dimecres, 25 agost de 2010

Sembrant llavors pel futur

Els darrers dies han estat de gran intensitat. Durant 3 dies vam estar a Waspam amb la "Brigada Vasco-Catalana Rio Coco" fent les entrevistes de verificació a diferents comunitats del llano i les autoritats locals. Vam percebre les ganes de continuar aprenent, la por a que aquest municipi fronterer i remot fos abandonat de nou, la gran experiencia per haver pogut acollir les diferents visites de brigades de joves universitaris del pacific . De Waspam uns dies a Bilwi per reunir-nos amb la junta directiva del Grupo de Amigos del Penedes i despedir-nos de tothom. De Bilwi a Rosita en un viatge de 6h per aquesta carretera imprvisible, plena de clots, de fang i ponts sense pont. Un aperitiu del que ens quedava. A Rosita vam preparar-nos per la Caravana del Amor. La banda de musica de Managua, Orlando Pinda, l'Enric, la Tina i altres companys arribaven el dia 21 a les 12 de la nit després de 23 hores de viatge. El dia 22 a les 10 del mati vam sortir cap a Bonanza acompanyats de la banda y totes les camionetes (pick-up) per arribar a l'hora de dinar. Tot seguit desfilada amb musica, banderes i estandards fins a l'estadi de beisbol. Parlaments, pluja, espectacle de la banda sota la pluja i reconeixemens al Maestro Pineda, a la gent d'AEPCFA i els brigadistes per aconseguir la declaració de territori lliure d'analfabetisme. Tapats amb plàstics, capelines, mullant-nos sota la pluja vam desfer el cami cap a Rosita on vam arribar a les 5 de la tarda. Tot i la pluja hi havia tots els nens de les escoles i moltes persones al carrer amb banderese saludant a la caravana. Va parar de ploure pero l'estadi era un fangar. Tot i així la banda de musica va fer la seva actuacion i es van poder llençar els focs d'artifici que tant esperaven la gent de Rosita. Tot seguit a sopar i a dos quartes de nou vam tornar a enfilar el cami direcció a Managua. Ja era fosc i no va tardar en començar a ploure. Repartits entre la cabina i la tina, tapats en plastic les 26 camionetes, el camio y els 4 autobusos vam rodar sobre els bassals i el fang durant tot la nit. Ja de dia arribabem a Molukuku on ens esperaven amb un cafè i a continuar. Moltes parades per anar-nos reagrupant, sense correr pero sense parar. Tambe moments de bojeria com el pas per Rio Blanco on ens esperaven rectors d'universitat i estudiants per afegir-se a la Caravana. Bogeria a l'entrada a Managua amb musica pels carrers i les escoles saludant el pas de la Caravana mentre passavem a tota velocitat. Només va fallar l'acte que va organitzar el Govern de Reconciliació obviant els estudiants que havien baixat de les comuniats per camins de fang hi havien fet un viatge de 30h quasibe sense menjar. Ni una paraula de Daniel Ortega cap a ells. No es va donar la paraula ni a la presidenta d'honro del CIVE, la Rigoberta Menchu, ni al president d'AEPCFA, Orlando Pineda. Una farsa de rebuda de la qual no val la pena parlar tot i que mes d'un va plorar. El dia no es va acabar aqui ja que sense temps per canviar-nos, catalans, basc i AEPCFA vam anar a sopar amb a Rigoberta Menchu com a convidada especial.

L'endemà teniem un regust agredolç que l'Orlando, l'Adrian i d'altres ens van anar endulcint. Ens quedem amb el que parlavem ahir a la nit amb l'Adrian: l'important és haver viscut l'experiència i que tots aquests joves que han estat a les remotes comunitats del riu Wangki i de la selva de Bosawas recordaran sempre que van participar en l'alfabetització dels pobles indigenes de la Costa Carib, recordaran que van aprendre moltes coses i no oblidaran que a Nicaragua hi ha una realitat diferent a la de la ciutat. Tambe els il·letrats miren el futur d'una altre manera, ara tenen la voluntat de seguir aprenent perquè han vist que si que poden, que ara poden signar posant el seu nom i sense haver d'embrutar el dit polze, aspiren a seguir aprenent per ser mes lliure.

Aquests dos anys s'han sembrat moltes llavors a Nicaragua que caldra cuidar perquè puguin creixer pero que seguir que donaran fruit com ho va fer la Cruzada Nacional d'Alfabetizacion ara fa 30 anys.


Leon, 25 d'agost de 2010