Els darrers dies han estat de gran intensitat. Durant 3 dies vam estar a Waspam amb la "Brigada Vasco-Catalana Rio Coco" fent les entrevistes de verificació a diferents comunitats del llano i les autoritats locals. Vam percebre les ganes de continuar aprenent, la por a que aquest municipi fronterer i remot fos abandonat de nou, la gran experiencia per haver pogut acollir les diferents visites de brigades de joves universitaris del pacific . De Waspam uns dies a Bilwi per reunir-nos amb la junta directiva del Grupo de Amigos del Penedes i despedir-nos de tothom. De Bilwi a Rosita en un viatge de 6h per aquesta carretera imprvisible, plena de clots, de fang i ponts sense pont. Un aperitiu del que ens quedava. A Rosita vam preparar-nos per la Caravana del Amor. La banda de musica de Managua, Orlando Pinda, l'Enric, la Tina i altres companys arribaven el dia 21 a les 12 de la nit després de 23 hores de viatge. El dia 22 a les 10 del mati vam sortir cap a Bonanza acompanyats de la banda y totes les camionetes (pick-up) per arribar a l'hora de dinar. Tot seguit desfilada amb musica, banderes i estandards fins a l'estadi de beisbol. Parlaments, pluja, espectacle de la banda sota la pluja i reconeixemens al Maestro Pineda, a la gent d'AEPCFA i els brigadistes per aconseguir la declaració de territori lliure d'analfabetisme. Tapats amb plàstics, capelines, mullant-nos sota la pluja vam desfer el cami cap a Rosita on vam arribar a les 5 de la tarda. Tot i la pluja hi havia tots els nens de les escoles i moltes persones al carrer amb banderese saludant a la caravana. Va parar de ploure pero l'estadi era un fangar. Tot i així la banda de musica va fer la seva actuacion i es van poder llençar els focs d'artifici que tant esperaven la gent de Rosita. Tot seguit a sopar i a dos quartes de nou vam tornar a enfilar el cami direcció a Managua. Ja era fosc i no va tardar en començar a ploure. Repartits entre la cabina i la tina, tapats en plastic les 26 camionetes, el camio y els 4 autobusos vam rodar sobre els bassals i el fang durant tot la nit. Ja de dia arribabem a Molukuku on ens esperaven amb un cafè i a continuar. Moltes parades per anar-nos reagrupant, sense correr pero sense parar. Tambe moments de bojeria com el pas per Rio Blanco on ens esperaven rectors d'universitat i estudiants per afegir-se a la Caravana. Bogeria a l'entrada a Managua amb musica pels carrers i les escoles saludant el pas de la Caravana mentre passavem a tota velocitat. Només va fallar l'acte que va organitzar el Govern de Reconciliació obviant els estudiants que havien baixat de les comuniats per camins de fang hi havien fet un viatge de 30h quasibe sense menjar. Ni una paraula de Daniel Ortega cap a ells. No es va donar la paraula ni a la presidenta d'honro del CIVE, la Rigoberta Menchu, ni al president d'AEPCFA, Orlando Pineda. Una farsa de rebuda de la qual no val la pena parlar tot i que mes d'un va plorar. El dia no es va acabar aqui ja que sense temps per canviar-nos, catalans, basc i AEPCFA vam anar a sopar amb a Rigoberta Menchu com a convidada especial.
L'endemà teniem un regust agredolç que l'Orlando, l'Adrian i d'altres ens van anar endulcint. Ens quedem amb el que parlavem ahir a la nit amb l'Adrian: l'important és haver viscut l'experiència i que tots aquests joves que han estat a les remotes comunitats del riu Wangki i de la selva de Bosawas recordaran sempre que van participar en l'alfabetització dels pobles indigenes de la Costa Carib, recordaran que van aprendre moltes coses i no oblidaran que a Nicaragua hi ha una realitat diferent a la de la ciutat. Tambe els il·letrats miren el futur d'una altre manera, ara tenen la voluntat de seguir aprenent perquè han vist que si que poden, que ara poden signar posant el seu nom i sense haver d'embrutar el dit polze, aspiren a seguir aprenent per ser mes lliure.
Aquests dos anys s'han sembrat moltes llavors a Nicaragua que caldra cuidar perquè puguin creixer pero que seguir que donaran fruit com ho va fer la Cruzada Nacional d'Alfabetizacion ara fa 30 anys.
Leon, 25 d'agost de 2010
dimecres, 25 d’agost del 2010
dimecres, 4 d’agost del 2010
dissabte, 31 de juliol del 2010
dimecres, 14 de juliol del 2010
dijous, 24 de juny del 2010
Crida CNA 30 anys
CRIDA A LA MOBILITZACIÓ I LA PARTICIPACIÓ
EN CELEBRACIÓ DEL XXX ANIVERSARI DE LA GRAN CRUZADA NACIONAL DE ALFABETIZACIÓN DE NICARAGUA
El poble de Nicaragua es prepara per a celebrar una gran victòria sobre l’analfabetisme en el XXX aniversari de la CNA. Serà una doble victòria si, finalment, com esperem, el Río Wangki-Coco i la RAAN es declaren Territori Lliure d’Analfabetisme el proper 23 d’agost. I com diu l’Orlando Pineda “las victorias tienen nombre”: hem de dir arreu, amb molta satisfacció i alegria, que el poble i les institucions de Catalunya, juntament amb altres pobles de l’estat espanyol, vam acompanyar al germà poble nicaragüenc i la seva Revolució Sandinista ara fa trenta anys i hem vingut acompanyant-lo al llarg d’aquestes tres dècades en la seva lluita per l’eradicació de l’analfabetisme “convirtiendo la oscurana en claridad” com diu l’Himne de la CNA...
Nicaragua no és la mateixa, el món no és el mateix i nosaltres no som les mateixes persones d’aquell 1980 que ens va fer somiar en un altre món possible inundant-nos d’esperança. Però encara, malgrat tot, podem seguir parlant de Nicaragua i l’Alfabetització com dues paraules estimades i familiars que han donat sentit a les nostres vides i que ens han acompanyat a l’hora de compartir molts moments, afectes i ensenyances. I podem felicitar-nos i felicitar el poble nicaragüenc i l’AEPCFA, Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador, pel seu exemple recordant, en les paraules del poeta, que cap esforç no cau en terra eixorca...
Nosaltres, doncs, homes i dones de Catalunya i d’arreu fem una crida a la mobilització i participació de tothom, persones, organismes i institucions, en celebració del XXX aniversari de la CNA: convidant a viatjar a Nicaragua o fent arribar la nostra signatura d’adhesió als actes organitzats a Waspam/Río Wangki-Coco i a Managua el proper 23 d’agost de 2.010.
¡PUÑO EN ALTO! ¡LIBRO ABIERTO!
¡VISCA LA CNA!
¡VISCA NICARAGUA!
Podeu enviar la vostra adhesió a sebasparra@solidaries.org indicant nom i cognoms, professió u ocupació i lloc de residència i, optativament, un breu missatge que podria ser llegit en l’acte del 23 d’agost. La llista d’adhesions es farà pública en el bloc http://aepcfagirona.blogspot.com/ |
dilluns, 14 de juny del 2010
Curs de balls de la Costa Carib de Nicaragua
Dimecres 16 i dilluns 21 de 8 a 10 del vespre a l'Escorxador (Vilafranca del Penedès)
Curs obert a tothom per aprendre balls tradicionals de la Costa Carib de Nicaragua amb l'Agustín de Bilwi-Puerto Cabezas."Danses miskites" que es ballen sobretot durant les festes del "king pulanka" però també en d'altres celebracions i esdeveniments importants. Són danses representatives dels treballs quotidians i la vida comunitaria de la població indígena d'etnia miskita.
El "Palo de Mayo" és un ball tradicional de les festes de maig que es relaciona amb la fecunditat de la mare terra. És molt popular a la ciutat de Bluefields (RAAS-Nicaragua) sobretot entre la població afrodescendent o creole.
La "punta" és un altre ball caribeny de ritme més accelerat i amb moviments de cintura, cames i tot el cos.
* Les imatges estan enllaçades en les fonts que les han publicat.
Una hora amb els alumnes de l'I.E.S. Sant Elies
Aquesta tarda hem compartit una hora amb alumnes de l'Institut Sant Elies de Vilafranca que fan un treball per conèixer les ONG de Vilafranca. Hi hem anat la Raquel, l'Agustín i el Ramon per explicar quines tasques fem com a entitat però sobretot per explicar coses de la vida, la cultura, la història i les costums de Bilwi-Puerto Cabezas. Resaltant el valor de l'amistat per desenvolupar el treball solidari, la sessió ha acabat amb una petita demostració d'un pas de " Palo de Mayo" per part de l'Agustin i una frase de comiat en miskitu i creole per donar exemple de la diversitat de llengües i cultures que ens envolten.
dissabte, 8 de maig del 2010
dimecres, 21 d’abril del 2010
"Defensant la identitat caribenya a Nicaragua"
Dimarts 20 d’abril, a les 22.55, al Canal 33 - reemissió dissabte 24, a les 13.10
A la costa atlàntica de Nicaragua la forma de vida i la cultura tenen més en comú amb altres pobles del Carib, que amb la resta de Nicaragua. I és què aquesta zona va ser colonitzada pels britànics, no pels espanyols, i no va ser annexionada a Nicaragua fins a finals del segle XIX. Per això, a més de població mestissa, com a la resta de Nicaragua, hi ha població d’origen africà i parla anglesa –descendents dels esclaus que els britànics van portar a la zona-; població indígena, descendents dels pobles originaris de la zona; i una amplia gama de mestissos, fruit de la barreja de tots amb tots...
dilluns, 19 d’abril del 2010
Cartell a les entrades de Vilafranca, ja tocava!!!
Potser algú recorda la primera vegada que vam començar a parlar d'aquest tema, en tot cas es va plantejar en una moció al Ple a l'octubre del 2006. Durant tot aquest temps ha estat una reivindicació constant per part de l'Associació i finalment la persistència ha donat fruits. A partir d'aquesta setmana, Vilafranca és una vila encara més orgullosa de mantenir amistat amb altres municipis del món, mostrant-ho a les entrades principals de la vila amb aquest rètol. Creiem que és una forma més de donar a conèixer l'agermanament amb Puerto Cabezas i estem molt contents que s'hagi fet realitat. Des de fa uns mesos, l'Ajuntament, des de la regidoria de Cooperació i Solidaritat ja se'ns va anunciar que es posarien aquests cartells i aquest cap de setmana hem tingut una bona sorpresa quan els hem vist posats. Gràcies a tots i totes els que ho heu fet possible.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)