Aquest dijous vam donar inici a la celebració dels 10 anys d'Amics de Puerto Cabezas amb un sopar que va comptar amb l'acompanyament musical de "Pablito" i un menú especial de Gallopinto i chanchno con yuca, amb una mica de chile per paladars atrevits que va cuinar la Dolores Maldonado. Acompanyats de nicaragüencs que viuen a Vilafranca, de molts amics i especialment del Fidel Wilson y la Glennis que durant aquests dies estan amb nosaltres coneixent la vila, la comarca, visitant escoles, la biblioteca, els mitjans de comunicació, l'escorxador, el g.e.r. y alhora revisant projectes presents i noves iniciatives.
Xarrada de la tarda:
"Indígenes Misquitos, Sumo-Mayagna y Ramas , Creols o Afrodescendents y mestizos formen un mosaic cultural que ha originat rivalitats al llarg de la història però que en els darrers anys estan treballant per fer de la diversitat la unitat com a pobladors del carib nicaragüenc"
A la tarda havia tingut lloc una interessant xerrada sobre la diversitat cultural i ètnica de la Costa Atlàntica de Nicaragua, els canvis que s'han anat produint els darrers anys, sobretot amb l'ocupació agro-ramadera per part de població procedent del pacífic (mestissa) en territori indígena i la importància de la recuperació cultural de les diferents tradicions.
La cosmovisió del dels pobles indígenes es base en la coneixement i la conservació dels ecosistemes naturals, dels quals en depèn la supervivència com a poble i com a forma de vida. Com digué Fidel Wilson, en veu dels ancians "para que necesitamos refrigerador si la naturaleza nos da la fruta, el pescado, el venado y lo que necessitamos".
"Si el progrés implica més destrucció dels boscos, una pèrdua de la riquesa cultural y la desaparició de llengües ens hauríem de plantejar si és el que volem. Caldria que fós compatible el progrés i el respecte vers el territori i les cultures "
A la tarda havia tingut lloc una interessant xerrada sobre la diversitat cultural i ètnica de la Costa Atlàntica de Nicaragua, els canvis que s'han anat produint els darrers anys, sobretot amb l'ocupació agro-ramadera per part de població procedent del pacífic (mestissa) en territori indígena i la importància de la recuperació cultural de les diferents tradicions.
La cosmovisió del dels pobles indígenes es base en la coneixement i la conservació dels ecosistemes naturals, dels quals en depèn la supervivència com a poble i com a forma de vida. Com digué Fidel Wilson, en veu dels ancians "para que necesitamos refrigerador si la naturaleza nos da la fruta, el pescado, el venado y lo que necessitamos".
"Si el progrés implica més destrucció dels boscos, una pèrdua de la riquesa cultural y la desaparició de llengües ens hauríem de plantejar si és el que volem. Caldria que fós compatible el progrés i el respecte vers el territori i les cultures "
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada