dijous, 20 de setembre del 2007







compromís

Estem a Managua a punt de tornar a casa i treballar amb tots vosaltres perque la presencia del nostre agermanament i solidaritat se senti des d'aquest poble tant castigat , llunyar i proper al mateix temps.

Hem pogut veure com va arribant l'ajuda internacional tot i les protestes de la gent de que arriba de manera insuficient als barris de Bilwi i comunitats. Moltes anecdotes podriem explicar. Una companya, la Sofia que recepcionava el material que arribava a l'aeroport ens deia que l'ajuda dels EE.UU. va arribar després de molts vols que només portava material per construir els seus campaments, el seu menjar, bons vins, aire condicionat, neveres... i un camió de bombers per vigilar les seves instalacions i que van tornar a pendre quan van marxar. Part de l'ajuda era menjar amb llaunes, pero no l'aliment basic de la regio que es l'arroç i el frijol. Altres paquets de galetes i l'ajut espanyola caixes de llet que davant el perill de infeccions intestinals .... ?????

Reunits amb la nostra contrapart el Grupo de Amigos del _Penedès vam acceptar la proposta de
la nostra Associació de fer una visita als nostres municipis agermanats (Vilafranca, S.Pere i La Fatarella) el proper mes d'octubre per tal de donar a coneixer amb veu propia la magnitud de la destruccio de l'huraca Felix i poder canalitzar tots els suports que s'han anat concretant.
La persona escollida es en Guillermo Espinoza actualment diputat regional, membre actiu del Grupo de amigos i de l'agermanament, i amic de molts vilafranquins i penedesencs per haver-nos visitat durant el seu mandat com a Alcalde del municipi de Puerto Cabezas. Persona a la que se li reconeix el seu treball per atendre les necessitats de la població misquita que viu a les comuynitats i haver promogut amb el suport de l'agermanament, els microcredits per apoiar la producció.

Per nosaltres , visitar la zona i els nostres amics en un moment tant dificil ha estat una experiencia inolvidable, i més en un moment que molta gent es recorda dels dies compartits amb els nostres brigadistes el passat mes d'agost.

Des de Vilafranca se'ns va demanar de buscar imatges per la nostre TV locals . Hem aconseguit un reportatge cedit per una televisío de Bilwi sobre els danys a la comunitat de Sandy Bay i a la ciutat de Bilwi que ens mostren amb molta fidelitat l'impacte de la destrucció i afectacio a la població costenya.

Nosaltres, mai oblidarem aquestes vacances, tot i que potser ara, molt cansades, potser ens en convindrien unes altres.

Fins dema. Aisabe.

Tinki pali

Teresa Baqués - Montse Saumell

dimarts, 18 de setembre del 2007

Los misquitos, el pueblo mas castigado (article)


Francisca Torres, de 32 años, espera el séptimo hijo para octubre. Su mirada se pierde en el infinito, extraviada, al explicar que ha perdido su casa y su marido, a quien un árbol le partió la nuca. "El huracán se llevó todo", dice en misquito, su lengua materna. No tiene ni pañales para el bebé que viene y estos días sobrevive en la maltrecha casa de su hermana, donde se hacinan niños y adultos. El huracán Félix se cebó en el poblado nicaragüense de Sisin, en la región atlántica, a 40 kilómetros de Puerto Cabezas, capital del departamento. La iglesia y la escuela están sin techo, como todas las casas que se sostienen en pie, árboles y postes eléctricos caídos y todos los pozos de agua contaminados conforman un panorama desolador diez días después de la catástrofe.


(article sencer: los misquitos, el pueblo mas castigado (El Pais, dissabte 15/9/07)



dilluns, 17 de setembre del 2007

CONVOCATÒRIA CAMPANYA D'EMERGÈNCIA I RECONSTRUCCIÓ DE PUERTO CABEZAS - 21 setembre - 19h - Sala d'Actes de l'Escorxador‏

Amb motiu de la situació d'emergència en què es troba la ciutat germana de Puerto Cabezas (Nicaragua), s'ha transmès a les entitats i associacions de la Vila una carta en què es demana la seva col·laboració en la campanya tot organitzant activitats i/o proposant idees per a dur a terme en el marc de la campanya.

Per tal que aquesta campanya sigui un èxit i puguem fer arribar el màxim d'ajut possible als nostres germans de Puerto Cabezas, s'ha convocat una reunió per al proper divendres dia 21 de setembre amb la finalitat de plantejar quin seria el vostre paper com a dinamitzadors de les vostres associacions i per tal de veure quina seria la millor coordinació per tal de desenvolupar les activitats que es poden plantejar des dels diferents àmbits.

La reunió se celebrarà a la Sala d'Actes de l'Escorxador a les 19h.


Agrairíem confirmació d'assistència al telèfon 938180137 (de 8h a 15h) o bé al correu electrònic iduque@vilafranca.org abans del 20 de setembre.

diumenge, 16 de setembre del 2007

Dura realitat

.....

Seguint amb la reunió a Sahsa una dona de la Comunitat Los Milagros que era fiscal ens diu que no tiene ningun utensilio de cocina ni ropa, todo voló por los aires, muchas mujeres estamos solas con los niños......si ustedes pudieran hacer algo.
El Guillermo explicant qui erem nosaltres i la gent demanant que els hi diguessim alguna cosa. MAI M'havia costat tant parlar. Que els hi podiem dir nosaltres davant de tant de sofriment i de tanta pobresa?, va ser un moment molt dur, la pluja ens va fer callar.
De tornada tot fosc i negre esperant el lanchon per passar el riu. Als arbres del costat els monos Congos, saltant d'un arbre a l'altre sense saber a on anar a parar i a on menjar i així molts animals . El riu feia molta pudor degut a la qüantitat d'animals morts que hi ha a l'entorn.
Hem vist la casa destrossada de la Teresa, al caure-li una pared del solar del costat, i la por que segueix passant quan hi ha tempesta i no la pot deixar sola per por de que li robin.
Amb el Guillermo hem estat a KruKira. El total de 290 cases destruïdes. Entre plastics, fustes i planxes de zinc, la gent ha construït un petit espai per aixoplugar-se sense cap arbre a l'entorn i amb una calor sofocant. Fa 2 anys varem visitar aquesta comunitat que participa en els microcredits de l'ajut del Penedès, per pescar a la llacuna de la comunitat i recordem el parc amb arbres centenaris i les boniques cases sota les palmeres. Avui tot ple d'arbres caiguts, troncs apilats per obrir el pas, tot sec i tot de cares que ens miraven sense que nosaltres poguessim fer res. El seu mitjà de vida La Laguna, s'està morint ja que els manglars, tots secs ara mateix son una font de contaminació i evidentment de mort (les boniques aigues transparents avui son de color negre).
Hem parlat molt amb el Jorge Canales ex-president del grup i actualment alt càrrec d'un ministeri que treballent com a bojos i a sobre, aguantant alguns prepotents de les ONGS que pensen saber-ho tot i que els hi diuen el que han de fer. Tant ell com el Luciano creuen que s'ha d'esperar a tenir un diagnòstic clar de la situació per definir prioritats a curt termini.
Intentarem concretar el viatge de 2 persones a Vilafranca per el proper mes d'octubre durant la Setmana de la Solidaritat.
Ens queden dos dies d'estar aquí i si podem seguirem informant.
Teresa i Montse

dissabte, 15 de setembre del 2007

Dema continuarem

No tenim mes temps, que hem d'anar a veure al Luciano
Teresa i Montse

SOBRE ELTERRENY, NO HI HA PARAULES

Dimecres vam arribar a Bilwi. Al'aeroport de Managuaqueia un aiguat que ens va fer sortirtard, ja que l'avió no va marxar fins que el cel es va obrir una mica.

Al'aeroport de Bilwi ens esperava elGuillermo exalcalde, la Sofía, el Gabriel i la Kati. La Joan Taylor i altres estaven a lespistes rebent els helicopetrs d'ajuda humanitária.

Instal.lades a l'hotel El Cortijo2, vam anar a sopar al Malecon, també va venir la Joan i l'Angelines. Ni rom ni cervesa, mentres duri l'emergencia s'ha declarat la llei seca, tampoc peix ni llagosta, res pescat després de l'huraca.

Dijous. Amb el Guillermo i elSebastian vam marxar cap a Sashsa que esta a 90 km direccio ales mines i carretera de Managua, fins aquest dia no s'havia obert aquesta carretera (pista forestal) degut a la quantitat d'arbres caiguts al mig i postes de la llum. Tota enfangada vam arribar al lanchon per travessar el riu Wawa, aquest havia anat a parar riu avall, tot plegat desde les 9 del mati fins a les 8 de la ni (a tres quarts de sis ja es fosc), veient comunitats completament arrassades, cases, escola, esglesia, tot el paisatge ple de pins trencats i cerros pelones, amb tots els arbres secs i trencats.Realment kilometres ikilometres d'un paisatge desolador.

ElGuillermoparant a cada moment la camioneta per saluidar a la senyora que estava a la casa rodejada de 7 o 8 nens, l'avia al pastor al compañero i així.......como estan? necesitan algo? una dona amb el nen malat, que lo acompañe la hermana y lo dejamos en el centro de salud con los médicos cubanos.

Cases que nomes eres una pila de fustes, altres amb la teulada a terra iun plastic a sobre tots alla ajupits i apilats. grans camions repartint elmenjar i plastics USA. i la gent de lamuntanya que baixava a la carretera per veure si passava algu.

Després de mes de 5 hores de saltar amb la camioneta esquivant els forats de la carretera i amb elcul fet pols vam arrivar aSahsa, travessant el riu pelmig de l'aigua.

Decopens diuen que hi ha una reunio amb els liders comunals, ens trobem a la casa de l'Humberto (exvicealcalde) unes 25 o30persones que es van anar presentant, elpresident del Territori de Tasba Pri (Ocotar) que agrupa diferents comunitats, un delconsejo de ancianos, elresponsabeldelPuesto de Salud el director de l'institut, gent de les ciomunitats d'altres pobles de lamuntaya.

El huracan ha cambiado nuestra vida

No tenemos agua potable

Nuestras cosechas han sido destruidas, antes de 6 meses no tendremosnada, necesitamossemillas para sembrar, no queremos vivir siempre de la caridad

nopodemos ir al bosque a buscar nada, nuestra flora y fauna está destruida

Necesitamos motosierras para abrirloscaminos

La gente no tiene con que llevar los alimentos a sus comunidades.

La Alcaldía despues de 10dias todavía no ha aparecido y se supone que tendría que preocuparse por nosotros

dijous, 13 de setembre del 2007

"LA RECONSTRUCCIÓN DEBE UNIR A PUEBLOS HERMANOS EN UN AMBIENTE DE SOLIDARIDAD"

"La reconstrucción debe unir pueblos hermanos en un ambiente de solidaridad", aquest ambient que s'està vivint a ciutats de Nicaragua com León és el que em d'aconseguir que es doni a Vilafranca , Sant Pere de Ribes, la Fatarella i les comarques. Aquest ambient de solidaritat cap al municipi agermanat de Puerto Cabezas i la regió és important per transmetre el nostre ànim i fer arribar el nostre suport.

El dia 4 de novembre l’huracà Fèlix va esborrar del mapa els pobles de pescadors dels “cayos miskitos”, i va tocar terra amb força 5 amb vents de més de 250 km/h. i va creuar la Regió Autónoma de l’Atlàntic Nord de Nicaragua arrassant al seu pas per la força del vent comunitats senceres, escoles, arbres i tot el que trobava al seu pas. Dies després la destrucció es tradueix en xifres que indiquen la magnitud del desastre, cada vegada més gran a mesura que passen les hores:
· Pescadors i famíles que vivien als cayos són la majoria dels 115 morts i 86 desapareguts.
· 155.528 persones, homes i dones, nens i nenes, avis i avies, 25,940 famílies en conjunt a tota la regió es van veure afectades de les quals 106,295 al municipi de Puerto Cabezas
· 62 escoles destruïdes i 57 afectades,
· 7 centres de salut
· i el 96% de pèrdues en cultius agrícoles.

Què passaria si una pedregada afectés tota el Penedès i només es salvés el 4% de la collita? Si en lloc de raïm, els cultius fossin aliments bàsics per la subsistència sense feina ni recursos per comprar-ne d’altres llocs? Si l'hospital estigués col·lapsat, sense possibilitat de fer operacións, sense medicaments? Com respondria’m a aquesta situació? Ho podríem fer tots sols?

Els primers en donar exemple i de forma immediata alhora de fer costat als afectats de l’huracà han estat la mateixa població i ajuntaments de Nicaragua en especial la gent de la ciutat també germana de León. A mesura que la catàstrofe anava evidenciant la seva magnitud, organismes i governs d’altres països han anat donant resposta però el dèficit d’infrastructures sumat al terreny innòspit han dificultat les tasques de fer arribar l’ajuda a la població.

... Però aquí no s’acaba, ara tot just comença la llarga tasca de reconstrucció al marge de l’atenció mediàtica i informativa que enfoca cap a una altre banda, ara comença la veritable solidaritat

1. El primer que necessita un germà i un amic és saber que no està sol, que té algú que li dona suport encara que en el primer moment no pugui acompanyar-lo i estar al seu costat.
2. Aquest suport ha de ser continuat en el temps perquè l’amic no caigui en el desànim superada la tensió dels primers moments de l’emergència.
3. Si ha perdut un germà o una filla, necessitarà una família a prop, si té set, necessitarà aigua i si té gana, aliment. Si l’amic a perdut una casa, necessitarà un cop de mà a reconstruir-la, si ha perdut els cultius haurà de comprar noves llavors i sembrar de nou.
4. Una escola on els fills aprenen amb altres companys, un hospital per atendre els malalts i moltes altres coses que ens permeten viure i millorar les condicions de vida del nostre poble segurament també les necessita el nostre amic.

I tot això no cau del cel i fa falta un gran esforç, refer el que tants anys ha costat de tirar endavant. I cal fer-ho tenint en compte qui és, com és i com pensa el nostra amic perquè l'estem ajudant a refer la seva casa, la seva escola, la seva comunitat i no pas la nostra. La reconstrucció no ha des significar la completa substitució de les formes tradicionasl i ha de permetre millorar les condicions de vida de la població. No ha de promoure el paternalisme, és per això que totes les ajudes han de contemplar la participació activa de la població.


PUERTO CABEZAS NECESSITA LA TEVA AJUDA
EMERGENCIA I RECONSTRUCCIÓ HURACÀ FÈLIX