, el miskito, com va sortir cap el refugi amb el que portaven posat. Que necessiten les xarxes, els caiucos, per tornar a l'activitat de pesca, que estan com un nadó recent nascut, sense res. El professor Randall Webster comenta la situació de l'escola, com s'organitza la comunitat i com la llacuna que els dóna el peix per menjar i guanyar-se la vida está contaminada. Comenta també que han retrocedit en el temps, que la comunitat no és la comunitat sinó una muntanya.
També a l'interior, a comunitats com Km43, a la carretera de Managua o a comunitats aïllades del municipi de Rosita com explica Pablo Obregon, l'huracà va causar estralls.
Audio en mp3:
Acto de entrega en Krukira
Timoteo Rivera (testimonio)
Testimonio de Liliam Pérez
Randall Webster
Testimonio de Junior Ruiz
Testimonio de Pablo Obregón
Francisco Flores Ponce (Kukalaya, entrevista)
Compartir:
El domingo 23 de septiembre eso de las tres de la mañana, 19 días después del brutal impacto del Huracán Félix sobre gran parte de la zona norte del Caribe de Nicaragua, salió la caravana de la solidaridad y la amistad de Radio La Primerísima hacia Krukira, comunidad miskita ubicada al norte de Bilwi, en la Región Autónoma del Atlántico Norte.
Además, hemos abierto un apartado en la sección Galería, en donde publicaremos las fotografías del lugar y del acto, bajo el nombre de Krukira.
...article sencer
Tot un testimoni del viatge des de Managua fins a la Comunitat de Krukira, a pocs quilometres de Bilwi d'aquest comboi d'ajuda de la cadena de Radio la Primerissima. A més de les imatges, val molt la pena escoltar els testimonis com a en Timoteo, que amb 50 anys diu que si el criden per anar a la guerra està a punt però que no torni un huracà com aquest. Explica aquest pescador com va trobar el seu fill que havia sortit a pescar a la platja, viu i tot i que ja el donava per mort. I com durant tot el aquest temps no es va donar compte que ni s'havia canviat la roba. La Líliam explica en la seva llengua, el miskito, com va sortir cap el refugi amb el que portaven posat. Que necessiten les xarxes, els caiucos, per tornar a l'activitat de pesca, que estan com un nadó recent nascut, sense res. El professor Randall Webster comenta la situació de l'escola, com s'organitza la comunitat i com la llacuna que els dóna el peix per menjar i guanyar-se la vida está contaminada. Comenta també que han retrocedit en el temps, que la comunitat no és la comunitat sinó una muntanya.
També a l'interior, a comunitats com Km43, a la carretera de Managua o a comunitats aïllades del municipi de Rosita com explica Pablo Obregon, l'huracà va causar estralls.
Audio en mp3:
Acto de entrega en Krukira
Timoteo Rivera (testimonio)
Testimonio de Liliam Pérez
Randall Webster
Testimonio de Junior Ruiz
Testimonio de Pablo Obregón
Francisco Flores Ponce (Kukalaya, entrevista)
Compartir:
dimarts, 25 de setembre del 2007
Reinician clases en la RAAN
Mientras tanto, el curso escolar reinició este lunes en la Costa Caribe Norte de Nicaragua, luego de 19 días de luto, dolor y destrucción, aunque probablemente se mantengan suspendidas las clases de primaria y secundaria en un buen número de comunidades indígenas y mestizas, por estar las escuelas totalmente destruidas, y porque los caminos aún se encuentran obstruidos por árboles y montañas tumbadas.Todavía hay familias enteras que se hallan aisladas en comunidades del norte de Rosita, Bonanza, Sahsa, Kukalaya arriba, Río Coco Abajo y Sandy Bay, por lo que es imposible que el alumnado acuda a las pocas escuelas que quedaron en pie, pero sin techos.
saber-ne més ... (el nuevo diario 25/09/07)
saber-ne més ... (el nuevo diario 25/09/07)
Imatge: Escoles lona provisionals mentre es reconstrueixin les prop de 70 escoles afectades per l'huracà Fèlix
“Félix” desequilibró ecosistemas locales
Tres tipos de presiones después del paso del huracán “Félix” sufrirán las áreas protegidas afectadas. La primera será una fuerte demanda de tierras con bosques por las comunidades que fueron perjudicadas directamente por el fenómeno; la segunda, la gran demanda de madera para la reconstrucción y comercialización, y, la tercera, quizá la más peligrosa, la proliferación de quemas agrícolas y los incendios forestales.
... saber-ne més (El nuevo diario 25/09/07)
* Frontera agrícola, demanda de madera e incendios forestales
* Especialistas calculan daños ecológicos en 500 millones de dólares
Maria Haydee Brenes maito:mhaydee@elnuevodiario.com.ni
... saber-ne més (El nuevo diario 25/09/07)
* Frontera agrícola, demanda de madera e incendios forestales
* Especialistas calculan daños ecológicos en 500 millones de dólares
Maria Haydee Brenes maito:mhaydee@elnuevodiario.com.ni
diumenge, 23 de setembre del 2007
dissabte, 22 de setembre del 2007
LA FURA : TEMES DE LA SETMANA
Amb el vilafranquí nom de Fèlix, aquest huracà va fuetejar el municipi nicaragüenc de Puerto Cabezas, agermanat amb Sant Pere de Ribes i Vilafranca del Penedès. Un col·lectiu de persones de l’associació Amics de Puerto Cabezas ha redactat aquest dossier i han facilitat les fotografies. Ens sumem així al corrent de solidaritat que s’està movent per fer costat a aquests pobles germans i agermanats.
Dossier de la Fura L’huracà enfonsà la canoa (enllaç)
dijous, 20 de setembre del 2007
fotos
L'últim dia hem tingut temps per aprendre a fer-vos arribar imatges.
FOTO 1
La visita a la Casa Materna, centre que acull a les dones de les comunitats que estan embarassades i es preveu un part comnplicat passen una temporada en aquest centre.
Hi ha interés per part de l'associació i l'Hospital de Vilafranca en estudiar una col.laboració futura.
Varem fer entrega de una caixa de roba de nadó donada per botigues de Vilafranca. El Gabriel (catala que viu amb una miskita a Bilwi) es va entusiasmar al trobar dues peces de roba iguals. " Que bonita, estas para los gemelitos"
FOTO 2
Entrevista amb el ingeniero Luciano Díaz responsable de l'alcaldia per la cooperació amb l'agermanament. Es va parlar de la possibilitat de concretar un projecte per una comunitat d'autoconstrucció de cases en una comunitat en la que l'agermanament ja havia participat en projectes productius.
FOTO 3
La nostra amiga Teresa Gutierrez es una de les persones conegudes que mes ha resultat afectada per l'huraca. La foto de casa seva que va sortir al diari. Ella viu amb el seu company i els seus tres fills.
FOTO 4
L'amic Guillermo al "parque" de Krukira, una de les comunitats mes afectades que hem vist.
FOTO 1
La visita a la Casa Materna, centre que acull a les dones de les comunitats que estan embarassades i es preveu un part comnplicat passen una temporada en aquest centre.
Hi ha interés per part de l'associació i l'Hospital de Vilafranca en estudiar una col.laboració futura.
Varem fer entrega de una caixa de roba de nadó donada per botigues de Vilafranca. El Gabriel (catala que viu amb una miskita a Bilwi) es va entusiasmar al trobar dues peces de roba iguals. " Que bonita, estas para los gemelitos"
FOTO 2
Entrevista amb el ingeniero Luciano Díaz responsable de l'alcaldia per la cooperació amb l'agermanament. Es va parlar de la possibilitat de concretar un projecte per una comunitat d'autoconstrucció de cases en una comunitat en la que l'agermanament ja havia participat en projectes productius.
FOTO 3
La nostra amiga Teresa Gutierrez es una de les persones conegudes que mes ha resultat afectada per l'huraca. La foto de casa seva que va sortir al diari. Ella viu amb el seu company i els seus tres fills.
FOTO 4
L'amic Guillermo al "parque" de Krukira, una de les comunitats mes afectades que hem vist.
compromís
Estem a Managua a punt de tornar a casa i treballar amb tots vosaltres perque la presencia del nostre agermanament i solidaritat se senti des d'aquest poble tant castigat , llunyar i proper al mateix temps.
Hem pogut veure com va arribant l'ajuda internacional tot i les protestes de la gent de que arriba de manera insuficient als barris de Bilwi i comunitats. Moltes anecdotes podriem explicar. Una companya, la Sofia que recepcionava el material que arribava a l'aeroport ens deia que l'ajuda dels EE.UU. va arribar després de molts vols que només portava material per construir els seus campaments, el seu menjar, bons vins, aire condicionat, neveres... i un camió de bombers per vigilar les seves instalacions i que van tornar a pendre quan van marxar. Part de l'ajuda era menjar amb llaunes, pero no l'aliment basic de la regio que es l'arroç i el frijol. Altres paquets de galetes i l'ajut espanyola caixes de llet que davant el perill de infeccions intestinals .... ?????
Reunits amb la nostra contrapart el Grupo de Amigos del _Penedès vam acceptar la proposta de
la nostra Associació de fer una visita als nostres municipis agermanats (Vilafranca, S.Pere i La Fatarella) el proper mes d'octubre per tal de donar a coneixer amb veu propia la magnitud de la destruccio de l'huraca Felix i poder canalitzar tots els suports que s'han anat concretant.
La persona escollida es en Guillermo Espinoza actualment diputat regional, membre actiu del Grupo de amigos i de l'agermanament, i amic de molts vilafranquins i penedesencs per haver-nos visitat durant el seu mandat com a Alcalde del municipi de Puerto Cabezas. Persona a la que se li reconeix el seu treball per atendre les necessitats de la població misquita que viu a les comuynitats i haver promogut amb el suport de l'agermanament, els microcredits per apoiar la producció.
Per nosaltres , visitar la zona i els nostres amics en un moment tant dificil ha estat una experiencia inolvidable, i més en un moment que molta gent es recorda dels dies compartits amb els nostres brigadistes el passat mes d'agost.
Des de Vilafranca se'ns va demanar de buscar imatges per la nostre TV locals . Hem aconseguit un reportatge cedit per una televisío de Bilwi sobre els danys a la comunitat de Sandy Bay i a la ciutat de Bilwi que ens mostren amb molta fidelitat l'impacte de la destrucció i afectacio a la població costenya.
Nosaltres, mai oblidarem aquestes vacances, tot i que potser ara, molt cansades, potser ens en convindrien unes altres.
Fins dema. Aisabe.
Tinki pali
Teresa Baqués - Montse Saumell
Hem pogut veure com va arribant l'ajuda internacional tot i les protestes de la gent de que arriba de manera insuficient als barris de Bilwi i comunitats. Moltes anecdotes podriem explicar. Una companya, la Sofia que recepcionava el material que arribava a l'aeroport ens deia que l'ajuda dels EE.UU. va arribar després de molts vols que només portava material per construir els seus campaments, el seu menjar, bons vins, aire condicionat, neveres... i un camió de bombers per vigilar les seves instalacions i que van tornar a pendre quan van marxar. Part de l'ajuda era menjar amb llaunes, pero no l'aliment basic de la regio que es l'arroç i el frijol. Altres paquets de galetes i l'ajut espanyola caixes de llet que davant el perill de infeccions intestinals .... ?????
Reunits amb la nostra contrapart el Grupo de Amigos del _Penedès vam acceptar la proposta de
la nostra Associació de fer una visita als nostres municipis agermanats (Vilafranca, S.Pere i La Fatarella) el proper mes d'octubre per tal de donar a coneixer amb veu propia la magnitud de la destruccio de l'huraca Felix i poder canalitzar tots els suports que s'han anat concretant.
La persona escollida es en Guillermo Espinoza actualment diputat regional, membre actiu del Grupo de amigos i de l'agermanament, i amic de molts vilafranquins i penedesencs per haver-nos visitat durant el seu mandat com a Alcalde del municipi de Puerto Cabezas. Persona a la que se li reconeix el seu treball per atendre les necessitats de la població misquita que viu a les comuynitats i haver promogut amb el suport de l'agermanament, els microcredits per apoiar la producció.
Per nosaltres , visitar la zona i els nostres amics en un moment tant dificil ha estat una experiencia inolvidable, i més en un moment que molta gent es recorda dels dies compartits amb els nostres brigadistes el passat mes d'agost.
Des de Vilafranca se'ns va demanar de buscar imatges per la nostre TV locals . Hem aconseguit un reportatge cedit per una televisío de Bilwi sobre els danys a la comunitat de Sandy Bay i a la ciutat de Bilwi que ens mostren amb molta fidelitat l'impacte de la destrucció i afectacio a la població costenya.
Nosaltres, mai oblidarem aquestes vacances, tot i que potser ara, molt cansades, potser ens en convindrien unes altres.
Fins dema. Aisabe.
Tinki pali
Teresa Baqués - Montse Saumell
dimarts, 18 de setembre del 2007
Los misquitos, el pueblo mas castigado (article)
Francisca Torres, de 32 años, espera el séptimo hijo para octubre. Su mirada se pierde en el infinito, extraviada, al explicar que ha perdido su casa y su marido, a quien un árbol le partió la nuca. "El huracán se llevó todo", dice en misquito, su lengua materna. No tiene ni pañales para el bebé que viene y estos días sobrevive en la maltrecha casa de su hermana, donde se hacinan niños y adultos. El huracán Félix se cebó en el poblado nicaragüense de Sisin, en la región atlántica, a 40 kilómetros de Puerto Cabezas, capital del departamento. La iglesia y la escuela están sin techo, como todas las casas que se sostienen en pie, árboles y postes eléctricos caídos y todos los pozos de agua contaminados conforman un panorama desolador diez días después de la catástrofe.
(article sencer: los misquitos, el pueblo mas castigado (El Pais, dissabte 15/9/07)
dilluns, 17 de setembre del 2007
CONVOCATÒRIA CAMPANYA D'EMERGÈNCIA I RECONSTRUCCIÓ DE PUERTO CABEZAS - 21 setembre - 19h - Sala d'Actes de l'Escorxador
Amb motiu de la situació d'emergència en què es troba la ciutat germana de Puerto Cabezas (Nicaragua), s'ha transmès a les entitats i associacions de la Vila una carta en què es demana la seva col·laboració en la campanya tot organitzant activitats i/o proposant idees per a dur a terme en el marc de la campanya.
Per tal que aquesta campanya sigui un èxit i puguem fer arribar el màxim d'ajut possible als nostres germans de Puerto Cabezas, s'ha convocat una reunió per al proper divendres dia 21 de setembre amb la finalitat de plantejar quin seria el vostre paper com a dinamitzadors de les vostres associacions i per tal de veure quina seria la millor coordinació per tal de desenvolupar les activitats que es poden plantejar des dels diferents àmbits.
La reunió se celebrarà a la Sala d'Actes de l'Escorxador a les 19h.
Agrairíem confirmació d'assistència al telèfon 938180137 (de 8h a 15h) o bé al correu electrònic iduque@vilafranca.org abans del 20 de setembre.
Per tal que aquesta campanya sigui un èxit i puguem fer arribar el màxim d'ajut possible als nostres germans de Puerto Cabezas, s'ha convocat una reunió per al proper divendres dia 21 de setembre amb la finalitat de plantejar quin seria el vostre paper com a dinamitzadors de les vostres associacions i per tal de veure quina seria la millor coordinació per tal de desenvolupar les activitats que es poden plantejar des dels diferents àmbits.
La reunió se celebrarà a la Sala d'Actes de l'Escorxador a les 19h.
Agrairíem confirmació d'assistència al telèfon 938180137 (de 8h a 15h) o bé al correu electrònic iduque@vilafranca.org abans del 20 de setembre.
diumenge, 16 de setembre del 2007
Dura realitat
.....
Seguint amb la reunió a Sahsa una dona de la Comunitat Los Milagros que era fiscal ens diu que no tiene ningun utensilio de cocina ni ropa, todo voló por los aires, muchas mujeres estamos solas con los niños......si ustedes pudieran hacer algo.
El Guillermo explicant qui erem nosaltres i la gent demanant que els hi diguessim alguna cosa. MAI M'havia costat tant parlar. Que els hi podiem dir nosaltres davant de tant de sofriment i de tanta pobresa?, va ser un moment molt dur, la pluja ens va fer callar.
De tornada tot fosc i negre esperant el lanchon per passar el riu. Als arbres del costat els monos Congos, saltant d'un arbre a l'altre sense saber a on anar a parar i a on menjar i així molts animals . El riu feia molta pudor degut a la qüantitat d'animals morts que hi ha a l'entorn.
Hem vist la casa destrossada de la Teresa, al caure-li una pared del solar del costat, i la por que segueix passant quan hi ha tempesta i no la pot deixar sola per por de que li robin.
Amb el Guillermo hem estat a KruKira. El total de 290 cases destruïdes. Entre plastics, fustes i planxes de zinc, la gent ha construït un petit espai per aixoplugar-se sense cap arbre a l'entorn i amb una calor sofocant. Fa 2 anys varem visitar aquesta comunitat que participa en els microcredits de l'ajut del Penedès, per pescar a la llacuna de la comunitat i recordem el parc amb arbres centenaris i les boniques cases sota les palmeres. Avui tot ple d'arbres caiguts, troncs apilats per obrir el pas, tot sec i tot de cares que ens miraven sense que nosaltres poguessim fer res. El seu mitjà de vida La Laguna, s'està morint ja que els manglars, tots secs ara mateix son una font de contaminació i evidentment de mort (les boniques aigues transparents avui son de color negre).
Hem parlat molt amb el Jorge Canales ex-president del grup i actualment alt càrrec d'un ministeri que treballent com a bojos i a sobre, aguantant alguns prepotents de les ONGS que pensen saber-ho tot i que els hi diuen el que han de fer. Tant ell com el Luciano creuen que s'ha d'esperar a tenir un diagnòstic clar de la situació per definir prioritats a curt termini.
Intentarem concretar el viatge de 2 persones a Vilafranca per el proper mes d'octubre durant la Setmana de la Solidaritat.
Ens queden dos dies d'estar aquí i si podem seguirem informant.
Teresa i Montse
Seguint amb la reunió a Sahsa una dona de la Comunitat Los Milagros que era fiscal ens diu que no tiene ningun utensilio de cocina ni ropa, todo voló por los aires, muchas mujeres estamos solas con los niños......si ustedes pudieran hacer algo.
El Guillermo explicant qui erem nosaltres i la gent demanant que els hi diguessim alguna cosa. MAI M'havia costat tant parlar. Que els hi podiem dir nosaltres davant de tant de sofriment i de tanta pobresa?, va ser un moment molt dur, la pluja ens va fer callar.
De tornada tot fosc i negre esperant el lanchon per passar el riu. Als arbres del costat els monos Congos, saltant d'un arbre a l'altre sense saber a on anar a parar i a on menjar i així molts animals . El riu feia molta pudor degut a la qüantitat d'animals morts que hi ha a l'entorn.
Hem vist la casa destrossada de la Teresa, al caure-li una pared del solar del costat, i la por que segueix passant quan hi ha tempesta i no la pot deixar sola per por de que li robin.
Amb el Guillermo hem estat a KruKira. El total de 290 cases destruïdes. Entre plastics, fustes i planxes de zinc, la gent ha construït un petit espai per aixoplugar-se sense cap arbre a l'entorn i amb una calor sofocant. Fa 2 anys varem visitar aquesta comunitat que participa en els microcredits de l'ajut del Penedès, per pescar a la llacuna de la comunitat i recordem el parc amb arbres centenaris i les boniques cases sota les palmeres. Avui tot ple d'arbres caiguts, troncs apilats per obrir el pas, tot sec i tot de cares que ens miraven sense que nosaltres poguessim fer res. El seu mitjà de vida La Laguna, s'està morint ja que els manglars, tots secs ara mateix son una font de contaminació i evidentment de mort (les boniques aigues transparents avui son de color negre).
Hem parlat molt amb el Jorge Canales ex-president del grup i actualment alt càrrec d'un ministeri que treballent com a bojos i a sobre, aguantant alguns prepotents de les ONGS que pensen saber-ho tot i que els hi diuen el que han de fer. Tant ell com el Luciano creuen que s'ha d'esperar a tenir un diagnòstic clar de la situació per definir prioritats a curt termini.
Intentarem concretar el viatge de 2 persones a Vilafranca per el proper mes d'octubre durant la Setmana de la Solidaritat.
Ens queden dos dies d'estar aquí i si podem seguirem informant.
Teresa i Montse
dissabte, 15 de setembre del 2007
SOBRE ELTERRENY, NO HI HA PARAULES
Dimecres vam arribar a Bilwi. Al'aeroport de Managuaqueia un aiguat que ens va fer sortirtard, ja que l'avió no va marxar fins que el cel es va obrir una mica.
Al'aeroport de Bilwi ens esperava elGuillermo exalcalde, la Sofía, el Gabriel i la Kati. La Joan Taylor i altres estaven a lespistes rebent els helicopetrs d'ajuda humanitária.
Instal.lades a l'hotel El Cortijo2, vam anar a sopar al Malecon, també va venir la Joan i l'Angelines. Ni rom ni cervesa, mentres duri l'emergencia s'ha declarat la llei seca, tampoc peix ni llagosta, res pescat després de l'huraca.
Dijous. Amb el Guillermo i elSebastian vam marxar cap a Sashsa que esta a 90 km direccio ales mines i carretera de Managua, fins aquest dia no s'havia obert aquesta carretera (pista forestal) degut a la quantitat d'arbres caiguts al mig i postes de la llum. Tota enfangada vam arribar al lanchon per travessar el riu Wawa, aquest havia anat a parar riu avall, tot plegat desde les 9 del mati fins a les 8 de la ni (a tres quarts de sis ja es fosc), veient comunitats completament arrassades, cases, escola, esglesia, tot el paisatge ple de pins trencats i cerros pelones, amb tots els arbres secs i trencats.Realment kilometres ikilometres d'un paisatge desolador.
ElGuillermoparant a cada moment la camioneta per saluidar a la senyora que estava a la casa rodejada de 7 o 8 nens, l'avia al pastor al compañero i així.......como estan? necesitan algo? una dona amb el nen malat, que lo acompañe la hermana y lo dejamos en el centro de salud con los médicos cubanos.
Cases que nomes eres una pila de fustes, altres amb la teulada a terra iun plastic a sobre tots alla ajupits i apilats. grans camions repartint elmenjar i plastics USA. i la gent de lamuntanya que baixava a la carretera per veure si passava algu.
Després de mes de 5 hores de saltar amb la camioneta esquivant els forats de la carretera i amb elcul fet pols vam arrivar aSahsa, travessant el riu pelmig de l'aigua.
Decopens diuen que hi ha una reunio amb els liders comunals, ens trobem a la casa de l'Humberto (exvicealcalde) unes 25 o30persones que es van anar presentant, elpresident del Territori de Tasba Pri (Ocotar) que agrupa diferents comunitats, un delconsejo de ancianos, elresponsabeldelPuesto de Salud el director de l'institut, gent de les ciomunitats d'altres pobles de lamuntaya.
El huracan ha cambiado nuestra vida
No tenemos agua potable
Nuestras cosechas han sido destruidas, antes de 6 meses no tendremosnada, necesitamossemillas para sembrar, no queremos vivir siempre de la caridad
nopodemos ir al bosque a buscar nada, nuestra flora y fauna está destruida
Necesitamos motosierras para abrirloscaminos
La gente no tiene con que llevar los alimentos a sus comunidades.
La Alcaldía despues de 10dias todavía no ha aparecido y se supone que tendría que preocuparse por nosotros
Al'aeroport de Bilwi ens esperava elGuillermo exalcalde, la Sofía, el Gabriel i la Kati. La Joan Taylor i altres estaven a lespistes rebent els helicopetrs d'ajuda humanitária.
Instal.lades a l'hotel El Cortijo2, vam anar a sopar al Malecon, també va venir la Joan i l'Angelines. Ni rom ni cervesa, mentres duri l'emergencia s'ha declarat la llei seca, tampoc peix ni llagosta, res pescat després de l'huraca.
Dijous. Amb el Guillermo i elSebastian vam marxar cap a Sashsa que esta a 90 km direccio ales mines i carretera de Managua, fins aquest dia no s'havia obert aquesta carretera (pista forestal) degut a la quantitat d'arbres caiguts al mig i postes de la llum. Tota enfangada vam arribar al lanchon per travessar el riu Wawa, aquest havia anat a parar riu avall, tot plegat desde les 9 del mati fins a les 8 de la ni (a tres quarts de sis ja es fosc), veient comunitats completament arrassades, cases, escola, esglesia, tot el paisatge ple de pins trencats i cerros pelones, amb tots els arbres secs i trencats.Realment kilometres ikilometres d'un paisatge desolador.
ElGuillermoparant a cada moment la camioneta per saluidar a la senyora que estava a la casa rodejada de 7 o 8 nens, l'avia al pastor al compañero i així.......como estan? necesitan algo? una dona amb el nen malat, que lo acompañe la hermana y lo dejamos en el centro de salud con los médicos cubanos.
Cases que nomes eres una pila de fustes, altres amb la teulada a terra iun plastic a sobre tots alla ajupits i apilats. grans camions repartint elmenjar i plastics USA. i la gent de lamuntanya que baixava a la carretera per veure si passava algu.
Després de mes de 5 hores de saltar amb la camioneta esquivant els forats de la carretera i amb elcul fet pols vam arrivar aSahsa, travessant el riu pelmig de l'aigua.
Decopens diuen que hi ha una reunio amb els liders comunals, ens trobem a la casa de l'Humberto (exvicealcalde) unes 25 o30persones que es van anar presentant, elpresident del Territori de Tasba Pri (Ocotar) que agrupa diferents comunitats, un delconsejo de ancianos, elresponsabeldelPuesto de Salud el director de l'institut, gent de les ciomunitats d'altres pobles de lamuntaya.
El huracan ha cambiado nuestra vida
No tenemos agua potable
Nuestras cosechas han sido destruidas, antes de 6 meses no tendremosnada, necesitamossemillas para sembrar, no queremos vivir siempre de la caridad
nopodemos ir al bosque a buscar nada, nuestra flora y fauna está destruida
Necesitamos motosierras para abrirloscaminos
La gente no tiene con que llevar los alimentos a sus comunidades.
La Alcaldía despues de 10dias todavía no ha aparecido y se supone que tendría que preocuparse por nosotros
dijous, 13 de setembre del 2007
"LA RECONSTRUCCIÓN DEBE UNIR A PUEBLOS HERMANOS EN UN AMBIENTE DE SOLIDARIDAD"
"La reconstrucción debe unir pueblos hermanos en un ambiente de solidaridad", aquest ambient que s'està vivint a ciutats de Nicaragua com León és el que em d'aconseguir que es doni a Vilafranca , Sant Pere de Ribes, la Fatarella i les comarques. Aquest ambient de solidaritat cap al municipi agermanat de Puerto Cabezas i la regió és important per transmetre el nostre ànim i fer arribar el nostre suport.
El dia 4 de novembre l’huracà Fèlix va esborrar del mapa els pobles de pescadors dels “cayos miskitos”, i va tocar terra amb força 5 amb vents de més de 250 km/h. i va creuar la Regió Autónoma de l’Atlàntic Nord de Nicaragua arrassant al seu pas per la força del vent comunitats senceres, escoles, arbres i tot el que trobava al seu pas. Dies després la destrucció es tradueix en xifres que indiquen la magnitud del desastre, cada vegada més gran a mesura que passen les hores:
· Pescadors i famíles que vivien als cayos són la majoria dels 115 morts i 86 desapareguts.
· 155.528 persones, homes i dones, nens i nenes, avis i avies, 25,940 famílies en conjunt a tota la regió es van veure afectades de les quals 106,295 al municipi de Puerto Cabezas
· 62 escoles destruïdes i 57 afectades,
· 7 centres de salut
· i el 96% de pèrdues en cultius agrícoles.
· Pescadors i famíles que vivien als cayos són la majoria dels 115 morts i 86 desapareguts.
· 155.528 persones, homes i dones, nens i nenes, avis i avies, 25,940 famílies en conjunt a tota la regió es van veure afectades de les quals 106,295 al municipi de Puerto Cabezas
· 62 escoles destruïdes i 57 afectades,
· 7 centres de salut
· i el 96% de pèrdues en cultius agrícoles.
Què passaria si una pedregada afectés tota el Penedès i només es salvés el 4% de la collita? Si en lloc de raïm, els cultius fossin aliments bàsics per la subsistència sense feina ni recursos per comprar-ne d’altres llocs? Si l'hospital estigués col·lapsat, sense possibilitat de fer operacións, sense medicaments? Com respondria’m a aquesta situació? Ho podríem fer tots sols?
Els primers en donar exemple i de forma immediata alhora de fer costat als afectats de l’huracà han estat la mateixa població i ajuntaments de Nicaragua en especial la gent de la ciutat també germana de León. A mesura que la catàstrofe anava evidenciant la seva magnitud, organismes i governs d’altres països han anat donant resposta però el dèficit d’infrastructures sumat al terreny innòspit han dificultat les tasques de fer arribar l’ajuda a la població.
... Però aquí no s’acaba, ara tot just comença la llarga tasca de reconstrucció al marge de l’atenció mediàtica i informativa que enfoca cap a una altre banda, ara comença la veritable solidaritat
Els primers en donar exemple i de forma immediata alhora de fer costat als afectats de l’huracà han estat la mateixa població i ajuntaments de Nicaragua en especial la gent de la ciutat també germana de León. A mesura que la catàstrofe anava evidenciant la seva magnitud, organismes i governs d’altres països han anat donant resposta però el dèficit d’infrastructures sumat al terreny innòspit han dificultat les tasques de fer arribar l’ajuda a la població.
... Però aquí no s’acaba, ara tot just comença la llarga tasca de reconstrucció al marge de l’atenció mediàtica i informativa que enfoca cap a una altre banda, ara comença la veritable solidaritat
2. Aquest suport ha de ser continuat en el temps perquè l’amic no caigui en el desànim superada la tensió dels primers moments de l’emergència.
3. Si ha perdut un germà o una filla, necessitarà una família a prop, si té set, necessitarà aigua i si té gana, aliment. Si l’amic a perdut una casa, necessitarà un cop de mà a reconstruir-la, si ha perdut els cultius haurà de comprar noves llavors i sembrar de nou.
4. Una escola on els fills aprenen amb altres companys, un hospital per atendre els malalts i moltes altres coses que ens permeten viure i millorar les condicions de vida del nostre poble segurament també les necessita el nostre amic.
I tot això no cau del cel i fa falta un gran esforç, refer el que tants anys ha costat de tirar endavant. I cal fer-ho tenint en compte qui és, com és i com pensa el nostra amic perquè l'estem ajudant a refer la seva casa, la seva escola, la seva comunitat i no pas la nostra. La reconstrucció no ha des significar la completa substitució de les formes tradicionasl i ha de permetre millorar les condicions de vida de la població. No ha de promoure el paternalisme, és per això que totes les ajudes han de contemplar la participació activa de la població.
PUERTO CABEZAS NECESSITA LA TEVA AJUDA
EMERGENCIA I RECONSTRUCCIÓ HURACÀ FÈLIX
dimecres, 12 de setembre del 2007
L’Ajuntament de Vilafranca acorda ajudar amb 20.000€ la ciutat germana de Puerto Cabezas afectada pel pas de l’Huracà Fèlix
Després del pas de l’Huracà Fèlix i les greus conseqüències que ha tingut sobre el municipi de Puerto Cabezas, capital de la Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord de Nicaragua, es va convocar d’urgència la Comissió de Solidaritat de Vilafranca del Penedès, formada per l’Ajuntament i les ONG locals i la plataforma ciutadana Vilafranca Solidària. La principal mesura acordada ha estat obrir el compte solidari de Vilafranca Solidària i fer una crida perquè tant entitats com particulars puguin sumar esforços i fer arribar la solidaritat de Vilafranca a Puerto Cabezas. Des de l’associació Amics de Puerto Cabezas també s’està treballant de forma activa i urgent a través de la Campanya d'Emergència i Reconstrucció de Puerto Cabezas.
Un cop valorada la situació del municipi agermanat, la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Vilafranca reunida aquest dilluns 10 de setembre va aprovar un ajut extraordinari de 20.000€ per a la ciutat germana de Puerto Cabezas.
El compte “Vilafranca Solidaria” és el 2081-0000-80–3110000627, de Caixa Penedès, rambla de Nostra Senyora, 2-4, de Vilafranca del Penedès.
12 de setembre de 2007
Miquel Cartró Boada
Comunicació
Ajuntament de Vilafranca del Penedès
+ info Vilafranca amb Puerto cabezas
Un cop valorada la situació del municipi agermanat, la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Vilafranca reunida aquest dilluns 10 de setembre va aprovar un ajut extraordinari de 20.000€ per a la ciutat germana de Puerto Cabezas.
El compte “Vilafranca Solidaria” és el 2081-0000-80–3110000627, de Caixa Penedès, rambla de Nostra Senyora, 2-4, de Vilafranca del Penedès.
12 de setembre de 2007
Miquel Cartró Boada
Comunicació
Ajuntament de Vilafranca del Penedès
+ info Vilafranca amb Puerto cabezas
dimarts, 11 de setembre del 2007
Solidaritzem-nos amb Puerto Cabezas
Aquest dimecres 12 de setembre ens tornem a trobar a l'Escorxador a les 7h de la tarda. L'objectiu principal és demostrar la solidaritat de Vilafranca, Sant Pere de Ribes i el Penedès en el seu conjunt cap al poble germà de Puerto Cabezas i la regió autònoma del carib nicaragüenc. Per fer-ho tenim dues tasques urgents:
1) Fer arribar la informació i mobilitzar els organismes i persones sensibles a la cooperació humanitària amb el poble damnificat.
2) Recaptar fons per pal·liar en la mesura que puguem la situació i participar en la reconstrucció dels danys ocasionats pel desastre (compte 'Vilafranca Solidaria' de Caixa Penedès)
Quan l'huracà va entrar a terra des dels mitjans de comunicació es va dir que havia perdut força i la noticia es va predre. Des d'aquell moment, cada hora i cada dia que passa el desastre provocat per l'huracà Fèlix va creixent enmig del silenci mediàtic i posant el descobert que no només les cases eren vulnerables sinó també les administracións, els serveis, les comunicacions... i ara qui en pateix les consequències és la població més vulnerable.
Ens trobem dimecres tots i totes, amics i amigues i tots aquells que sentim el deure d'estar al costat del poble agermanat de Puerto Cabezas.
Us animem també a escriure missatges de suport a través del blog o al correu de l'associació amicsdepuerto@hotmail.com
Podeu llegir també el missatge des de Nicaragua de la Teresa Baqués i la Montse Saumell 'solidaritat Nica' al blog i veure imatges i articles relacionats amb el pas de l'huracà Felix.
ASSOCIACIÓ D'AMICS DE PUERTO CABEZAS
PRARI BUI DURI ABAKAN (L’HURACÀ ENFONSÀ LA CANOA)
L’Huracà (“prari”) enfonsà la canoa (“duri”). Amb aquesta popular expressió, els mískitus assentats al municipi de Waspam, a la vora del Río Coco o Segovia (“Wangki”), frontera nicaragüenca amb Hondures, ens explicaven el novembre passat una metàfora síntesi de la seva existència: viuen del riu, de l’aigua i de la terra. Com els seus germans, pobladors i pescadors de Wilwi (Puerto Cabezas, agermanada amb Vilafranca del Penedès i Sant Pere de Ribes), a la costa carib, viuen del mar, també de l’aigua i de la terra. I quan l’huracà, l’aigua emprenyada que ve de l’interior del mar, els enfonsa la canoa, la mort i la desgràcia els visita i els fa pagar un preu tan excessiu i injust com la fam i el desemparament que pateixen ancestralment com tants pobles dependents i explotats per altres. L’Huracà Fèlix, mig desapercebut, sembla que ha tornat a enfonsar la canoa dels mískitus...
(...)
Ara és l’hora catalans i catalanes! Des del nostre govern que té una extraordinària ocasió de fer un cop de mà a un poble que s’ho mereix i ho necessita fins a la nostra rica i diversa societat civil que tantes vegades ha mostrat la seva solidaritat internacionalista: ara és l’hora de mostrar als mískitus que per a nosaltres la solidaritat, tendresa dels pobles, no és una paraula-frase feta sinó que forma part de la nostra identitat cultural i nacional.
“Kaisa”, o, com diem nosaltres, Som-hi!
Sebas Parra. Col·lectiu gironí de suport a l’AEPCFA-Coordinadora d’ONG solidàries de les comarques gironines
(...)
Ara és l’hora catalans i catalanes! Des del nostre govern que té una extraordinària ocasió de fer un cop de mà a un poble que s’ho mereix i ho necessita fins a la nostra rica i diversa societat civil que tantes vegades ha mostrat la seva solidaritat internacionalista: ara és l’hora de mostrar als mískitus que per a nosaltres la solidaritat, tendresa dels pobles, no és una paraula-frase feta sinó que forma part de la nostra identitat cultural i nacional.
“Kaisa”, o, com diem nosaltres, Som-hi!
Sebas Parra. Col·lectiu gironí de suport a l’AEPCFA-Coordinadora d’ONG solidàries de les comarques gironines
solidaritat nica
Des de León hem anat seguint com el poble de Nicaragua s'està solidaritzant amb els niques de la costa Atlantica , Ajuntaments, escoles, universitats, esglesies...... Segons la premsa no es facil fer arribar tota l'ajuda que també esta arribant d'altres països. Recordem que l'aerport de Bilwi es petit, i mota ajuda es porta des de Rama cap a Bluffields (Atlantic Sud) i per mar fins a Bilwi que encara queda una mica de port. Sembla que no hi ha capacitat per fer arribar tota l'ajuda a les comunitats afectades, zona de les Mines i el rio Coco o Wangki. També es poden llegir crítiques de si no es va avisar a temps per poder evaquar la població, i per altre part la gent no es creia que pogués haver-hi un desastre d'aquesta magnitud.
El Jorge Canales, ex president del Grupo de Amigos del Penedès i actualment director general de INAFOR (Ministeri de Recursos N. ) que va sobrevolar la zona per fer un balanç dels danys ecologics ens deia que hi havia molts boscos arrasats i que la gent, a Bilwi anava pels carrers com a "zombis" sense acabar de creure´s el que havia passat .
Segurament alguns haureu sentit les seves impressions per la radio de Vilafranca.
El centre de Bilwi ja hi ha unes hores de llum, s'han apilat els arbres al costat del s carrers i s'esta normalitzant la vida diaria, tot i manifestar-nos la manca d'aigua com un dels problemes principals.
Nosaltres podrem fer molt poc, pero si fer arribar la solidaritat i l'estima a totes les persones que ens coneixen i del poble de Vilafranca en general, i el compromís de treballar en el futur per la reconstrucció fisica i moral d'aquests municipi agermanat.
desde León
Teresa i Montse
El Jorge Canales, ex president del Grupo de Amigos del Penedès i actualment director general de INAFOR (Ministeri de Recursos N. ) que va sobrevolar la zona per fer un balanç dels danys ecologics ens deia que hi havia molts boscos arrasats i que la gent, a Bilwi anava pels carrers com a "zombis" sense acabar de creure´s el que havia passat .
Segurament alguns haureu sentit les seves impressions per la radio de Vilafranca.
El centre de Bilwi ja hi ha unes hores de llum, s'han apilat els arbres al costat del s carrers i s'esta normalitzant la vida diaria, tot i manifestar-nos la manca d'aigua com un dels problemes principals.
Nosaltres podrem fer molt poc, pero si fer arribar la solidaritat i l'estima a totes les persones que ens coneixen i del poble de Vilafranca en general, i el compromís de treballar en el futur per la reconstrucció fisica i moral d'aquests municipi agermanat.
desde León
Teresa i Montse
dilluns, 10 de setembre del 2007
L'huracà 'Felix' deixa 100.000 damnificats
9/9/2007 SITUACIÓ D'EMERGÈNCIA A CENTREAMÈRICA
El cicló arrasa la costa del Carib nord nicaragüenc i causa més de 130 morts
EL PERIÓDICO
El cicló arrasa la costa del Carib nord nicaragüenc i causa més de 130 morts
EL PERIÓDICO
MANAGUA
La devastació causada per l'huracà Felix ha estat més gran del que es va calcular inicialment. En el seu pas per Nicaragua, ha causat més de 130 morts, un centenar de desapareguts, 100.000 damnificats, i més de 18.000 desplaçats, segons les dades facilitades pel Govern nicaragüenc i l'ONU, que ha demanat ajuda humanitària amb urgència. Un avió amb un total de cinc tones de productes sanitaris i d'emergència de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI) va sortir ahir de Madrid.La situació al Carib nord nicaragüenc, per on va entrar el cicló al país dimarts passat amb uns vents superiors a 250 quilòmetres per hora, és molt pitjor del que anunciaven les primeres estimacions oficials, que calculaven en 50.000 el nombre d'afectats. El Govern de Managua va assenyalar que la situació és "caòtica" i que requereix "atenció immediata".La Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord (RAAN), declarada en "estat de desastre", és agresta i pantanosa i en les circumstàncies actuals és gairebé impossible l'accés directe a la zona, de manera que la seva població, d'aproximadament 200.000 persones, continua aïllada. Només s'hi pot arribar per aire o per mar perquè les carreteres estan tallades i els rius, mitjà de comunicació tradicional, estan desbordats.
La devastació causada per l'huracà Felix ha estat més gran del que es va calcular inicialment. En el seu pas per Nicaragua, ha causat més de 130 morts, un centenar de desapareguts, 100.000 damnificats, i més de 18.000 desplaçats, segons les dades facilitades pel Govern nicaragüenc i l'ONU, que ha demanat ajuda humanitària amb urgència. Un avió amb un total de cinc tones de productes sanitaris i d'emergència de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI) va sortir ahir de Madrid.La situació al Carib nord nicaragüenc, per on va entrar el cicló al país dimarts passat amb uns vents superiors a 250 quilòmetres per hora, és molt pitjor del que anunciaven les primeres estimacions oficials, que calculaven en 50.000 el nombre d'afectats. El Govern de Managua va assenyalar que la situació és "caòtica" i que requereix "atenció immediata".La Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord (RAAN), declarada en "estat de desastre", és agresta i pantanosa i en les circumstàncies actuals és gairebé impossible l'accés directe a la zona, de manera que la seva població, d'aproximadament 200.000 persones, continua aïllada. Només s'hi pot arribar per aire o per mar perquè les carreteres estan tallades i els rius, mitjà de comunicació tradicional, estan desbordats.
INCOMUNICATS
Les autoritats han informat que 18.477 desplaçats han estat allotjats en més de 100 albergs temporals. Les xarxes de comunicació estan col.lapsades. Tampoc hi ha serveis d'energia elèctrica ni aigua potable. A més, la mort de nombrosos animals ha causat la contaminació de les aigües que tenen totalment inundada la zona i pot provocar epidèmies i altres perills per a la salut dels supervivents.De les 130 morts que s'han constatat fins ara, 52 són d'indígenes misquitos que van naufragar quan anaven rumb a Hondures, on pretenien refugiar-se de l'huracà. Els seus cossos van ser recuperats a les costes hondurenyes.La majoria de la població afectada i damnificada continua ubicada en una regió extensa, a uns 600 quilòmetres al nord de Managua, des d'on s'ha establert un pont aeri per portar l'ajuda. A Puerto Cabezas, capital portuària de la zona nord-est de Nicaragua, se centralitza la recollida de l'assistència internacional que arriba a Nicaragua.S'espera que baixi el nivell del riu Coco per transportar ajuda i també els mateixos damnificats. "Les comunicacions entre els afectats i els seus familiars constitueixen un primer element d'informació per determinar l'estat en què es troben", va dir Helena Ranchal, responsable del Departament d'Ajuda Humanitària de la Comissió Europea.
Des de la Universitat Regional Autònoma de la Costa Caribe de Nicaragua (Bilwi)
"Lo que el Huracán no pudo llevarse fue la decisión y la voluntad de la comunidad universitaria de URACCAN, para resistir y superar las dificultades, por enormes que estas sean.
La mañana del cinco de septiembre iniciamos la reconstrucción de nuestro querido recinto Bilwi, sabemos que requerirá más tiempo, pero ya empezamos con las manos, con martillos, con machetes y con mucha esperanza en el acompañamiento solidario de nuestras amigas y amigos. "
A través de la Universitat de Girona (UdG) hem rebut un informe complet dels danys materials i personals de la comunitat universitària de URACCAN al recinte de Bilwi. El recinte universitari que ha servit de refugi a la comunitat de Kamla, propera a la ciutat de Bilwi, ha patit importants danys .
Les darreres informacións que podem llegir als diaris i de les converses telefòniques amb gent de Bilwi són catastròfiques. El Jorge Canales ens explicava com han quedat els boscos arresats i podem veure imatges per internet de comunitats sense un coco ni una casa dreta. Més dramàtics els testimonis d'alguns supervivents i les noticies de falta d'aigua, tot i que l'ajuda va arribant. No obstant aquest missatge d'anims que ens arriba des de la mateixa ciutat de Bilwi ens ha d'encoratjar a tots i totes.
La mañana del cinco de septiembre iniciamos la reconstrucción de nuestro querido recinto Bilwi, sabemos que requerirá más tiempo, pero ya empezamos con las manos, con martillos, con machetes y con mucha esperanza en el acompañamiento solidario de nuestras amigas y amigos. "
A través de la Universitat de Girona (UdG) hem rebut un informe complet dels danys materials i personals de la comunitat universitària de URACCAN al recinte de Bilwi. El recinte universitari que ha servit de refugi a la comunitat de Kamla, propera a la ciutat de Bilwi, ha patit importants danys .
Les darreres informacións que podem llegir als diaris i de les converses telefòniques amb gent de Bilwi són catastròfiques. El Jorge Canales ens explicava com han quedat els boscos arresats i podem veure imatges per internet de comunitats sense un coco ni una casa dreta. Més dramàtics els testimonis d'alguns supervivents i les noticies de falta d'aigua, tot i que l'ajuda va arribant. No obstant aquest missatge d'anims que ens arriba des de la mateixa ciutat de Bilwi ens ha d'encoratjar a tots i totes.
dissabte, 8 de setembre del 2007
Solidaritat de León
Després de canviar els plans hem viatjat a León tot esperent que a Puerto la situació es "normalitzi" una mica i no ser un destorb per la gent. Possiblement a mijans de setmana intentarem anar-hi.
A León , a part de fer una calor insoportable, i de no tenir aigua, ens hem trobat amb l´Esperanza i el Harold Chavarria de Cooperació Exterior. Dema veurem l'Alcalde Transito Tellez.
L'Ajuntament van organitzar un "hablaton" per recollir diners, menjar, roba... que portaran a la Creu Roja de Managua i posiblement amb un helicopter de l'exercit ho faran arribar a Bilwi. Els treballadors de l'alcaldia han donat el sou d' un dia de treball . A primera planta de l'alcaldia gent voluntaria seleccionava el material recollit. No podien treballar per falta de bosses per recol.locar el material i ens han demanat si podiem anar a comprar bosses gran per posar-lo. Hem decidit que l'Associació podia fer una petita aportació i hem anat a comprar 300 bosses.
Demanarem a l'alcalde de Leon que una vegada hagi visitat Puerto es comuniqui amb l'ajuntament de Vilafranca i tambe amb la radio.
També ens hem reunit amb Dr. Rigoberto Sampson rector de la universitat UNAN i des d'alla hem parlat amb la Glenis coordinadora del Grupo de Amigos a Bilwi. Ella va viure l'huraca pero ara esta a Managua uns dies. Quedarem amb ella abans d'anar a Bilwi.
D'aquí una estona ens trobarem amb la Terioska que va acompanyar a la gent de brigades.
Per tots els que conegueu León, la calor es "deunidó", sense aigua per dutxar-nos de moment, la llum de tant en tant, alguna picada de mosquit i per sobre de tot la gent, i els amics molt hospitalaris.
Si parlem amb gent de Bilwi, ja us informarem.
S
A León , a part de fer una calor insoportable, i de no tenir aigua, ens hem trobat amb l´Esperanza i el Harold Chavarria de Cooperació Exterior. Dema veurem l'Alcalde Transito Tellez.
L'Ajuntament van organitzar un "hablaton" per recollir diners, menjar, roba... que portaran a la Creu Roja de Managua i posiblement amb un helicopter de l'exercit ho faran arribar a Bilwi. Els treballadors de l'alcaldia han donat el sou d' un dia de treball . A primera planta de l'alcaldia gent voluntaria seleccionava el material recollit. No podien treballar per falta de bosses per recol.locar el material i ens han demanat si podiem anar a comprar bosses gran per posar-lo. Hem decidit que l'Associació podia fer una petita aportació i hem anat a comprar 300 bosses.
Demanarem a l'alcalde de Leon que una vegada hagi visitat Puerto es comuniqui amb l'ajuntament de Vilafranca i tambe amb la radio.
També ens hem reunit amb Dr. Rigoberto Sampson rector de la universitat UNAN i des d'alla hem parlat amb la Glenis coordinadora del Grupo de Amigos a Bilwi. Ella va viure l'huraca pero ara esta a Managua uns dies. Quedarem amb ella abans d'anar a Bilwi.
D'aquí una estona ens trobarem amb la Terioska que va acompanyar a la gent de brigades.
Per tots els que conegueu León, la calor es "deunidó", sense aigua per dutxar-nos de moment, la llum de tant en tant, alguna picada de mosquit i per sobre de tot la gent, i els amics molt hospitalaris.
Si parlem amb gent de Bilwi, ja us informarem.
S
divendres, 7 de setembre del 2007
ASSAMBLEA EL DISSABTES 8
Per tots aquells que vulgueu col·laobrar en una Campanya d'Emergència i Reconstrucció de Puerto Cabezas, pel pas de l'huracà fèlix es convoca una assamblea el proper dissabte 8 de setembre a les 6 de la tarda al local de l'AVV de les Clotes (Plaça de la Verema).
ALCALDIA DE LEÓN
JUNTA DIRECTIVA DE LA ASOCIACION
"AMICS DE PUERTO CABEZAS"
Estimados amigos y hermanos,
Desde nuestra ciudad estamos solidarios con nuestros hermanos de Puerto Cabezas. El dìa hoy estaremos realizando un hablaton durante todo el dìa para solicitar a la poblaciòn leonese su colaboraciòn, con vìveres (alimentos, granos, ropa, etc) y dinero, para hacerlo llegar a los damnificados del huracàn Fèlix. Le estaremos informando de los resultados de esta colecta que està siendo impulsada por la Alcaldìa, y que cuenta con el apoyo de los trabajadores ya que algunos han donado un dìa de su salario para nuestros hermanos del caribe.
Por nuestra parte quisiera expresarle que estamos a la orden para apoyar si Uds. quisieran realizar alguna comunicaciòn con Puerto o realizar envìos de fondos. Solamente nos contactan y estaremos a disposiciòn a lo inmediato.
Con saludos cordiales,
Lic. Harold Chavarrìa
Director de Planificaciòn y Cooperaciòn Externa
"AMICS DE PUERTO CABEZAS"
Estimados amigos y hermanos,
Desde nuestra ciudad estamos solidarios con nuestros hermanos de Puerto Cabezas. El dìa hoy estaremos realizando un hablaton durante todo el dìa para solicitar a la poblaciòn leonese su colaboraciòn, con vìveres (alimentos, granos, ropa, etc) y dinero, para hacerlo llegar a los damnificados del huracàn Fèlix. Le estaremos informando de los resultados de esta colecta que està siendo impulsada por la Alcaldìa, y que cuenta con el apoyo de los trabajadores ya que algunos han donado un dìa de su salario para nuestros hermanos del caribe.
Por nuestra parte quisiera expresarle que estamos a la orden para apoyar si Uds. quisieran realizar alguna comunicaciòn con Puerto o realizar envìos de fondos. Solamente nos contactan y estaremos a disposiciòn a lo inmediato.
Con saludos cordiales,
Lic. Harold Chavarrìa
Director de Planificaciòn y Cooperaciòn Externa
dijous, 6 de setembre del 2007
de de Managua
Hola a tots els amics i amigues que aquests dies esteu pendents del devastador huracà Felix a Puerto Cabezas . Nosaltres hem arribat bé a Managua. Hem parlat per telèfon amb el Jorge Canales ex president del Grupo de Amigos del Penedès i actual director general del ministeri de Mediamabient i forestal, que està a Managua i avui anirà a Bilwi si hi ha avioneta de la Costeña. Hem quedat per veure'ns d'aquí una estona. Ell ens informarà de les possiblitats de viatjar nosaltres a Bilwi d'aquí uns dies. No hi ha llum ni aigua, moltes cases sesnse sostre, i cada vegada més morts del Cayos i Sandy Bay que ha quedat totalment destruit, un total de deu comunitats.
Fa una estona hem parlat ambel Gabriel que estava molt afectat. Sense llum no tenen bateria pel mòbil. El Gimnàs totalment destruit, la Casa de l'Agermanament està bé, ha vist laTeresa i li ha dit que s'hja quedat sense casa, i que no fem molt de cas a la tele i els diaris ja que l'ajuda sembla que no arriba a tot arreu. Ell diu que els centres pels refugiats, escoles i esglesies estaven tancades, molts, arbres caiguts per tot arreu, i que si us plau els anem a veure. PEnmsem anar a León primer i després veurem. El Mario ens ha explicat que a tot Nicaragua i a León en concret séstant mobilitzant per aportar ajuda sobretot a les universitats.
Diuen per la tele que enm el plaç de cinc dies hi haurà llum.
Nosaltres pensem que l'Ajuntament de Vilafranca i S. Pere hi hauria de jugar fot, sinó de que serveixen els agermanaments? D'immediat segur que no podem fer res o poc, l'ajut inmediat d'aigua, aliments, mantes ... ja ho faran entre l'e4xercit, Honduras, Venezuela i altres. Segur que d'inmediat es podrienb recollir diners per la reconstrucció futura, inmediata.
Segur que molta gfent ho haurà vist per la tele i els diaris i segur que estaria disposada a col.laborar, potser amb una recollida inmediata de diners.
Segurament anirem primer a León i després intentarem, si es pot, anar a Bilwi encara que poc o res podrem fer, però segur que el nostre suport moral els hi pot donar forces.
Estarem en contacte.
Hem vist moltes imatges per la tele i realment es un desastre, tot i que ja estant reconstruint les teulades. A O
DISRAAN els arbresde fora han caigut sobre les cases veines. Com saberm l'aillament habitual fa que sigui molt complicat fer arribar l'ajuda, ja que l'Aeroport també va quedar molt malmés.
Ara més que mai necessitem de tos els que us identifiqueu amb aquest agfermanament solidari.
Una abraçada des d'aquet acollidor pais que tants en teniu un gran record
Teresa Baqués i Montse Saumell
Fa una estona hem parlat ambel Gabriel que estava molt afectat. Sense llum no tenen bateria pel mòbil. El Gimnàs totalment destruit, la Casa de l'Agermanament està bé, ha vist laTeresa i li ha dit que s'hja quedat sense casa, i que no fem molt de cas a la tele i els diaris ja que l'ajuda sembla que no arriba a tot arreu. Ell diu que els centres pels refugiats, escoles i esglesies estaven tancades, molts, arbres caiguts per tot arreu, i que si us plau els anem a veure. PEnmsem anar a León primer i després veurem. El Mario ens ha explicat que a tot Nicaragua i a León en concret séstant mobilitzant per aportar ajuda sobretot a les universitats.
Diuen per la tele que enm el plaç de cinc dies hi haurà llum.
Nosaltres pensem que l'Ajuntament de Vilafranca i S. Pere hi hauria de jugar fot, sinó de que serveixen els agermanaments? D'immediat segur que no podem fer res o poc, l'ajut inmediat d'aigua, aliments, mantes ... ja ho faran entre l'e4xercit, Honduras, Venezuela i altres. Segur que d'inmediat es podrienb recollir diners per la reconstrucció futura, inmediata.
Segur que molta gfent ho haurà vist per la tele i els diaris i segur que estaria disposada a col.laborar, potser amb una recollida inmediata de diners.
Segurament anirem primer a León i després intentarem, si es pot, anar a Bilwi encara que poc o res podrem fer, però segur que el nostre suport moral els hi pot donar forces.
Estarem en contacte.
Hem vist moltes imatges per la tele i realment es un desastre, tot i que ja estant reconstruint les teulades. A O
DISRAAN els arbresde fora han caigut sobre les cases veines. Com saberm l'aillament habitual fa que sigui molt complicat fer arribar l'ajuda, ja que l'Aeroport també va quedar molt malmés.
Ara més que mai necessitem de tos els que us identifiqueu amb aquest agfermanament solidari.
Una abraçada des d'aquet acollidor pais que tants en teniu un gran record
Teresa Baqués i Montse Saumell
Imatges de Bilwi
Imatges enviades per la Glenis Escobar des de Bilwi.
El pas de l'huracà Fèlix ha afectat pràcticament tot el territori de la RAAN (Régió Autònoma de l'Atlàntic Nord) especialment la costa i el municipi de Puerto Cabezas on va impactar amb la màxima intensitat, però també els municipis de Rosita, Bonanza i Waspam-Rio Coco. La comunitat més afectada és Sandy Bay , al nord de Bilwi on les 10 comunitats que hi ha han quedat arrasades. En total s'han registrat fins al mement 38 morts i 100 desapareguts, la majoria al Cayos Miskitos, unes illes de corall a unes 50 milles de la costa de Sandy Bay.
Altres dades provisionals parlen de 40.000 damnificats (6122 famílies), 9000 vivendes destruides, 16.000 desplaçats ubicats en 76 albergs i en moltes comunitats el 80% de les cases sense teulades.
Els habitants de Bilwi i les comunitats rurals recullen el material que poden per reparar les pròpies cases o fer-ne de més petites per tenir refugi. La gent que ha perdut la casa no pot deixar-la perquè no els robin el poc que els ha quedat. No obstant ahir per la radio parlaven que s'estaven enviant 300 policies més a la regió. També es parla de l'enviament de 4,5 tones d'aliments tot i que serà dificil la distribució ja que les comunicacions per terra estan tallades pels arbres i desbordaments de rius.
La precària situació que ja patia l'hospital i els centre de salut ha empitjorat notblement. Les instal·lacions d'INATEC (centre de formació tecnica) serveixen com a hospital provisional. També han patit danys les escoles, la majoria sense teulades. Un altre edifici afectat va ser l'alcaldia, tot i que no ha patit danys greus i s'ha pogut reparar.
dimecres, 5 de setembre del 2007
Convocatòria Vilafranca Solidària
Aquesta tarda ens hem reunit la junta de l'associació amb l'alcalde Marcel Esteve i la regidora de cooperació Lourdes Sanchez per tal de compartir la informació que teniem sobre la situació que es viu a Puerto Cabezas i compartir propostes per actuar. De seguida ens hem posat d'acord que calia convocar la comissió de solidaritat per sumar la participació de les ONG i entitats locals. També que calia mantenir la coordinació i la informació dels esdeveniments i pensar tant en l'emergència com en la reconstrucció.
Des de l'Ajuntament s'han fet contactes amb el Fons Català de Coperació al Desenvolupament i es preveu també contactar amb l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. També s'ha posat en contacte l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes per tal de treballar conjuntament.
Es convocarà la comissió de solidaritat per demà a les 7 de la tarda a l'Ajuntament.
Les informacións i comentaris que tingueu els podeu compartir a través del Blog. Per la nostra banda anirem informant de les novetats.
Información preliminar: 5 mil 505 casa destruidas
La gente toma la iniciativa para comenzar la limpieza en Puerto CabezaValeria Imhof vimhof@elnuevodiario.com.ni
El Centro de Operaciones de Emergencia del Ejército informó que 5 mil 505 casas resultaron destruidas en toda la Región Autónoma del Atlántico Norte.Mil 200 casas devastadas corresponden a Puerto Cabeza; 3 mil 500 en Sandy By; 180 en Krukina y 125 en Cuabí.35 mil 35 personas se encuentran afectadas. Hay once heridos, cuatro fracturados, siete con golpes leves y cuatro muertos. Una de las fallecidas es una bebé que murió de frío, otras dos son mujeres, una llamada Rosario Méndez y Antonia Lagos, y un hombre que murió cuando reparaba su casa. Trece mil 500 personas fueron evacuadas en total.En Puerto Cabeza las personas están tomando la iniciativa para comenzar a limpiar sus localidad. Se puede ver en las calles a las personas con cortando con motosierras los árboles que fueron arrancados de raíz por el huracán “Félix”.
El Centro de Operaciones de Emergencia del Ejército informó que 5 mil 505 casas resultaron destruidas en toda la Región Autónoma del Atlántico Norte.Mil 200 casas devastadas corresponden a Puerto Cabeza; 3 mil 500 en Sandy By; 180 en Krukina y 125 en Cuabí.35 mil 35 personas se encuentran afectadas. Hay once heridos, cuatro fracturados, siete con golpes leves y cuatro muertos. Una de las fallecidas es una bebé que murió de frío, otras dos son mujeres, una llamada Rosario Méndez y Antonia Lagos, y un hombre que murió cuando reparaba su casa. Trece mil 500 personas fueron evacuadas en total.En Puerto Cabeza las personas están tomando la iniciativa para comenzar a limpiar sus localidad. Se puede ver en las calles a las personas con cortando con motosierras los árboles que fueron arrancados de raíz por el huracán “Félix”.
Informació del Fons Català des de Managua
He parlat diverses vegades amb el Gabriel, la comunicació és difícil perquè no hi ha llum i no pot carregar el mòbil. Sembla que la destrucció ha estat molt gran: nombroses cases caigudes, pals de llum i arbres per terra a tots els carrers. L’Alcaldia ha patit danys importants, especialment al sostre. El gimnàs ha quedat en runa. Al barri del Gabriel tots els seus veïns han perdut la casa, ell només s’ha quedat sense sostre.
Valorarem la possibilitat d’engegar algun projecte d’emergència / reconstrucció. Espero que la Teresa i la Montse puguin fer un informe de danys si viatgen ara cap allà.
Valorarem la possibilitat d’engegar algun projecte d’emergència / reconstrucció. Espero que la Teresa i la Montse puguin fer un informe de danys si viatgen ara cap allà.
dimarts, 4 de setembre del 2007
BILWI HA SIDO DEVASTADA (Radio la primerissima)
Fecha: septiembre 4, 2007
El potente huracán Félix golpeó hoy las costas de Nicaragua, arrasando el pueblo entero de Bilwi con sus vientos y torrenciales lluvias que derribaban construcciones, árboles y todo lo que encontraban a su paso en la humilde zona pesquera del Caribe.
A las once de la mañana, el ojo del huracán se localizaba entre la ciudad de Puerto Cabezas y la comunidad Prinzapolka, en el Caribe norte y se dirigía al oeste del territorio nicaragüense, acompañado de fuertes lluvias que afectarán la zona norte y pacífica del país.
El potente huracán Félix golpeó hoy las costas de Nicaragua, arrasando el pueblo entero de Bilwi con sus vientos y torrenciales lluvias que derribaban construcciones, árboles y todo lo que encontraban a su paso en la humilde zona pesquera del Caribe.
ESCUCHE LA DRAMÁTICA VALORACIÓN DEL GOBERNADOR DE LA RAAN,
REYNALDO FRANCISCORONEL ROGELIO FLORES HACE PRIMERA EVALUACIÓN
Reporte del periodista Marvin Chow al canal 8 de televisión
A las once de la mañana, el ojo del huracán se localizaba entre la ciudad de Puerto Cabezas y la comunidad Prinzapolka, en el Caribe norte y se dirigía al oeste del territorio nicaragüense, acompañado de fuertes lluvias que afectarán la zona norte y pacífica del país.
"Viento mas que lluvia"
L'huracà perd força en tocar terra, però ara s'esperen fortes pluges, sobretot cap a Honduras. Al seu pas per Puerto Cabezas a arrencat teulades de moltes cases i albergs, a tombat arbres. Als carrers la gent comença a sortir per anar a veure els seus familiars i amics, en un moment de treba, tot i que es manté l'alerta.
"Estoy mirando por donde passar, la calle están los arboles tumbados, techos, ..."
De moment hi ha senyal de telèfon, així hem pogut parlar amb algun dels amics i saber que estan bé.
diaris de nicaragua:
el nuevo diario"Son incontables las casas destruidas tanto parcial como total, los techos vuelan, incluso el techado de los albergue"
la prensa "Bilwi se queda sin techo"
Radio la primerissima: ESCUCHE LA DRAMÁTICA VALORACIÓN DEL GOBERNADOR DE LA RAAN, REYNALDO FRANCIS
"La situación es muy caótica. Puerto Cabezas está quedando totalmente destruida", dijo Antonio Joya, delegado del Gobierno de la zona en Defensa Civil. "Estoy seguro de que va a ser un desastre total", agregó.(el mundo)
diari de guatemala:
Prensa libre: Huracán “Félix” arrasa viviendas en región norcaribe de Nicaragua
"Estoy mirando por donde passar, la calle están los arboles tumbados, techos, ..."
De moment hi ha senyal de telèfon, així hem pogut parlar amb algun dels amics i saber que estan bé.
diaris de nicaragua:
el nuevo diario"Son incontables las casas destruidas tanto parcial como total, los techos vuelan, incluso el techado de los albergue"
la prensa "Bilwi se queda sin techo"
Radio la primerissima: ESCUCHE LA DRAMÁTICA VALORACIÓN DEL GOBERNADOR DE LA RAAN, REYNALDO FRANCIS
"La situación es muy caótica. Puerto Cabezas está quedando totalmente destruida", dijo Antonio Joya, delegado del Gobierno de la zona en Defensa Civil. "Estoy seguro de que va a ser un desastre total", agregó.(el mundo)
diari de guatemala:
Prensa libre: Huracán “Félix” arrasa viviendas en región norcaribe de Nicaragua
La Teresa i la Montse a Nicaragua
El dimecres 5 la Teresa i la Montse viatgen a Nicaragua. Abans hi haurà arribat l´huracà Felix. Estarem molt pendents de com està afectant a la població basicament a la zona de Puerto Cabezas per on sembla que ha entrat de ple.
Si no tenim problemes per arribar a Managua, ja us informarem.
Si no tenim problemes per arribar a Managua, ja us informarem.
Impotència
Aquesta matinada no ha sortit el sòl a Puerto Cabezas. L'huracà FELIX i amb la màxima intensitat está davant la costa i embolcalla gran part de la regió atlàntica de Nicaragua i Honduras.
Caldrà esperar a rebre més informacio i que avancin les hores i potser els dies per tenir noticies.
Si algú té alguna novetat anirem informant a través del blog.
+ informació
El nuevo diario En la darrera edició dóna molta informació de la situació d'ahir a la nit
Canal 2 : Informació zero, sembla que anunciin una película "la amenaza del felix"
National Hurricane Center
Preperant-se per rebre l'Huracà
(predicció i imatges: http://www.nhc.noaa.gov/)Ahir a la nit (hora nostra), vam poder parlar una estona amb la Shira Miguel i s'estaven mobilitzant els preparatius locals d'emergència . Esperem que es mantinguin les comunicacions i poder mantenir el contacte amb els amics i amigues de Bilwi. Segurament aquesta está sent una nit llarga per tots els pobladors de Puerto Cabezas i la regió atlàntica de Nicaragua i Honduras.
L'Huracà Fèlix segueix avançant i es preveu que toqui a a terra durant la matinada, hora local. En el darrer comunicat de les 11 de la nit es trobaba a 235 Km de la costa i les últimes prediccions diuen que pot tocar terra entre Puerto Cabezas i Cabo Gràcias a Dios.
El Nuevo Diario-edició 3 de setembre
“Félix” se debilita, pero mantiene potencial catastrófico
En cualquier momento el huracán puede otra vez reforzarse y alcanzar la máxima intensidad de categoría cincoEEUU / EFE
El huracán "Félix" se debilitó ligeramente en las últimas horas al reducir sus vientos a 230 kilómetros por hora, aunque como un ciclón de categoría cuatro mantiene todo su potencial catastrófico, informó el Centro Nacional de Huracanes (CNH).En su boletín de las 18.00 GMT, el CNH, con sede en Miami, advirtió que en cualquier momento el huracán puede otra vez reforzarse y alcanzar la máxima intensidad de categoría cinco en la escala de Saffir-Simpson."Félix" se mueve rápidamente en dirección oeste a 33 kilómetros por hora y se espera que esté cerca de la costa de la frontera entre Nicaragua y Honduras a primera hora de la mañana del martes.El gobierno de Nicaragua ha emitido un aviso de huracán desde Puerto Cabezas al norte hasta la frontera de Honduras y Nicaragua y sigue en efecto un aviso de huracán para Honduras desde Limón al este hasta la frontera con Nicaragua.Continúa en efecto una vigilancia de huracán para Honduras al oeste de Limón, para la costa del caribe de Guatemala y para toda la costa de Belice. La vigilancia de tormenta tropical para Jamaica se ha anulado y se mantiene para las islas Caimán.
dilluns, 3 de setembre del 2007
"Huracan FELIX Aviso Publico"
BOLETINHURACAN FELIX ADVERTENCIA NUMERO 13
NWS TPC/CENTRO NACIONAL DE HURACANES MIAMI FL AL062007
1100 AM EDT LUNES 3 DE SEPTIEMBRE DE 2007
...EL HURACAN FELIX CONTINUA MOVIENDOSE RAPIDAMENTE AL OESTE Y
PERMANECE COMO HURACAN POTENCIALMENTE CATASTROFICO...
A LAS 11 AM EDT...EL GOBIERNO DE NICARAGUA HA EMITIDO UN AVISO DE
HURACAN PARA NICARAGUA DESDE PUERTO CABEZAS AL NORTE HASTA LA
FRONTERA DE HONDURAS Y NICARAGUA. ADEMAS ESTA EN EFECTO UN AVISO DE
HURACAN PARA HONDURAS DESDE LIMON AL ESTE HASTA LA FRONTERA DE
HONDURAS Y NICARAGUA. UN AVISO DE HURACAN SIGNIFICA QUE SE ESPERAN
CONDICIONES DE HURACAN EN EL AREA BAJO AVISO DENTRO DE LAS PROXIMAS
24 HORAS. ADEMAS...SE ESPERAN CONDICIONES DE HURACAN SOBRE EL
EXTREMO OESTE DE NICARAGUA EN LAS PROXIMAS 24 HORAS.LOS PREPARATIVOS
PARA PROTEGER VIDA Y PROPIEDAD DEBEN SER COMPLETADOS INMEDIATAMENTE.
(...)
LOS VIENTOS MAXIMOS SOSTENIDOS ESTAN EN CERCA DE 160 MPH...260 KM/HR...CON RAFAGAS MAS FUERTES. FELIX ES UN HURACAN POTENCIALMENTE CATASTROFICO CATEGORIA CINCO EN LA ESCALA SAFFIR-SIMPSON. FLUCTUACIONES EN INTENSIDAD SON COMUNES EN HURACANES MAYORES PERO SE ESPERA QUE FELIX CONTINUE EN CATEGORIA CUATRO O CINCO DURANTE ESTA NOCHE Y TEMPRANO EL MARTES.AUNQUE FELIX ES UN PODEROSO HURACAN...TIENE UN CAMPO DE VIENTO MUY PEQUENO. LOS VIENTOS HURACANADOS SE EXTENDEN HACIA AFUERA HASTA 30 MILLAS...45 KM...DEL CENTRO...Y LOS VIENTOS DE FUERZA DE TORMENTA TROPICAL SE EXTIENDEN HACIA AFUERA HASTA 115 MILLAS...185 KM.
(...)
Butlletí sencer: http://www.nhc.noaa.gov/text/refresh/SJUTCPAT1+shtml/031443.shtml
Més informació al centre nacional d'huracans d'EEUU
(Imatges: fotografia satèlit. 3-9-2007 )
Subscriure's a:
Missatges (Atom)