dijous, 23 de setembre del 2010
dissabte, 18 de setembre del 2010
DECLARACIÓN FINAL DE LA COMISIÓN INTERNACIONAL DE VERIFICACIÓN Y EVALUACIÓN DE LA ALFABETIZACIÓN DE LAS COMUNIDADES INDÍGENAS DE LA RAAN
1. Una brigada integrada por 33 personas, siguiendo las orientaciones técnicas de la Comisión Internacional de Verificación y Evaluación, ha entrevistado a 315 personas, de un total de 34 comunidades de los municipios de Waspam-Río Coco, Siuna, Rosita y Bonanza con el objetivo de verificar los resultados de la Alfabetización.
2. Analizada toda la información reunida, sintetizada en un Informe final y diversos documentos anexos, desde la Comisión Internacional de Verificación y Evaluación confirmamos que los índices de analfabetismo, actualmente, son:
3. Las comunidades indígenas del Río Coco y del Triángulo de las Minas se declaran, pues, Territorios Libres de Analfabetismo, escribiendo así una linda página en la historia de la educación nicaragüense y de América.
4. Felicitamos de corazón a los pueblos miskito y mayangna, al Gobierno de la República de Nicaragua y al Gobierno y Consejo Regional, a los Alcaldes municipales y los Consejos de ancianos y autoridades comunales, a las Universidades nicaragüenses y a sus jóvenes brigadistas y a todos los organismos y personas que participaron en la Alfabetización, en particular al MINED. Y felicitamos, muy especialmente, a la Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador, que se encargó de la dirección técnico-pedagógica, y a su coordinador Orlando Pineda Flores, Quijote de la Alfabetización y la Pedagogía del Amor, por esta nueva gran victoria sobre el analfabetismo.
5. Confiamos en que la unidad y la solidaridad alrededor de este gran esfuerzo popular e institucional realizado continúe con la post-alfabetización, para conseguir que este 23 de agosto de 2010 no sea un final sino el principio de un proceso que garantice a toda la población indígena de la Costa Caribe nicaragüense, sin distinción alguna, la educación a lo largo de toda la vida.
6. Esperamos y deseamos que el ejemplo de los pueblos indígenas de la Costa Caribe norte de Nicaragua enamore a los gobiernos y a los pueblos indígenas de América y del Mundo para erradicar de una vez y para siempre el analfabetismo.
7. Finalmente, nos comprometemos a hacer llegar nuestro informe a la sede central de la UNESCO y a todos los organismos que representamos, para que quede constancia universal de los logros de esta experiencia educativa que hemos tenido el honor de verificar.
8. La Comisión Internacional de Verificación y Evaluación no querría dar por finalizado este comunicado sin manifestar públicamente el agradecimiento de sus integrantes, y las brigadistas encargadas de la verificación en el territorio, por la extraordinaria acogida que nos han dispensado este pueblo y sus autoridades y la satisfacción de volver a comprobar que, a treinta años de aquella gran victoria popular sobre la oscurana que hoy celebramos, Nicaragua sigue siendo un ejemplo de movilización y participación popular y sigue enamorándonos con su compromiso y su esperanza por conseguir una sociedad alfabetizada más justa y fraternal.
Managua, 23 de agosto de 2010
Celebración del XXX Aniversario de la CNA
Firman la presente Declaración, en nombre de la Comisión:
Profesor Sebastián Parra Nuño
Coordinador
Doctora Rigoberta Menchú Tum
Premio Nobel de la Paz y Presidenta de Honor
La Comisión Internacional de Verificación y Evaluación está formada por:
1. Pep Aparicio, Presidente del Instituto Paulo Freire de España
2. Jaume Botey, Universitat Autònoma de Barcelona, Catalunya, España
3. Pep Caballé, Plataforma per una Nicaragua Lliure d’Analfabetisme, Catalunya, España
4. Joan Colomer, Universitat de Girona, Catalunya, España
5. Antonia Darder, University of Illinois, USA
6. Enric Font, Presidente de la Casa de Nicaragua, Catalunya, España
7. Roser Font, Sec. Gral. de la Federación de Trabajadores de la Enseñanza Unión General de Trabajadores, Catalunya, España
8. António Fragoso, Universidade do Algarve, Faro, Portugal
9. Anna Mª Geli, Rectora de la Universitat de Girona y Presidenta de la Red Universitaria Yo, sí puedo, Catalunya, España
10. Budd Hall, University of Victoria, British Columbia, Canadá
11. Licinio Lima, Universidade do Minho, Braga, Portugal
12. Emilio Lucio-Villegas, Director de la Cátedra P. Freire en la Universidad de Sevilla, España
13. Angel Marzo, Universitat de Barcelona, Cataluña, España
14. Peter Mayo, University of Malta
15. Sebas Parra, Junta Rectora del Instituto Paulo Freire de España / Coordinador
16. Joan Pedro, Plataforma per una Nicaragua Lliure d’Analfabetisme, Catalunya, España
17. John Player, ALP, Nicaragua Learning Exchange-University of Edimburg, Escocia, Reino Unido
18. Stan Reeves, ALP, Nicaragua Learning Exchange-University of Edimburg, Escocia, Reino Unido
19. Montse Saumell, Plataforma per una Nicaragua Lliure d’Analfabetisme, Catalunya, España
20. Joan Sifre, Director Escola Sindical del Sindicato Comisiones Obreras, Valencia, País Valencià, España
21. Maria Rosa Terradellas, Vicerrectora de la Universitat de Girona, Catalunya, España
Invitada Especial y Presidenta de Honor: Doctora RIGOBERTA MENCHÚ TUM, Premio Nobel de la Paz.
2. Analizada toda la información reunida, sintetizada en un Informe final y diversos documentos anexos, desde la Comisión Internacional de Verificación y Evaluación confirmamos que los índices de analfabetismo, actualmente, son:
• Siuna ............. 1’08%
• Rosita ............ 1’32%
• Bonanza ........... 1’58%
• Waspam-Río Coco ... 4’15%
3. Las comunidades indígenas del Río Coco y del Triángulo de las Minas se declaran, pues, Territorios Libres de Analfabetismo, escribiendo así una linda página en la historia de la educación nicaragüense y de América.
4. Felicitamos de corazón a los pueblos miskito y mayangna, al Gobierno de la República de Nicaragua y al Gobierno y Consejo Regional, a los Alcaldes municipales y los Consejos de ancianos y autoridades comunales, a las Universidades nicaragüenses y a sus jóvenes brigadistas y a todos los organismos y personas que participaron en la Alfabetización, en particular al MINED. Y felicitamos, muy especialmente, a la Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador, que se encargó de la dirección técnico-pedagógica, y a su coordinador Orlando Pineda Flores, Quijote de la Alfabetización y la Pedagogía del Amor, por esta nueva gran victoria sobre el analfabetismo.
5. Confiamos en que la unidad y la solidaridad alrededor de este gran esfuerzo popular e institucional realizado continúe con la post-alfabetización, para conseguir que este 23 de agosto de 2010 no sea un final sino el principio de un proceso que garantice a toda la población indígena de la Costa Caribe nicaragüense, sin distinción alguna, la educación a lo largo de toda la vida.
6. Esperamos y deseamos que el ejemplo de los pueblos indígenas de la Costa Caribe norte de Nicaragua enamore a los gobiernos y a los pueblos indígenas de América y del Mundo para erradicar de una vez y para siempre el analfabetismo.
7. Finalmente, nos comprometemos a hacer llegar nuestro informe a la sede central de la UNESCO y a todos los organismos que representamos, para que quede constancia universal de los logros de esta experiencia educativa que hemos tenido el honor de verificar.
8. La Comisión Internacional de Verificación y Evaluación no querría dar por finalizado este comunicado sin manifestar públicamente el agradecimiento de sus integrantes, y las brigadistas encargadas de la verificación en el territorio, por la extraordinaria acogida que nos han dispensado este pueblo y sus autoridades y la satisfacción de volver a comprobar que, a treinta años de aquella gran victoria popular sobre la oscurana que hoy celebramos, Nicaragua sigue siendo un ejemplo de movilización y participación popular y sigue enamorándonos con su compromiso y su esperanza por conseguir una sociedad alfabetizada más justa y fraternal.
Managua, 23 de agosto de 2010
Celebración del XXX Aniversario de la CNA
Firman la presente Declaración, en nombre de la Comisión:
Profesor Sebastián Parra Nuño
Coordinador
Doctora Rigoberta Menchú Tum
Premio Nobel de la Paz y Presidenta de Honor
La Comisión Internacional de Verificación y Evaluación está formada por:
1. Pep Aparicio, Presidente del Instituto Paulo Freire de España
2. Jaume Botey, Universitat Autònoma de Barcelona, Catalunya, España
3. Pep Caballé, Plataforma per una Nicaragua Lliure d’Analfabetisme, Catalunya, España
4. Joan Colomer, Universitat de Girona, Catalunya, España
5. Antonia Darder, University of Illinois, USA
6. Enric Font, Presidente de la Casa de Nicaragua, Catalunya, España
7. Roser Font, Sec. Gral. de la Federación de Trabajadores de la Enseñanza Unión General de Trabajadores, Catalunya, España
8. António Fragoso, Universidade do Algarve, Faro, Portugal
9. Anna Mª Geli, Rectora de la Universitat de Girona y Presidenta de la Red Universitaria Yo, sí puedo, Catalunya, España
10. Budd Hall, University of Victoria, British Columbia, Canadá
11. Licinio Lima, Universidade do Minho, Braga, Portugal
12. Emilio Lucio-Villegas, Director de la Cátedra P. Freire en la Universidad de Sevilla, España
13. Angel Marzo, Universitat de Barcelona, Cataluña, España
14. Peter Mayo, University of Malta
15. Sebas Parra, Junta Rectora del Instituto Paulo Freire de España / Coordinador
16. Joan Pedro, Plataforma per una Nicaragua Lliure d’Analfabetisme, Catalunya, España
17. John Player, ALP, Nicaragua Learning Exchange-University of Edimburg, Escocia, Reino Unido
18. Stan Reeves, ALP, Nicaragua Learning Exchange-University of Edimburg, Escocia, Reino Unido
19. Montse Saumell, Plataforma per una Nicaragua Lliure d’Analfabetisme, Catalunya, España
20. Joan Sifre, Director Escola Sindical del Sindicato Comisiones Obreras, Valencia, País Valencià, España
21. Maria Rosa Terradellas, Vicerrectora de la Universitat de Girona, Catalunya, España
Invitada Especial y Presidenta de Honor: Doctora RIGOBERTA MENCHÚ TUM, Premio Nobel de la Paz.
dimecres, 25 d’agost del 2010
Sembrant llavors pel futur
Els darrers dies han estat de gran intensitat. Durant 3 dies vam estar a Waspam amb la "Brigada Vasco-Catalana Rio Coco" fent les entrevistes de verificació a diferents comunitats del llano i les autoritats locals. Vam percebre les ganes de continuar aprenent, la por a que aquest municipi fronterer i remot fos abandonat de nou, la gran experiencia per haver pogut acollir les diferents visites de brigades de joves universitaris del pacific . De Waspam uns dies a Bilwi per reunir-nos amb la junta directiva del Grupo de Amigos del Penedes i despedir-nos de tothom. De Bilwi a Rosita en un viatge de 6h per aquesta carretera imprvisible, plena de clots, de fang i ponts sense pont. Un aperitiu del que ens quedava. A Rosita vam preparar-nos per la Caravana del Amor. La banda de musica de Managua, Orlando Pinda, l'Enric, la Tina i altres companys arribaven el dia 21 a les 12 de la nit després de 23 hores de viatge. El dia 22 a les 10 del mati vam sortir cap a Bonanza acompanyats de la banda y totes les camionetes (pick-up) per arribar a l'hora de dinar. Tot seguit desfilada amb musica, banderes i estandards fins a l'estadi de beisbol. Parlaments, pluja, espectacle de la banda sota la pluja i reconeixemens al Maestro Pineda, a la gent d'AEPCFA i els brigadistes per aconseguir la declaració de territori lliure d'analfabetisme. Tapats amb plàstics, capelines, mullant-nos sota la pluja vam desfer el cami cap a Rosita on vam arribar a les 5 de la tarda. Tot i la pluja hi havia tots els nens de les escoles i moltes persones al carrer amb banderese saludant a la caravana. Va parar de ploure pero l'estadi era un fangar. Tot i així la banda de musica va fer la seva actuacion i es van poder llençar els focs d'artifici que tant esperaven la gent de Rosita. Tot seguit a sopar i a dos quartes de nou vam tornar a enfilar el cami direcció a Managua. Ja era fosc i no va tardar en començar a ploure. Repartits entre la cabina i la tina, tapats en plastic les 26 camionetes, el camio y els 4 autobusos vam rodar sobre els bassals i el fang durant tot la nit. Ja de dia arribabem a Molukuku on ens esperaven amb un cafè i a continuar. Moltes parades per anar-nos reagrupant, sense correr pero sense parar. Tambe moments de bojeria com el pas per Rio Blanco on ens esperaven rectors d'universitat i estudiants per afegir-se a la Caravana. Bogeria a l'entrada a Managua amb musica pels carrers i les escoles saludant el pas de la Caravana mentre passavem a tota velocitat. Només va fallar l'acte que va organitzar el Govern de Reconciliació obviant els estudiants que havien baixat de les comuniats per camins de fang hi havien fet un viatge de 30h quasibe sense menjar. Ni una paraula de Daniel Ortega cap a ells. No es va donar la paraula ni a la presidenta d'honro del CIVE, la Rigoberta Menchu, ni al president d'AEPCFA, Orlando Pineda. Una farsa de rebuda de la qual no val la pena parlar tot i que mes d'un va plorar. El dia no es va acabar aqui ja que sense temps per canviar-nos, catalans, basc i AEPCFA vam anar a sopar amb a Rigoberta Menchu com a convidada especial.
L'endemà teniem un regust agredolç que l'Orlando, l'Adrian i d'altres ens van anar endulcint. Ens quedem amb el que parlavem ahir a la nit amb l'Adrian: l'important és haver viscut l'experiència i que tots aquests joves que han estat a les remotes comunitats del riu Wangki i de la selva de Bosawas recordaran sempre que van participar en l'alfabetització dels pobles indigenes de la Costa Carib, recordaran que van aprendre moltes coses i no oblidaran que a Nicaragua hi ha una realitat diferent a la de la ciutat. Tambe els il·letrats miren el futur d'una altre manera, ara tenen la voluntat de seguir aprenent perquè han vist que si que poden, que ara poden signar posant el seu nom i sense haver d'embrutar el dit polze, aspiren a seguir aprenent per ser mes lliure.
Aquests dos anys s'han sembrat moltes llavors a Nicaragua que caldra cuidar perquè puguin creixer pero que seguir que donaran fruit com ho va fer la Cruzada Nacional d'Alfabetizacion ara fa 30 anys.
Leon, 25 d'agost de 2010
L'endemà teniem un regust agredolç que l'Orlando, l'Adrian i d'altres ens van anar endulcint. Ens quedem amb el que parlavem ahir a la nit amb l'Adrian: l'important és haver viscut l'experiència i que tots aquests joves que han estat a les remotes comunitats del riu Wangki i de la selva de Bosawas recordaran sempre que van participar en l'alfabetització dels pobles indigenes de la Costa Carib, recordaran que van aprendre moltes coses i no oblidaran que a Nicaragua hi ha una realitat diferent a la de la ciutat. Tambe els il·letrats miren el futur d'una altre manera, ara tenen la voluntat de seguir aprenent perquè han vist que si que poden, que ara poden signar posant el seu nom i sense haver d'embrutar el dit polze, aspiren a seguir aprenent per ser mes lliure.
Aquests dos anys s'han sembrat moltes llavors a Nicaragua que caldra cuidar perquè puguin creixer pero que seguir que donaran fruit com ho va fer la Cruzada Nacional d'Alfabetizacion ara fa 30 anys.
Leon, 25 d'agost de 2010
dimecres, 4 d’agost del 2010
dissabte, 31 de juliol del 2010
dimecres, 14 de juliol del 2010
dijous, 24 de juny del 2010
Crida CNA 30 anys
CRIDA A LA MOBILITZACIÓ I LA PARTICIPACIÓ
EN CELEBRACIÓ DEL XXX ANIVERSARI DE LA GRAN CRUZADA NACIONAL DE ALFABETIZACIÓN DE NICARAGUA
El poble de Nicaragua es prepara per a celebrar una gran victòria sobre l’analfabetisme en el XXX aniversari de la CNA. Serà una doble victòria si, finalment, com esperem, el Río Wangki-Coco i la RAAN es declaren Territori Lliure d’Analfabetisme el proper 23 d’agost. I com diu l’Orlando Pineda “las victorias tienen nombre”: hem de dir arreu, amb molta satisfacció i alegria, que el poble i les institucions de Catalunya, juntament amb altres pobles de l’estat espanyol, vam acompanyar al germà poble nicaragüenc i la seva Revolució Sandinista ara fa trenta anys i hem vingut acompanyant-lo al llarg d’aquestes tres dècades en la seva lluita per l’eradicació de l’analfabetisme “convirtiendo la oscurana en claridad” com diu l’Himne de la CNA...
Nicaragua no és la mateixa, el món no és el mateix i nosaltres no som les mateixes persones d’aquell 1980 que ens va fer somiar en un altre món possible inundant-nos d’esperança. Però encara, malgrat tot, podem seguir parlant de Nicaragua i l’Alfabetització com dues paraules estimades i familiars que han donat sentit a les nostres vides i que ens han acompanyat a l’hora de compartir molts moments, afectes i ensenyances. I podem felicitar-nos i felicitar el poble nicaragüenc i l’AEPCFA, Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador, pel seu exemple recordant, en les paraules del poeta, que cap esforç no cau en terra eixorca...
Nosaltres, doncs, homes i dones de Catalunya i d’arreu fem una crida a la mobilització i participació de tothom, persones, organismes i institucions, en celebració del XXX aniversari de la CNA: convidant a viatjar a Nicaragua o fent arribar la nostra signatura d’adhesió als actes organitzats a Waspam/Río Wangki-Coco i a Managua el proper 23 d’agost de 2.010.
¡PUÑO EN ALTO! ¡LIBRO ABIERTO!
¡VISCA LA CNA!
¡VISCA NICARAGUA!
Podeu enviar la vostra adhesió a sebasparra@solidaries.org indicant nom i cognoms, professió u ocupació i lloc de residència i, optativament, un breu missatge que podria ser llegit en l’acte del 23 d’agost. La llista d’adhesions es farà pública en el bloc http://aepcfagirona.blogspot.com/ |
dilluns, 14 de juny del 2010
Curs de balls de la Costa Carib de Nicaragua
Dimecres 16 i dilluns 21 de 8 a 10 del vespre a l'Escorxador (Vilafranca del Penedès)
Curs obert a tothom per aprendre balls tradicionals de la Costa Carib de Nicaragua amb l'Agustín de Bilwi-Puerto Cabezas."Danses miskites" que es ballen sobretot durant les festes del "king pulanka" però també en d'altres celebracions i esdeveniments importants. Són danses representatives dels treballs quotidians i la vida comunitaria de la població indígena d'etnia miskita.
El "Palo de Mayo" és un ball tradicional de les festes de maig que es relaciona amb la fecunditat de la mare terra. És molt popular a la ciutat de Bluefields (RAAS-Nicaragua) sobretot entre la població afrodescendent o creole.
La "punta" és un altre ball caribeny de ritme més accelerat i amb moviments de cintura, cames i tot el cos.
* Les imatges estan enllaçades en les fonts que les han publicat.
Una hora amb els alumnes de l'I.E.S. Sant Elies
Aquesta tarda hem compartit una hora amb alumnes de l'Institut Sant Elies de Vilafranca que fan un treball per conèixer les ONG de Vilafranca. Hi hem anat la Raquel, l'Agustín i el Ramon per explicar quines tasques fem com a entitat però sobretot per explicar coses de la vida, la cultura, la història i les costums de Bilwi-Puerto Cabezas. Resaltant el valor de l'amistat per desenvolupar el treball solidari, la sessió ha acabat amb una petita demostració d'un pas de " Palo de Mayo" per part de l'Agustin i una frase de comiat en miskitu i creole per donar exemple de la diversitat de llengües i cultures que ens envolten.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)