Dues periodistes de Puerto Cabezas de...

Dues periodistes de Puerto Cabezas destaquen el paper dels mitjans de comunicació per promoure la solidaritat

Reyna Duarte, de Bilwivisión Uraccan, i Margarita Antonio, de Ràdio Caribe, a la redacció del 3d8

Joan Raventós - el3devuit

“La majoria de la gent de Puerto Cabezas no sap en què consisteix l’agermanament amb Vilafranca ni tampoc els beneficis que comporta”. Ho deia la Reyna Duarte, directora
del Canal 5 de Bilwivisión qui, aquesta setmana, ha estat a Vilafranca juntament amb Margarita Antonio, periodista de Ràdio Caribe. Asseguren que els mitjans donen a conèixer les virtuts de la solidaritat i asseguren que treballaran perquè tant els vilafranquins com la gent de Puerto sàpiguen on van i d’on vénen les aportacions de solidaritat fruit de l’agermanament.

Reyna Duarte explicava que enviarà informació als mitjans de Vilafranca perquè veiem què es fa a Puerto Cabezas amb l’ajuda solidària. I al mateix temps, assegura que continuarà transmetent als seus conciutadans tot allò que ha aconseguit la comunitat com a resultes de la cooperació amb Vilafranca Solidària.
Aquest paper de missatger de la realitat és la raó de ser dels periodistes i ho saben prou bé a Puerto Cabezas.
La Reyna i la Margarita recordaven en una conversa a la redacció del 3d8 les penúries causades pel pas de l’huracà Félix ara fa més d’un any. Diuen que la ràdio va ser “vital” perquè era el punt bàsic d’accés a la informació. Una informació, però, que, lluny de actualitat política o econòmica o
social, era principalment de supervivència. La ràdio explicava on hi havia problemes i esperonava els que podien solucionar-los a fer-ho. Si algú havia d’anar al metge s’emetia per la ràdio i algú altre l’acompanyava, o si algú estava, o està encara, sense casa, es fa saber
a través de la ràdio per trobar-hi una solució. Passat un any de la catàstrofe, encara ningú no sap viure sense la ràdio. L’escolten per saber sobretot la previsió meteorològica, per estar preparats davant una altra possible ventada catastròfica. Però també per entretenir-se i per formar-se, i per reforçar la connexió entre les diferents ètnies que conviuen a la regió de Puerto Cabezas. L’huracà ha marcat un abans i un després, també en la ràdio i la televisió.
La Margarita diu, per sorpresa d’aquest periodista, que “ha estat un any extraordinari”.
Ho raona així: “l’huracà ens ha donat l’oportunitat de poder començar des de zero i reorganitzar-nos com a societat”.
En aquest repte, les dues periodistes destaquen que la ràdio i la televisió han de poder arribar a tothom per transmetre valors com el de la solidaritat. Les periodistes expliquen que a Puerto Cabezas no se sap què hi fa l’agermanament, no se sap que hi ha edificis i millores fruit de la
cooperació; per això volen explicar-ho als seus veïns. I també volen aconseguir una cosa més important: reactivar la interrelació entre les diferents comunitats indígenes. Heus ací el paper dels mitjans a l’hora de procurar per la cohesió social.
Aquests dies, a Vilafranca, han anat a la redacció de Ràdio i Televisió de Vilafranca, i també han
passat pel 3d8. De tot arreu han volgut saber com treballem els periodistes aquí i mirar de fer-se seus alguns models de treball. Els agradaria poder disposar, com ho fan els mitjans públics catalans, de subvencions governamentals “sense convertir-se en el mitjà del govern”,
deia la Margarita.
La visita ha servit perquè les dues periodistes puguin prendre com exemple el millor de casa nostra, però també servirà perquè els vilafranquins sàpiguen què s’hi fa a Puerto Cabezas i perquè a Puerto sàpiguen també què s’hi fa a Vilafranca. Per començar, la Reyna i la Margarita ja saben que un “tres de vuit” és molt més que un setmanari.