Després del pas de l’Huracà Fèlix i les greus conseqüències que ha tingut sobre el municipi de Puerto Cabezas, capital de la Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord de Nicaragua, es va convocar d’urgència la Comissió de Solidaritat de Vilafranca del Penedès, formada per l’Ajuntament i les ONG locals i la plataforma ciutadana Vilafranca Solidària. La principal mesura acordada ha estat obrir el compte solidari de Vilafranca Solidària i fer una crida perquè tant entitats com particulars puguin sumar esforços i fer arribar la solidaritat de Vilafranca a Puerto Cabezas. Des de l’associació Amics de Puerto Cabezas també s’està treballant de forma activa i urgent a través de la Campanya d'Emergència i Reconstrucció de Puerto Cabezas.
Un cop valorada la situació del municipi agermanat, la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Vilafranca reunida aquest dilluns 10 de setembre va aprovar un ajut extraordinari de 20.000€ per a la ciutat germana de Puerto Cabezas.
El compte “Vilafranca Solidaria” és el 2081-0000-80–3110000627, de Caixa Penedès, rambla de Nostra Senyora, 2-4, de Vilafranca del Penedès.
12 de setembre de 2007
Miquel Cartró Boada
Comunicació
Ajuntament de Vilafranca del Penedès
+ info Vilafranca amb Puerto cabezas
DESDE 1985: AMISTAT PENEDÈS-COSTA ALTÀNTICA AGERMANAMENT VILAFRANCA DEL PENEDÈS - BILWI (PUERTO CABEZAS)
dimecres, 12 de setembre del 2007
dimarts, 11 de setembre del 2007
Solidaritzem-nos amb Puerto Cabezas
Aquest dimecres 12 de setembre ens tornem a trobar a l'Escorxador a les 7h de la tarda. L'objectiu principal és demostrar la solidaritat de Vilafranca, Sant Pere de Ribes i el Penedès en el seu conjunt cap al poble germà de Puerto Cabezas i la regió autònoma del carib nicaragüenc. Per fer-ho tenim dues tasques urgents:
1) Fer arribar la informació i mobilitzar els organismes i persones sensibles a la cooperació humanitària amb el poble damnificat.
2) Recaptar fons per pal·liar en la mesura que puguem la situació i participar en la reconstrucció dels danys ocasionats pel desastre (compte 'Vilafranca Solidaria' de Caixa Penedès)
Quan l'huracà va entrar a terra des dels mitjans de comunicació es va dir que havia perdut força i la noticia es va predre. Des d'aquell moment, cada hora i cada dia que passa el desastre provocat per l'huracà Fèlix va creixent enmig del silenci mediàtic i posant el descobert que no només les cases eren vulnerables sinó també les administracións, els serveis, les comunicacions... i ara qui en pateix les consequències és la població més vulnerable.
Ens trobem dimecres tots i totes, amics i amigues i tots aquells que sentim el deure d'estar al costat del poble agermanat de Puerto Cabezas.
Us animem també a escriure missatges de suport a través del blog o al correu de l'associació amicsdepuerto@hotmail.com
Podeu llegir també el missatge des de Nicaragua de la Teresa Baqués i la Montse Saumell 'solidaritat Nica' al blog i veure imatges i articles relacionats amb el pas de l'huracà Felix.
ASSOCIACIÓ D'AMICS DE PUERTO CABEZAS
Etiquetes:
huracà felix
PRARI BUI DURI ABAKAN (L’HURACÀ ENFONSÀ LA CANOA)
L’Huracà (“prari”) enfonsà la canoa (“duri”). Amb aquesta popular expressió, els mískitus assentats al municipi de Waspam, a la vora del Río Coco o Segovia (“Wangki”), frontera nicaragüenca amb Hondures, ens explicaven el novembre passat una metàfora síntesi de la seva existència: viuen del riu, de l’aigua i de la terra. Com els seus germans, pobladors i pescadors de Wilwi (Puerto Cabezas, agermanada amb Vilafranca del Penedès i Sant Pere de Ribes), a la costa carib, viuen del mar, també de l’aigua i de la terra. I quan l’huracà, l’aigua emprenyada que ve de l’interior del mar, els enfonsa la canoa, la mort i la desgràcia els visita i els fa pagar un preu tan excessiu i injust com la fam i el desemparament que pateixen ancestralment com tants pobles dependents i explotats per altres. L’Huracà Fèlix, mig desapercebut, sembla que ha tornat a enfonsar la canoa dels mískitus...
(...)
Ara és l’hora catalans i catalanes! Des del nostre govern que té una extraordinària ocasió de fer un cop de mà a un poble que s’ho mereix i ho necessita fins a la nostra rica i diversa societat civil que tantes vegades ha mostrat la seva solidaritat internacionalista: ara és l’hora de mostrar als mískitus que per a nosaltres la solidaritat, tendresa dels pobles, no és una paraula-frase feta sinó que forma part de la nostra identitat cultural i nacional.
“Kaisa”, o, com diem nosaltres, Som-hi!
Sebas Parra. Col·lectiu gironí de suport a l’AEPCFA-Coordinadora d’ONG solidàries de les comarques gironines
(...)
Ara és l’hora catalans i catalanes! Des del nostre govern que té una extraordinària ocasió de fer un cop de mà a un poble que s’ho mereix i ho necessita fins a la nostra rica i diversa societat civil que tantes vegades ha mostrat la seva solidaritat internacionalista: ara és l’hora de mostrar als mískitus que per a nosaltres la solidaritat, tendresa dels pobles, no és una paraula-frase feta sinó que forma part de la nostra identitat cultural i nacional.
“Kaisa”, o, com diem nosaltres, Som-hi!
Sebas Parra. Col·lectiu gironí de suport a l’AEPCFA-Coordinadora d’ONG solidàries de les comarques gironines
Etiquetes:
huracà felix
solidaritat nica
Des de León hem anat seguint com el poble de Nicaragua s'està solidaritzant amb els niques de la costa Atlantica , Ajuntaments, escoles, universitats, esglesies...... Segons la premsa no es facil fer arribar tota l'ajuda que també esta arribant d'altres països. Recordem que l'aerport de Bilwi es petit, i mota ajuda es porta des de Rama cap a Bluffields (Atlantic Sud) i per mar fins a Bilwi que encara queda una mica de port. Sembla que no hi ha capacitat per fer arribar tota l'ajuda a les comunitats afectades, zona de les Mines i el rio Coco o Wangki. També es poden llegir crítiques de si no es va avisar a temps per poder evaquar la població, i per altre part la gent no es creia que pogués haver-hi un desastre d'aquesta magnitud.
El Jorge Canales, ex president del Grupo de Amigos del Penedès i actualment director general de INAFOR (Ministeri de Recursos N. ) que va sobrevolar la zona per fer un balanç dels danys ecologics ens deia que hi havia molts boscos arrasats i que la gent, a Bilwi anava pels carrers com a "zombis" sense acabar de creure´s el que havia passat .
Segurament alguns haureu sentit les seves impressions per la radio de Vilafranca.
El centre de Bilwi ja hi ha unes hores de llum, s'han apilat els arbres al costat del s carrers i s'esta normalitzant la vida diaria, tot i manifestar-nos la manca d'aigua com un dels problemes principals.
Nosaltres podrem fer molt poc, pero si fer arribar la solidaritat i l'estima a totes les persones que ens coneixen i del poble de Vilafranca en general, i el compromís de treballar en el futur per la reconstrucció fisica i moral d'aquests municipi agermanat.
desde León
Teresa i Montse
El Jorge Canales, ex president del Grupo de Amigos del Penedès i actualment director general de INAFOR (Ministeri de Recursos N. ) que va sobrevolar la zona per fer un balanç dels danys ecologics ens deia que hi havia molts boscos arrasats i que la gent, a Bilwi anava pels carrers com a "zombis" sense acabar de creure´s el que havia passat .
Segurament alguns haureu sentit les seves impressions per la radio de Vilafranca.
El centre de Bilwi ja hi ha unes hores de llum, s'han apilat els arbres al costat del s carrers i s'esta normalitzant la vida diaria, tot i manifestar-nos la manca d'aigua com un dels problemes principals.
Nosaltres podrem fer molt poc, pero si fer arribar la solidaritat i l'estima a totes les persones que ens coneixen i del poble de Vilafranca en general, i el compromís de treballar en el futur per la reconstrucció fisica i moral d'aquests municipi agermanat.
desde León
Teresa i Montse
dilluns, 10 de setembre del 2007
L'huracà 'Felix' deixa 100.000 damnificats
9/9/2007 SITUACIÓ D'EMERGÈNCIA A CENTREAMÈRICA
El cicló arrasa la costa del Carib nord nicaragüenc i causa més de 130 morts
EL PERIÓDICO
El cicló arrasa la costa del Carib nord nicaragüenc i causa més de 130 morts
EL PERIÓDICO
MANAGUA
La devastació causada per l'huracà Felix ha estat més gran del que es va calcular inicialment. En el seu pas per Nicaragua, ha causat més de 130 morts, un centenar de desapareguts, 100.000 damnificats, i més de 18.000 desplaçats, segons les dades facilitades pel Govern nicaragüenc i l'ONU, que ha demanat ajuda humanitària amb urgència. Un avió amb un total de cinc tones de productes sanitaris i d'emergència de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI) va sortir ahir de Madrid.La situació al Carib nord nicaragüenc, per on va entrar el cicló al país dimarts passat amb uns vents superiors a 250 quilòmetres per hora, és molt pitjor del que anunciaven les primeres estimacions oficials, que calculaven en 50.000 el nombre d'afectats. El Govern de Managua va assenyalar que la situació és "caòtica" i que requereix "atenció immediata".La Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord (RAAN), declarada en "estat de desastre", és agresta i pantanosa i en les circumstàncies actuals és gairebé impossible l'accés directe a la zona, de manera que la seva població, d'aproximadament 200.000 persones, continua aïllada. Només s'hi pot arribar per aire o per mar perquè les carreteres estan tallades i els rius, mitjà de comunicació tradicional, estan desbordats.
La devastació causada per l'huracà Felix ha estat més gran del que es va calcular inicialment. En el seu pas per Nicaragua, ha causat més de 130 morts, un centenar de desapareguts, 100.000 damnificats, i més de 18.000 desplaçats, segons les dades facilitades pel Govern nicaragüenc i l'ONU, que ha demanat ajuda humanitària amb urgència. Un avió amb un total de cinc tones de productes sanitaris i d'emergència de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI) va sortir ahir de Madrid.La situació al Carib nord nicaragüenc, per on va entrar el cicló al país dimarts passat amb uns vents superiors a 250 quilòmetres per hora, és molt pitjor del que anunciaven les primeres estimacions oficials, que calculaven en 50.000 el nombre d'afectats. El Govern de Managua va assenyalar que la situació és "caòtica" i que requereix "atenció immediata".La Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord (RAAN), declarada en "estat de desastre", és agresta i pantanosa i en les circumstàncies actuals és gairebé impossible l'accés directe a la zona, de manera que la seva població, d'aproximadament 200.000 persones, continua aïllada. Només s'hi pot arribar per aire o per mar perquè les carreteres estan tallades i els rius, mitjà de comunicació tradicional, estan desbordats.
INCOMUNICATS
Les autoritats han informat que 18.477 desplaçats han estat allotjats en més de 100 albergs temporals. Les xarxes de comunicació estan col.lapsades. Tampoc hi ha serveis d'energia elèctrica ni aigua potable. A més, la mort de nombrosos animals ha causat la contaminació de les aigües que tenen totalment inundada la zona i pot provocar epidèmies i altres perills per a la salut dels supervivents.De les 130 morts que s'han constatat fins ara, 52 són d'indígenes misquitos que van naufragar quan anaven rumb a Hondures, on pretenien refugiar-se de l'huracà. Els seus cossos van ser recuperats a les costes hondurenyes.La majoria de la població afectada i damnificada continua ubicada en una regió extensa, a uns 600 quilòmetres al nord de Managua, des d'on s'ha establert un pont aeri per portar l'ajuda. A Puerto Cabezas, capital portuària de la zona nord-est de Nicaragua, se centralitza la recollida de l'assistència internacional que arriba a Nicaragua.S'espera que baixi el nivell del riu Coco per transportar ajuda i també els mateixos damnificats. "Les comunicacions entre els afectats i els seus familiars constitueixen un primer element d'informació per determinar l'estat en què es troben", va dir Helena Ranchal, responsable del Departament d'Ajuda Humanitària de la Comissió Europea.
Etiquetes:
huracà felix
Des de la Universitat Regional Autònoma de la Costa Caribe de Nicaragua (Bilwi)
"Lo que el Huracán no pudo llevarse fue la decisión y la voluntad de la comunidad universitaria de URACCAN, para resistir y superar las dificultades, por enormes que estas sean.
La mañana del cinco de septiembre iniciamos la reconstrucción de nuestro querido recinto Bilwi, sabemos que requerirá más tiempo, pero ya empezamos con las manos, con martillos, con machetes y con mucha esperanza en el acompañamiento solidario de nuestras amigas y amigos. "
A través de la Universitat de Girona (UdG) hem rebut un informe complet dels danys materials i personals de la comunitat universitària de URACCAN al recinte de Bilwi. El recinte universitari que ha servit de refugi a la comunitat de Kamla, propera a la ciutat de Bilwi, ha patit importants danys .
Les darreres informacións que podem llegir als diaris i de les converses telefòniques amb gent de Bilwi són catastròfiques. El Jorge Canales ens explicava com han quedat els boscos arresats i podem veure imatges per internet de comunitats sense un coco ni una casa dreta. Més dramàtics els testimonis d'alguns supervivents i les noticies de falta d'aigua, tot i que l'ajuda va arribant. No obstant aquest missatge d'anims que ens arriba des de la mateixa ciutat de Bilwi ens ha d'encoratjar a tots i totes.
La mañana del cinco de septiembre iniciamos la reconstrucción de nuestro querido recinto Bilwi, sabemos que requerirá más tiempo, pero ya empezamos con las manos, con martillos, con machetes y con mucha esperanza en el acompañamiento solidario de nuestras amigas y amigos. "
A través de la Universitat de Girona (UdG) hem rebut un informe complet dels danys materials i personals de la comunitat universitària de URACCAN al recinte de Bilwi. El recinte universitari que ha servit de refugi a la comunitat de Kamla, propera a la ciutat de Bilwi, ha patit importants danys .
Les darreres informacións que podem llegir als diaris i de les converses telefòniques amb gent de Bilwi són catastròfiques. El Jorge Canales ens explicava com han quedat els boscos arresats i podem veure imatges per internet de comunitats sense un coco ni una casa dreta. Més dramàtics els testimonis d'alguns supervivents i les noticies de falta d'aigua, tot i que l'ajuda va arribant. No obstant aquest missatge d'anims que ens arriba des de la mateixa ciutat de Bilwi ens ha d'encoratjar a tots i totes.
Etiquetes:
huracà felix
dissabte, 8 de setembre del 2007
Solidaritat de León
Després de canviar els plans hem viatjat a León tot esperent que a Puerto la situació es "normalitzi" una mica i no ser un destorb per la gent. Possiblement a mijans de setmana intentarem anar-hi.
A León , a part de fer una calor insoportable, i de no tenir aigua, ens hem trobat amb l´Esperanza i el Harold Chavarria de Cooperació Exterior. Dema veurem l'Alcalde Transito Tellez.
L'Ajuntament van organitzar un "hablaton" per recollir diners, menjar, roba... que portaran a la Creu Roja de Managua i posiblement amb un helicopter de l'exercit ho faran arribar a Bilwi. Els treballadors de l'alcaldia han donat el sou d' un dia de treball . A primera planta de l'alcaldia gent voluntaria seleccionava el material recollit. No podien treballar per falta de bosses per recol.locar el material i ens han demanat si podiem anar a comprar bosses gran per posar-lo. Hem decidit que l'Associació podia fer una petita aportació i hem anat a comprar 300 bosses.
Demanarem a l'alcalde de Leon que una vegada hagi visitat Puerto es comuniqui amb l'ajuntament de Vilafranca i tambe amb la radio.
També ens hem reunit amb Dr. Rigoberto Sampson rector de la universitat UNAN i des d'alla hem parlat amb la Glenis coordinadora del Grupo de Amigos a Bilwi. Ella va viure l'huraca pero ara esta a Managua uns dies. Quedarem amb ella abans d'anar a Bilwi.
D'aquí una estona ens trobarem amb la Terioska que va acompanyar a la gent de brigades.
Per tots els que conegueu León, la calor es "deunidó", sense aigua per dutxar-nos de moment, la llum de tant en tant, alguna picada de mosquit i per sobre de tot la gent, i els amics molt hospitalaris.
Si parlem amb gent de Bilwi, ja us informarem.
S
A León , a part de fer una calor insoportable, i de no tenir aigua, ens hem trobat amb l´Esperanza i el Harold Chavarria de Cooperació Exterior. Dema veurem l'Alcalde Transito Tellez.
L'Ajuntament van organitzar un "hablaton" per recollir diners, menjar, roba... que portaran a la Creu Roja de Managua i posiblement amb un helicopter de l'exercit ho faran arribar a Bilwi. Els treballadors de l'alcaldia han donat el sou d' un dia de treball . A primera planta de l'alcaldia gent voluntaria seleccionava el material recollit. No podien treballar per falta de bosses per recol.locar el material i ens han demanat si podiem anar a comprar bosses gran per posar-lo. Hem decidit que l'Associació podia fer una petita aportació i hem anat a comprar 300 bosses.
Demanarem a l'alcalde de Leon que una vegada hagi visitat Puerto es comuniqui amb l'ajuntament de Vilafranca i tambe amb la radio.
També ens hem reunit amb Dr. Rigoberto Sampson rector de la universitat UNAN i des d'alla hem parlat amb la Glenis coordinadora del Grupo de Amigos a Bilwi. Ella va viure l'huraca pero ara esta a Managua uns dies. Quedarem amb ella abans d'anar a Bilwi.
D'aquí una estona ens trobarem amb la Terioska que va acompanyar a la gent de brigades.
Per tots els que conegueu León, la calor es "deunidó", sense aigua per dutxar-nos de moment, la llum de tant en tant, alguna picada de mosquit i per sobre de tot la gent, i els amics molt hospitalaris.
Si parlem amb gent de Bilwi, ja us informarem.
S
divendres, 7 de setembre del 2007
ASSAMBLEA EL DISSABTES 8
Per tots aquells que vulgueu col·laobrar en una Campanya d'Emergència i Reconstrucció de Puerto Cabezas, pel pas de l'huracà fèlix es convoca una assamblea el proper dissabte 8 de setembre a les 6 de la tarda al local de l'AVV de les Clotes (Plaça de la Verema).

ALCALDIA DE LEÓN
JUNTA DIRECTIVA DE LA ASOCIACION
"AMICS DE PUERTO CABEZAS"
Estimados amigos y hermanos,
Desde nuestra ciudad estamos solidarios con nuestros hermanos de Puerto Cabezas. El dìa hoy estaremos realizando un hablaton durante todo el dìa para solicitar a la poblaciòn leonese su colaboraciòn, con vìveres (alimentos, granos, ropa, etc) y dinero, para hacerlo llegar a los damnificados del huracàn Fèlix. Le estaremos informando de los resultados de esta colecta que està siendo impulsada por la Alcaldìa, y que cuenta con el apoyo de los trabajadores ya que algunos han donado un dìa de su salario para nuestros hermanos del caribe.
Por nuestra parte quisiera expresarle que estamos a la orden para apoyar si Uds. quisieran realizar alguna comunicaciòn con Puerto o realizar envìos de fondos. Solamente nos contactan y estaremos a disposiciòn a lo inmediato.
Con saludos cordiales,
Lic. Harold Chavarrìa
Director de Planificaciòn y Cooperaciòn Externa
"AMICS DE PUERTO CABEZAS"
Estimados amigos y hermanos,
Desde nuestra ciudad estamos solidarios con nuestros hermanos de Puerto Cabezas. El dìa hoy estaremos realizando un hablaton durante todo el dìa para solicitar a la poblaciòn leonese su colaboraciòn, con vìveres (alimentos, granos, ropa, etc) y dinero, para hacerlo llegar a los damnificados del huracàn Fèlix. Le estaremos informando de los resultados de esta colecta que està siendo impulsada por la Alcaldìa, y que cuenta con el apoyo de los trabajadores ya que algunos han donado un dìa de su salario para nuestros hermanos del caribe.
Por nuestra parte quisiera expresarle que estamos a la orden para apoyar si Uds. quisieran realizar alguna comunicaciòn con Puerto o realizar envìos de fondos. Solamente nos contactan y estaremos a disposiciòn a lo inmediato.
Con saludos cordiales,
Lic. Harold Chavarrìa
Director de Planificaciòn y Cooperaciòn Externa
dijous, 6 de setembre del 2007
de de Managua
Hola a tots els amics i amigues que aquests dies esteu pendents del devastador huracà Felix a Puerto Cabezas . Nosaltres hem arribat bé a Managua. Hem parlat per telèfon amb el Jorge Canales ex president del Grupo de Amigos del Penedès i actual director general del ministeri de Mediamabient i forestal, que està a Managua i avui anirà a Bilwi si hi ha avioneta de la Costeña. Hem quedat per veure'ns d'aquí una estona. Ell ens informarà de les possiblitats de viatjar nosaltres a Bilwi d'aquí uns dies. No hi ha llum ni aigua, moltes cases sesnse sostre, i cada vegada més morts del Cayos i Sandy Bay que ha quedat totalment destruit, un total de deu comunitats.
Fa una estona hem parlat ambel Gabriel que estava molt afectat. Sense llum no tenen bateria pel mòbil. El Gimnàs totalment destruit, la Casa de l'Agermanament està bé, ha vist laTeresa i li ha dit que s'hja quedat sense casa, i que no fem molt de cas a la tele i els diaris ja que l'ajuda sembla que no arriba a tot arreu. Ell diu que els centres pels refugiats, escoles i esglesies estaven tancades, molts, arbres caiguts per tot arreu, i que si us plau els anem a veure. PEnmsem anar a León primer i després veurem. El Mario ens ha explicat que a tot Nicaragua i a León en concret séstant mobilitzant per aportar ajuda sobretot a les universitats.
Diuen per la tele que enm el plaç de cinc dies hi haurà llum.
Nosaltres pensem que l'Ajuntament de Vilafranca i S. Pere hi hauria de jugar fot, sinó de que serveixen els agermanaments? D'immediat segur que no podem fer res o poc, l'ajut inmediat d'aigua, aliments, mantes ... ja ho faran entre l'e4xercit, Honduras, Venezuela i altres. Segur que d'inmediat es podrienb recollir diners per la reconstrucció futura, inmediata.
Segur que molta gfent ho haurà vist per la tele i els diaris i segur que estaria disposada a col.laborar, potser amb una recollida inmediata de diners.
Segurament anirem primer a León i després intentarem, si es pot, anar a Bilwi encara que poc o res podrem fer, però segur que el nostre suport moral els hi pot donar forces.
Estarem en contacte.
Hem vist moltes imatges per la tele i realment es un desastre, tot i que ja estant reconstruint les teulades. A O
DISRAAN els arbresde fora han caigut sobre les cases veines. Com saberm l'aillament habitual fa que sigui molt complicat fer arribar l'ajuda, ja que l'Aeroport també va quedar molt malmés.
Ara més que mai necessitem de tos els que us identifiqueu amb aquest agfermanament solidari.
Una abraçada des d'aquet acollidor pais que tants en teniu un gran record
Teresa Baqués i Montse Saumell
Fa una estona hem parlat ambel Gabriel que estava molt afectat. Sense llum no tenen bateria pel mòbil. El Gimnàs totalment destruit, la Casa de l'Agermanament està bé, ha vist laTeresa i li ha dit que s'hja quedat sense casa, i que no fem molt de cas a la tele i els diaris ja que l'ajuda sembla que no arriba a tot arreu. Ell diu que els centres pels refugiats, escoles i esglesies estaven tancades, molts, arbres caiguts per tot arreu, i que si us plau els anem a veure. PEnmsem anar a León primer i després veurem. El Mario ens ha explicat que a tot Nicaragua i a León en concret séstant mobilitzant per aportar ajuda sobretot a les universitats.
Diuen per la tele que enm el plaç de cinc dies hi haurà llum.
Nosaltres pensem que l'Ajuntament de Vilafranca i S. Pere hi hauria de jugar fot, sinó de que serveixen els agermanaments? D'immediat segur que no podem fer res o poc, l'ajut inmediat d'aigua, aliments, mantes ... ja ho faran entre l'e4xercit, Honduras, Venezuela i altres. Segur que d'inmediat es podrienb recollir diners per la reconstrucció futura, inmediata.
Segur que molta gfent ho haurà vist per la tele i els diaris i segur que estaria disposada a col.laborar, potser amb una recollida inmediata de diners.
Segurament anirem primer a León i després intentarem, si es pot, anar a Bilwi encara que poc o res podrem fer, però segur que el nostre suport moral els hi pot donar forces.
Estarem en contacte.
Hem vist moltes imatges per la tele i realment es un desastre, tot i que ja estant reconstruint les teulades. A O
DISRAAN els arbresde fora han caigut sobre les cases veines. Com saberm l'aillament habitual fa que sigui molt complicat fer arribar l'ajuda, ja que l'Aeroport també va quedar molt malmés.
Ara més que mai necessitem de tos els que us identifiqueu amb aquest agfermanament solidari.
Una abraçada des d'aquet acollidor pais que tants en teniu un gran record
Teresa Baqués i Montse Saumell
Subscriure's a:
Missatges (Atom)