Jornada per l'alfabetització a la Costa Atlàntica de Nord de Nicaragua

Pel proper 21 de juny estem preparant la II Jornada per l'Alfabetització a la Costa Atlàntica de Nicaragua de la qual anirem informant a través d'aquest blog on també anirem ampliant continguts. Us avancem el resum de la I Jornada celebrada el 2006.

Campanya per una Nicaragua Lliure d'Analfabetisme

I JORNADA PER L'ALFABETITZACIÓ A LA COSTA ATLÀNTICA

Resum

El dissabte 10 de juny es va organitzar a Vilafranca del Penedès una jornada-taller al voltant de la Campanya d’Alfabetització que ja s’ha iniciat a Nicaragua. Des de la Plataforma per una Nicaragua Lliure d’Analfabetisme, diferents entitats, universitats i organismes de Catalunya ens hem unit per coordinar una tasca de suport cap a aquesta nova campanya d’alfabetització iniciada l’any passat coincidint amb el 25è aniversari de la Cruzada Nacional de Alfabetización.

Un primer objectiu de la jornada va ser donar a conèixer el treball que s’està fent en el marc de la Campanya per una Nicaragua Lliure d’Analfabetisme i les característiques del mètode d’alfabetització audiovisual “Yo Sí Puedo”.

Al mateix temps també volíem conèixer millor la realitat cultural i lingüística de la Costa Atlàntica de Nicaragua a partir d’experiències de persones que han treballat en aquest territori i amb les comunitats indígenes en l’àmbit de l’educació i l’estudi de les llengües.

En Sebas Parra (professor d’adults i membre de l’Associació per l’Eduació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA) va presentar el mètode audiovisual d’alfabetització “Yo sí puedo”, argumentant que l’enamorament de l’alfabetització a Nicaragua prové de l’herència política i educativa de Paolo Freire, així com de la revolució popular sandinista.

L’objectiu d’aquest programa és el de donar eines populars suficients perquè els pobles puguin avançar. La seva filosofia es fonamenta en que és el poble qui alfabetitza al poble, i això vol dir, que són les comunitats qui s’han d’enamorar de l’alfabetització i demanar ser alfabetitzades. A partir d’aquí, les alcaldies s’han de responsabilitzar , és a dir, han de mobilitzar els joves, han d’enamorar els mestres, han de mobilitzar les comunitats...

Finalment, en Sebas Parra va exposar que el mètode té una continuació amb el “Yo si puedo seguir” que consisteix en una postalfabetització.

El segon ponent, en Carles Serra (Llicenciat en filologia i expert en llengües indígenes de la Costa Atlàntica) va fer una aproximació a la varietat ètnica i, sobretot, lingüística de la regió caribenya de Nicaragua. El que antigament fou conegut com a Regne de la Mosquitia, avui dia Regió Autònoma de l’Atlàntic Nord i Regió Autònoma de l’Atlàntic Sud, és un territori multiètnic i plurilingüe. Un total de sis ètnies i set llengües ens mostren la varietat de la zona, tot i que no pas a tots els municipis que integren aquestes dues regions autònomes, hi ha aquesta varietat.

A continuació la Matilde Martínez (Llic. en filologia hispànica que ha treballat sobretot en aprenentatge de segones llengües i va participar activament en el Programa d’Educació Bilingüe Intercultural a Nicaragua) va exposar que el gran mosaic de llengües que hi ha a la Costa Atlàntica no ha de suposar cap problema per a l’alfabetització, ja que bona part del Món és plurilingüe i el plurilingüisme enriqueix la pròpia llengua.

Va plantejar el dubte de si els líders de les comunitats, els consejos de ancianos, les alcaldies... tenen definit quin tipus de societat volen per a les seves comunitats i, si no és així, és un tema que han de resoldre ells mateixos.

Seguidament va proposar una línia d’actuació referent a l’alfabetització:

• Conèixer com està la societat de la Costa Atlàntica.

• Conèixer què estan fent els diferents organismes que poden implicar-se en l’alfabetització (Universitat, Govern Regional, Ministeri, Centres d’estudi i recerca cultural, col·lectius de mestres, ... )

• Conèixer què demanen els líders de les comunitats. Aquests han de prendre dues decisions sobre:

. la necessitat de l’enamorament de l’alfabetització.

. la necessitat de l’enamorament de ser alfabetitzat amb

la llengua que ells vulguin.

• Fer-lis veure que l’alfabetització i el programa “Yo sí puedo” no és un tema polític.

• Tenir present de no mercantilitzar l’alfabetització.

Finalment es va obrir un torn de paraules i es va demanar a l’Aleix,brigadista que va participar en el pilotatge del “Yo sí puedo” d’enguany, que expliqués i valorés la seva experiència a la comunitat de Tola.

Conclusions:

A partir de les tres visions es va parlar de crear un grup de treball estable a Vilafranca del Penedès amb els següents objectius:

1. Seguir la informació i evolució del “Yo sí puedo” a través de la Plataforma per una Nicaragua lliure d’Analfabetisme.

2. Que totes les aportacions al programa d’alfabetització es canalitzin a través del Fons Català de Cooperació.

3. Estimular la participació de les comunitats de la Costa Atlàntica en el “Yo sí puedo”.

4. Conèixer experiències d’altres països amb plurilingüisme.

5. Sensibilitzar a la població de la comarca sobre la importància i necessitat de l’alfabetització ( entesa com a la correcció d’un dret universal que no es va donar a la infància).

Valoració:

La valoració de la jornada va ser força positiva. D’una banda es va parlar de la campanya, del “Yo sí puedo” però també, de la realitat cultural i lingüística de la Costa Atlàntica i l’adaptació del mètode a les diferents llengües del país, especialment les llengües indígenes. Al mateix temps es va arribar a definir una línia de treball per continuar avançant i coordinant esforços.