DESDE 1985: AMISTAT PENEDÈS-COSTA ALTÀNTICA AGERMANAMENT VILAFRANCA DEL PENEDÈS - BILWI (PUERTO CABEZAS)
dimecres, 25 d’agost del 2010
Sembrant llavors pel futur
L'endemà teniem un regust agredolç que l'Orlando, l'Adrian i d'altres ens van anar endulcint. Ens quedem amb el que parlavem ahir a la nit amb l'Adrian: l'important és haver viscut l'experiència i que tots aquests joves que han estat a les remotes comunitats del riu Wangki i de la selva de Bosawas recordaran sempre que van participar en l'alfabetització dels pobles indigenes de la Costa Carib, recordaran que van aprendre moltes coses i no oblidaran que a Nicaragua hi ha una realitat diferent a la de la ciutat. Tambe els il·letrats miren el futur d'una altre manera, ara tenen la voluntat de seguir aprenent perquè han vist que si que poden, que ara poden signar posant el seu nom i sense haver d'embrutar el dit polze, aspiren a seguir aprenent per ser mes lliure.
Aquests dos anys s'han sembrat moltes llavors a Nicaragua que caldra cuidar perquè puguin creixer pero que seguir que donaran fruit com ho va fer la Cruzada Nacional d'Alfabetizacion ara fa 30 anys.
Leon, 25 d'agost de 2010
dimecres, 4 d’agost del 2010
Junta directiva Casa Hermanamiento
dissabte, 31 de juliol del 2010
dimecres, 14 de juliol del 2010
Comunitats de la Raan
dijous, 24 de juny del 2010
Crida CNA 30 anys
CRIDA A LA MOBILITZACIÓ I LA PARTICIPACIÓ
EN CELEBRACIÓ DEL XXX ANIVERSARI DE LA GRAN CRUZADA NACIONAL DE ALFABETIZACIÓN DE NICARAGUA
El poble de Nicaragua es prepara per a celebrar una gran victòria sobre l’analfabetisme en el XXX aniversari de la CNA. Serà una doble victòria si, finalment, com esperem, el Río Wangki-Coco i la RAAN es declaren Territori Lliure d’Analfabetisme el proper 23 d’agost. I com diu l’Orlando Pineda “las victorias tienen nombre”: hem de dir arreu, amb molta satisfacció i alegria, que el poble i les institucions de Catalunya, juntament amb altres pobles de l’estat espanyol, vam acompanyar al germà poble nicaragüenc i la seva Revolució Sandinista ara fa trenta anys i hem vingut acompanyant-lo al llarg d’aquestes tres dècades en la seva lluita per l’eradicació de l’analfabetisme “convirtiendo la oscurana en claridad” com diu l’Himne de la CNA...
Nicaragua no és la mateixa, el món no és el mateix i nosaltres no som les mateixes persones d’aquell 1980 que ens va fer somiar en un altre món possible inundant-nos d’esperança. Però encara, malgrat tot, podem seguir parlant de Nicaragua i l’Alfabetització com dues paraules estimades i familiars que han donat sentit a les nostres vides i que ens han acompanyat a l’hora de compartir molts moments, afectes i ensenyances. I podem felicitar-nos i felicitar el poble nicaragüenc i l’AEPCFA, Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador, pel seu exemple recordant, en les paraules del poeta, que cap esforç no cau en terra eixorca...
Nosaltres, doncs, homes i dones de Catalunya i d’arreu fem una crida a la mobilització i participació de tothom, persones, organismes i institucions, en celebració del XXX aniversari de la CNA: convidant a viatjar a Nicaragua o fent arribar la nostra signatura d’adhesió als actes organitzats a Waspam/Río Wangki-Coco i a Managua el proper 23 d’agost de 2.010.
¡PUÑO EN ALTO! ¡LIBRO ABIERTO!
¡VISCA LA CNA!
¡VISCA NICARAGUA!
Podeu enviar la vostra adhesió a sebasparra@solidaries.org indicant nom i cognoms, professió u ocupació i lloc de residència i, optativament, un breu missatge que podria ser llegit en l’acte del 23 d’agost. La llista d’adhesions es farà pública en el bloc http://aepcfagirona.blogspot.com/ |
dilluns, 14 de juny del 2010
Curs de balls de la Costa Carib de Nicaragua
Una hora amb els alumnes de l'I.E.S. Sant Elies
dissabte, 8 de maig del 2010
Alfabetización
dimecres, 21 d’abril del 2010
"Defensant la identitat caribenya a Nicaragua"
A la costa atlàntica de Nicaragua la forma de vida i la cultura tenen més en comú amb altres pobles del Carib, que amb la resta de Nicaragua. I és què aquesta zona va ser colonitzada pels britànics, no pels espanyols, i no va ser annexionada a Nicaragua fins a finals del segle XIX. Per això, a més de població mestissa, com a la resta de Nicaragua, hi ha població d’origen africà i parla anglesa –descendents dels esclaus que els britànics van portar a la zona-; població indígena, descendents dels pobles originaris de la zona; i una amplia gama de mestissos, fruit de la barreja de tots amb tots...

