Xerrada d'Alta Hooker a Vilafranca

ALTA HOOKER

divendres 20 de juny de 2008

Tornar la confiança a la comunitat és del tot necessari per tirar endavant la reconstrucció després de l'huracà Fèlix. Els deus de la tempesta han colpejat a la comunitat i els sukies, les persones que intercedixen amb els déus no ho han pogut fer res. Això merma la confiança de la comunitat cap aquests líders i per altre banda, abona al terreny a líders religiosos per trobar culpables i interpretar el dasastre com un càstig per no seguir els dictats de "correccó moral". Segurament els que estem aquí no ho veiem així, va dir l'Alta Hooker, però a les comunitats es veuen les coses d'aquesta manera, són així. L'indígena viu lligat al territori, a les aigües, els boscos, la terra per mitjà de deus i esperits que intervenen també en la salut de la persona i el benestar de la comunitat i la convivència. Això comporta unes normes pròpies, unes lleis que cal respectar. L'abús en l'explotació de recursos naturals, no seguir les pautes de conducta social poden trencar amb les lleis i portar desastres com plagues, malalties o huracans.

Al mateix temps, la destrucció de l'huracà trenca amb l'equilibri. En el vídeo, "la vida después del viento", que es va presentar en el mateix acte, la delegada de la FAO enumera els danys provocats per l'huracà, entre ells diu que la comunitat ha perdut els referents, per tant, aquell arbre, aquell bosc i tot el significat i l'espiritualitat que tenen aquests elements. En el cas de la comunitat de Cayos Miskitos, on van morir tres-centes persones, van morir també els que saben de medicina tradicional, els que intercedeixen amb els esperits, les dones que ajuden als parts. Tenint en compte que el coneixement es transmet de forma oral, la comunitat a fet un pas enrere i això també afebleix la confiança ja que cal trobar nous líders. En altres comunitats, el trencament de l'equilibri ha donat lloc a casos de Grisi signi, un tipus de trastorn mental que es dóna en aquesta regió que pot desencadenar casos del que aquí s'anomena histèria col·lectiva.

A les comunitats és comú el Pana Pana, la costum de compartir la feina i els beneficis que se n'obtenen, d'ajudar-se mútuament. Aquest és un element molt positiu que fa que evita que hi hagi desigualtats entre els membres de la comunitat. Explica Alta Hooker en un exemple en el que en una comunitat es volia iniciar un projecte on s'aporta un vaca, una gallina i un porc a una família per iniciar una granja. Però per alimentar la vaca, la gallina i el porc fa falta menjar i d'altres coses. Davant la situació i la manca d'aliments la comunitat va decidir que el millor que es podia fer era manjar-se els animals. Aquest no era un projecte integral, que tingués en compte tots els aspectes i la comunitat va actuar d'acord als seus raonaments, la forma de ser i els costums.

En la reconstrucció, s'han vist casos on s'han construït cases una al costat de l'altre, de forma diferent a com és costum on cada família disposa d'un espai al voltant de la casa. S'han fet latrines, pous d'aigua, cisternes sense prèviament observar els costums propis de cada comunitat i en molts casos aquest esforç econòmic no ha donat resultats. A moltes comunitats hi ha les làmines de zenc per cobrir les teulades, la fusta per fer les cases però falta recuperar la confiança i recuperar el lideratge per tornar a arrencar i tirar endavant, definint les prioritats i els passos a seguir.

Per tant, quan veiem el desastre no ens podem fixar només en les cases destruïdes, les collites perdudes i el bosc arrasat, hem de mirar més enllà.

Això implica entendre i respectar la diversitat. No s'ha de tenir por a la diversitat, tot el contrari, és una riquesa que té Nicaragua i que no ha acabat d'assumir.

Des de fa uns anys, una part de la societat de la Costa Atlàntica s'està donant compte que durant dècades de dependència de l'exterior, la regió no ha aconseguit avançar en cap dels indicadors de salut, educació i que el medi ambient cada vegada pateix una major destrucció. Molts estudis que es fan no responen a la realitat ja que no miren més enllà. Per exemple no veuen que la majoria de població no va als hospitals, no va als centres de salut pública (per altra banda deficitaris) sinó que acudeix a la medicina tradicional. Per tant ha de ser el conjunt de comunitats indígenes i grups ètnics de la Costa Atlàntica els que a través del diàleg intercultural han d'aconseguir aquest desenvolupament partint de la pròpia identitat.

Un exemple i un element clau en aquest procés és troba a la Universitat URACCAN. Alta Hooker va explica els orígens i el paper que juga la URACCAN de la qual és rectora des de l'any 2003. URACCAN es defineix com a universitat comunitària i intercultural, i la seva tasca és aportar coneixements d'acord a les necessitats pròpies de la regió. Abans de crear URACCAN, els líders de la Costa Atlàntica van portar els seus fills a estudiar a universitats d'altres països o del mateix pacífic de Nicaragua. I què va passar? (pregunta Alta Hooker als assistents) La resposta és que els estudiants no van tornar. En una segona etapa, es va demanar suport a les Universitat del país per formar professors i poder donar classes a la Costa Atlàntica. Hi hagué diversos intents però la resposta de les universitat de Nicaragua era que resultava massa car, tot i que darrera d'això hi havia altres respostes més enllà de la falta de recursos com manca de voluntat i molts prejudicis i pors. Creien que els negres embruixaven els professors i que els indis els pintaven la cara. Finalment, els mateixos costeños (habitants de les regions de la Costa atlàntica de Nicaragua) van començar a formar la seva gent amb professors empírics, és a dir , aquells formats per la pròpia experiència i d'una forma autodidàctica fins a graduar els primers alumnes en salut comunitària, enginyeria agro-forestal comunitària, sociologia i antropologia.

I per fer-ho han hagut de reescriure la pròpia història, estudiar el medi, rescatar la cultura tradicional. Avui URACCAN és una jove Universitat amb vocació d'aportar a la regió un desenvolupament amb identitat, donant resposta als reptes i demandes de les regions de la Costa Atlàntica.

Sobre la situació actual que es viu a la RAAN Alta Hooker, destaca que la política és el pitjor que els està passant. Els pactes interns entre partits per mantenir quotes de poder fan que la gent deixi de creure en la política i estan aconseguint dividir la societat després d'anys d'esforç a través del diàleg. Però no podem permetre que les coses vagin d'aquesta manera, és la resposta contundent i clara de la rectora. Amb la llei de l'estatut d'autonomia es va construir una democràcia intercultural i una forma d'organització pròpia d'acord a la multiculturalitat de la regió. Tot i que pot millorar en alguns aspectes és important defensar-ho i cal fer-ho comptant amb la participació del conjunt de la societat. Alta Hooker fa aquesta reivindicació de participació en un moment que es volen introduir canvis a l'Estatut d'Autonomia de les Regions Autònomes de l'Atlantic, i s'està fent sense contar amb el conjunt d'actors de la societat civil.

Per finalitzar Alta Hooker es va manifestar sorpresa per com des de Vilafranca hi ha un coneixement i un seguiment de l'actualitat de Puerto Cabezas i va agrair el fet que se l'hagués convidat a coneix-ens i participar en aquest acte.

Vilafranca 20 de juny de 2007