
DESDE 1985: AMISTAT PENEDÈS-COSTA ALTÀNTICA AGERMANAMENT VILAFRANCA DEL PENEDÈS - BILWI (PUERTO CABEZAS)
dimarts, 10 de juny del 2008
Nota de premsa: Agermanament, reconstrucció i alfabetitzacio per ajudar a superar l'huracà Fèlix

diumenge, 8 de juny del 2008
L'alfabetització en marxa a Bilwi


dimecres, 4 de juny del 2008
Puerto Cabezas lució el poder de su cultura

El tradicional pase del Palo de Mayo, festejado también en Puerto Cabezas.
PUERTO CABEZAS: Por primera vez, después de varios años, los porteños despidieron el mes de la diosa de la fertilidad “Mayaya” con una enorme fiesta popular que tuvo lugar en la Plaza Municipal.La actividad fue encabezada por el “Black Movment” y “Nicaribbean Black People Association”, los que con el interés de rescatar lo que aún no se ha perdido decidieron promover dicho evento.En la fiesta de cierre estuvieron participando grupos de baile de diferentes barrios de la ciudad, que durante mayo celebraron de forma aislada sus fiestas, y, al final, decidieron unir sus alegrías dispersas.Por su parte Raquel Dixon, presidenta del Movimiento Criollo, dijo que se sentía satisfecha con los resultados obtenidos y el respaldo popular. Agregó que quedaba pendiente que los ancianos criollos salgan de sus casas a demostrar cómo se baila el Palo de Mayo.“Este año no lo conseguimos, pero vemos que nuestra cultura criolla está más viva que nunca, y esperamos que el próximo año nuestros ancianos bailen al igual que los niños y jóvenes criollos”.
Al rescate
divendres, 23 de maig del 2008
Ha començat l'alfabetitzacó a Bilwi
Montse Saumell, Bilwi
diumenge, 11 de maig del 2008
Jornada per l'alfabetització a la Costa Atlàntica de Nord de Nicaragua
Pel proper 21 de juny estem preparant la II Jornada per l'Alfabetització a la Costa Atlàntica de Nicaragua de la qual anirem informant a través d'aquest blog on també anirem ampliant continguts. Us avancem el resum de la I Jornada celebrada el 2006.
Campanya per una Nicaragua Lliure d'Analfabetisme
I JORNADA PER L'ALFABETITZACIÓ A LA COSTA ATLÀNTICA
Resum
El dissabte 10 de juny es va organitzar a Vilafranca del Penedès una jornada-taller al voltant de la Campanya d’Alfabetització que ja s’ha iniciat a Nicaragua. Des de la Plataforma per una Nicaragua Lliure d’Analfabetisme, diferents entitats, universitats i organismes de Catalunya ens hem unit per coordinar una tasca de suport cap a aquesta nova campanya d’alfabetització iniciada l’any passat coincidint amb el 25è aniversari de la Cruzada Nacional de Alfabetización.
Un primer objectiu de la jornada va ser donar a conèixer el treball que s’està fent en el marc de la Campanya per una Nicaragua Lliure d’Analfabetisme i les característiques del mètode d’alfabetització audiovisual “Yo Sí Puedo”.
Al mateix temps també volíem conèixer millor la realitat cultural i lingüística de la Costa Atlàntica de Nicaragua a partir d’experiències de persones que han treballat en aquest territori i amb les comunitats indígenes en l’àmbit de l’educació i l’estudi de les llengües.
En Sebas Parra (professor d’adults i membre de l’Associació per l’Eduació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA) va presentar el mètode audiovisual d’alfabetització “Yo sí puedo”, argumentant que l’enamorament de l’alfabetització a Nicaragua prové de l’herència política i educativa de Paolo Freire, així com de la revolució popular sandinista.
L’objectiu d’aquest programa és el de donar eines populars suficients perquè els pobles puguin avançar. La seva filosofia es fonamenta en que és el poble qui alfabetitza al poble, i això vol dir, que són les comunitats qui s’han d’enamorar de l’alfabetització i demanar ser alfabetitzades. A partir d’aquí, les alcaldies s’han de responsabilitzar , és a dir, han de mobilitzar els joves, han d’enamorar els mestres, han de mobilitzar les comunitats...
Finalment, en Sebas Parra va exposar que el mètode té una continuació amb el “Yo si puedo seguir” que consisteix en una postalfabetització.
El segon ponent, en Carles Serra (Llicenciat en filologia i expert en llengües indígenes de la Costa Atlàntica) va fer una aproximació a la varietat ètnica i, sobretot, lingüística de la regió caribenya de Nicaragua. El que antigament fou conegut com a Regne de la Mosquitia, avui dia Regió Autònoma de l’Atlàntic Nord i Regió Autònoma de l’Atlàntic Sud, és un territori multiètnic i plurilingüe. Un total de sis ètnies i set llengües ens mostren la varietat de la zona, tot i que no pas a tots els municipis que integren aquestes dues regions autònomes, hi ha aquesta varietat.
A continuació la Matilde Martínez (Llic. en filologia hispànica que ha treballat sobretot en aprenentatge de segones llengües i va participar activament en el Programa d’Educació Bilingüe Intercultural a Nicaragua) va exposar que el gran mosaic de llengües que hi ha a la Costa Atlàntica no ha de suposar cap problema per a l’alfabetització, ja que bona part del Món és plurilingüe i el plurilingüisme enriqueix la pròpia llengua.
Va plantejar el dubte de si els líders de les comunitats, els consejos de ancianos, les alcaldies... tenen definit quin tipus de societat volen per a les seves comunitats i, si no és així, és un tema que han de resoldre ells mateixos.
Seguidament va proposar una línia d’actuació referent a l’alfabetització:
Conèixer com està la societat de la Costa Atlàntica.
Conèixer què estan fent els diferents organismes que poden implicar-se en l’alfabetització (Universitat, Govern Regional, Ministeri, Centres d’estudi i recerca cultural, col·lectius de mestres, ... )
Conèixer què demanen els líders de les comunitats. Aquests han de prendre dues decisions sobre:
. la necessitat de l’enamorament de l’alfabetització.
. la necessitat de l’enamorament de ser alfabetitzat amb
la llengua que ells vulguin.
Fer-lis veure que l’alfabetització i el programa “Yo sí puedo” no és un tema polític.
Tenir present de no mercantilitzar l’alfabetització.
Finalment es va obrir un torn de paraules i es va demanar a l’Aleix,brigadista que va participar en el pilotatge del “Yo sí puedo” d’enguany, que expliqués i valorés la seva experiència a la comunitat de Tola.
Conclusions:
A partir de les tres visions es va parlar de crear un grup de treball estable a Vilafranca del Penedès amb els següents objectius:
Seguir la informació i evolució del “Yo sí puedo” a través de la Plataforma per una Nicaragua lliure d’Analfabetisme.
Que totes les aportacions al programa d’alfabetització es canalitzin a través del Fons Català de Cooperació.
Estimular la participació de les comunitats de la Costa Atlàntica en el “Yo sí puedo”.
Conèixer experiències d’altres països amb plurilingüisme.
Sensibilitzar a la població de la comarca sobre la importància i necessitat de l’alfabetització ( entesa com a la correcció d’un dret universal que no es va donar a la infància).
Valoració:
La valoració de la jornada va ser força positiva. D’una banda es va parlar de la campanya, del “Yo sí puedo” però també, de la realitat cultural i lingüística de la Costa Atlàntica i l’adaptació del mètode a les diferents llengües del país, especialment les llengües indígenes. Al mateix temps es va arribar a definir una línia de treball per continuar avançant i coordinant esforços.
dissabte, 19 d’abril del 2008
Assamblea dels Amics de Puerto Cabezas
- AGERMANAMENT, reforçar els lligams i intercanvis implicant altres entitats i col·lectius d'aquí i de Puerto Cabezas.
- RECONSTRUCCÍO, per donar suport a la tasca de reconstrucció amb els fons recollits durant la campanya.
- ALFABETITZACIÓ, col·laborant activament amb la Paltaforme per una Nicaragua Lliure d'Analfabetisme i amb l'Associación para la Educación Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA) de Nicargua.
Brigada de l'Institut Paulo Freire a la RAAN
Tot i les dificultats del viatge la valoració ha estat molt positiva. Es van poder visitar diferents comunitats de Rio Coco i Bonanza on s'ha iniciat l'alfabetització. La primera bona noticia és que està preveist que Bonanza urbano sigui declarat primer territori lliure d'analfabetisme de la RAAN aquest mateix agost. També cal destecar l'entusiasme que ha despertat la campanya a les comunitats de Rio Coco-Wangki on s'ha iniciat.
Pendents del finançament compromès per part de l'Agència Catalana (ACCD), està previst que properament es pugui disposar del material en miskitu, element que representerà un gran pas per assolir l'objectiu de declarar Waspam-Rio Coco, territori lliure d'analfabetisme l'any 2010.
(1) Informe de la brigada aquí
(2) L'Institut Paulo Freire és una agrupació d'organització, entitats i persones vinculades en intervencions sociopolítiques i culturals en el camp de l'eduació, la formació de persones adultes i la lluita contra la desigualtat i la marginació. És una dels organismes integrats a la Plataforma per una Nicaragua Lliure d'Analafabetisme.
dissabte, 12 d’abril del 2008
Orlando Pineda Flores, aproximació bibliogràfica
“Orlando Pineda Flores, aproximació biogràfica”
Presentació a càrrec de Sebas Parra, educador i coordinador d’aquesta edició publicada per l’Associació Mestres 68 i Rosa Sensat . El llibre que ens permet una aproximació biogràfica i vital d’Orlando Pineda Flores, a través d’amics i de fragments de llibres com Pedagogia del Amor en Nicaragua o La Montaña me ensenyó a ser maestro .
Lluitador infatigable, mestre de l’educació popular, pare de la pedagogia de l’amor i per alguns un boig, d’aquella bogeria que fa que el món senti pessigolles i es mogui.
Us hi esperem
Associació d’Amics de Puerto Cabezas
Veure reportatge Vilafranc TV
* Actualment, Pineda i el seu equip estan treballant per l’alfabetització a la Costa Atlàntica de Nicaragua, motiu de la recent estada d’en Sebas Parra aquest país en representació de la Plataforma per una Nicaragua Lliure d’Analfabetisme (http://www.pnlacat.org/ ).
dilluns, 7 d’abril del 2008
divendres, 4 d’abril del 2008
"El parque de las hamacas"
EL PARQUE DE LAS HAMACAS,
VICENT BOIX,
Icaria Editorial,
No se trataba de una gesta deportiva, ni de una peregrinación religiosa. No era una excursión de fin de semana, y menos una campaña publicitaria. Estas personas, enfermas todas ellas debido al químico DBCP que fue usado impunemente en las fincas bananeras en los años setenta, querían que de una vez por todas alguien les hiciera caso, escuchara sus demandas y avisara a esa musa llamada justicia.
Pasaron las semanas y con unos exiguos acuerdos con el gobierno regresaron a casa. Sin embargo esta caminata, ésta desagradable pero a la vez esperanzadora acampada, se ha vuelto a repetir varias veces en los últimos años. La impunidad sigue. Se atisba el final feliz. Los cuerpos se deterioran.
¿Qué sabe del “republicanismo bananero”? ¿Qué se escondía detrás de la infantil sonrisa de Maguila el Gorila? ¿Existe otra realidad de los tubos catódicos hacia afuera? ¿Puede el desarrollo, subdesarrollar países? Si el 11-M usted se estremeció con el humo, el polvo y la sangre, siéntese bien en su butaca, sírvase una copa, desconecte el móvil, abra su mente, ponga el cuenta-sentimientos a cero y retroceda con este libro sesenta años en la historia de este mundo.
EL PARQUE DE LAS HAMACAS, VICENT BOIX, Icaria Editorial, ISBN 978-84-7426-965-9