dilluns, 27 juliol de 2009

Pla de visita - Brigades Puerto Cabezas 2009

Aquí podeu veure el que hem estat fent per Puerto: aquí, està força actualitzat ja que ha canviat ens més de 3 cops.

Salut i somriures,

--------------
Modificacions:
  • dilluns 27/07/09: afegides visites el dijous 30.

Instantànies

Com que hem estat molt ocupats, ara us mostrem unes quantes fotos del viatge...

De camí cap a Puerto des de Rosita, al bus.

Sopa de peix, primer sopar casa el Marc, improvitzat i irrepetible.


A la casa de l'agermanament amb la Ivonne, tècnica de cooperació de l'alcaldia de Puerto.

Visitant una de les escoles, l'escola Niño Jesús.

Visitant els tallers de Tesis, taller de belleza i taller de costura.

Pintant la reixa de la casa.

La familia de la Mònica: la Shira, el Franklin i la Klirsha.

En l'acte del "19 de Julio"

De visita a Casa el Gabriel.



A Waspan...
a l'Assemblea de la "Red Universitaria" amb els de AEPCFA.visitant la Rose i els lloros de l'hotel.

de visita per Waspan amb el Víctor.

dissabte, 25 juliol de 2009

Celebració del 19 de juliol a Bilwi

Reportaje de Edison Rivera Cardenas

Este 19 de Julio se celebró el 30 aniversario del triunfo de la Revolución Popular Sandinista

sobre la dictadura de Anastasio Somoza Debayle y la temible gurdia genocida quienes se

ensañaban en asesinar y masacrar al pueblo nicaragüense.

En Puerto Cabezas estas actividades de alegría se celebraron en el polideportivo de

esta ciudad con carrozas, juegos deportivos, carrera de bicicletas, palo lucio, chancho

lucio, piñatas en los barrios y la tradicional rifa del toro entre otras actividades.

Podemos destacar la revista cultural, la elección de Miss 30 aniversario y la premiación de l

a mejor carroza. Resultando la carroza del Barrio Loma Verde la ganadora ya que unos de l

os parametros era que la carroza que hiciera la mejor presentación de acuerdo a los programas

del gobierno sandinista sería la ganadora.

En este caso dicha carroza represento a uno de los programas de mayor impacto en el país y

que también es apoyado e impulsado por el gobierno bolivariano de Venezuela y el gobierno

de Cuba y este programa se llama "Programa de Alfabetización de Marti a Fidel YO SI PUEDO"

Es meritorio señalar que durante los años de la dictadura Somocista el país tuvo un nivel elevado de

analfabetismo.

Es durante los primeros años del gobierno sandinista y aún en medio de la guerra y el bloqueo

económico impuesto por los gobernantes anteriores más recalcitrantes de los Estados Unidos se

llevo la gran Cruzada Nacional de Alfabetizaciòn en donde miles de nicaragüenses se sumaron a

esta campaña, logrando bajar el nivel de analfabetismo.

Hoy 30 años mas tarde y en la segunda época del gobierno sandinista se está declarando a Nicaragua l

ibre de analfabetismo gracias al apoyo de Fidel Castro y de Hugo Chavez impulsadores de este programa.




dijous, 23 juliol de 2009

a on són els brigadistes?

com que som molts els que intentem fer un seguiment dels brigadistes que estan a Bilwi tot recordant les experiències viscudes i resulta que no ens escriuen, us faré cinc centims del que sabem.
El Ramon hi va parlar per telèfon, estan molt bé i molt contents.
Juntamen amb un grup d´estudiants de la universitat van estar pintant la Casa de l´Agermanament. El Guillermo Espinoza actual alcalde de Puerto Cabezas es va convidar a un parell d´inauguracions que es van fer al municipi y també a la seva festa d´aniversari.
Amb la Margarita Antonio, periodista que va estar a Vilafranca a l´octubre amb el projecte ONES, vam visitar la seva comunitat, Krukira, una de les moltes afectades per l´huracà Fèlix.
I aquesta setmana van marxar cap a Waspan, municipi veí que fa frontera a través del rio Coco amb Honduras per participar a la trobada d´universitats de Nicaragua, Catalunya i alguna de l´estat espanyol que dónen suport a l´alfabetització a la regió que està fent l´associació AEPCFA.
Espero i esperem que molt aviat siguin ells qui ens expliquin les seves experiències.

teresa b.

30 Aniversari de la revolució sandinista

Em descuidava que també van ser convidats als actes que es van fer a Bilwi per cel.lebrar aquest aniversari.

a on paren el brigadistes?


dimarts, 14 juliol de 2009

Prenent la temperatura a Managua

L'arribada a l'aeroport internacional de Managua va ser de tarda fosca però amb una rebuda ben càlida: per una part, la Isayana de AEPCFA, i per l'altre la família (la del Marc). Ens van acompanyar fins a l'hotel Sweet Dreams on vam estar conversant amb els membres de l'AEPCFA i amb la meva respectiva família amb qui ens vam fer unes fotos i vam intercanviar abraçades.




Els dos dies següents a AEPCFA vam conèixer al Juan (un nou conductor de AEPCFA) i la Teresa (dona de Bonanza), entre altres. També vam tenir la ocasió de conèixer uns joves universitaris voluntaris que col·laboren a l'associació reparant les TV i equips, i alguns d'ells també han estat en comunitats amb el projecte d'alfabetització. Vam compartir inquietuds quotidianes sobre la vida i la manca d'oportunitats dels joves a Managua, l'experiència va ser enriquidora i grata.

Passades les dos nits a Managua emprenem el viatge cap a Puerto fent nit a Rosita, ens ofereixen viatjar en el cotxe del tiet de la Teresa, en Miguel, que viu a Rosita.



El viatge va tenir de tot menys avorriment, mentre la companya Mònica descansa a dins de la cabina del cotxe, els seus companys van passar 11 hores patint la incomoditat que comporta viatjar darrera d'una pickup i amb és en l'estat de les carreteres de Nica.


Fins aquí el primer NicArticle de les vivències,
salutacions i abraçades per tots i totes!

dimecres, 8 juliol de 2009

La 4a Brigada ja està en camí cap a Bilwi




En Marc, la Mònica i en Yousef ja estan volant cap a Managua on arribaran avui a la tarda (hora de Nicaragua). Ahir a la tarda ens vam despedir d'ells entregant les darreres cartes i paquets i amb ganes de posar-nos tots dins la maleta.

A Bilwi els esperen les famílies que els han d'acollir i activitats i visites per conèixer el municipi agermanat amb Vilfranca del Penedès i Sant Pere de Ribes. La campanya d'alfabetització a Puerto Cabezas y a Waspam, a la regió del riu Wangki, la reconstrucció d'habitetges a Kwakuil, les cartes a les escoles i la Casa de l'Agermanament són els principals temes que ocuparan els brigadistes que estaran també en contacte amb ràdios i televisió local i sempre acompanyats dels membres del Grupo de Amigos de Bilwi.

Per conèixer l'experiència de prop estarem pendents dels missatges que puguin fer arribar a través d'aquest blog, de la gravació d'un programa de radio des de Bilwi i d'un reportatge que es muntarà a la tornada que serà el proper dia 8 d'agost.



dimecres, 1 juliol de 2009

« Els estudiants són el nostre futur»

ZENIFETH BOLAÑOS, VICERECTORA DE LA UNIVERSITAT URACCAN

« Els estudiants són el nostre futur»

01/07/09 02:00 - PAU LANAO email protegit

Foto: PAU LANAO

1

Està duent a terme la planificació del projecte d'un postgrau sobre millora de la docència universitària, integrat en els programes cooperació interuniversitària, que coordinen dues professores de la UdG i es desenvoluparà a la Regió Autònoma de l'Atlàntic Sud (RAAS).

Què és la Universitat de les Regions Autònomes de la Costa Carib Nicaragüenca (Uraccan)?

–«És una universitat intercultural que treballa sobre la base de reconeixement de les comunitats indígenes. Es diu Uraccan, i encara que sembli un nom destructor, treballem amb sinergies positives. Té quatre campus, a Bluefields i Nueva Guinea, a la RAAS, o sigui, la regió autònoma Atlàntic Sud, i les altres dues, la RAAN a Puerto Cabezas (Bilwi), amb extensions a Waspam i El Recinto, i una altra a Las Minas (Siuna) amb extensions a Bonanza, Rosita i Waslala.»

–Dues regions extenses i normalment oblidades per Managua?

–«El territori és molt gran, la població està molt dispersa –les dues regions representen el 50% de Nicaragua, però tan sols hi viuen un 12% dels habitants– i encara pateixen els efectes de les diferents dictadures que es van apropiar dels recursos naturals i dels estralls d'huracans com el Joana, que a l'octubre del 1988 va arrasar la ciutat de Bluefields, o el Fèlix, que al 2007 va tornar a colpejar la regió. Avui, la llei d'autonomia estructura un govern regional que està integrat per 47 regidors que representen els tres pobles indígenes, miskito, sumu-mayangna i rama; els dos d'origen africà, els garífuna i els creole, i a més hi ha la cultura mestissa. Són sis ètnies que conviuen, la qual cosa fa que conceptes com multicultural o pluricultural es complementin i actuïn com els motors de la regió.»

–Potser van un pèl a contracorrent?

–«Els pobles de la costa Atlàntica tenim un concepte de desenvolupament diferent, ja que no tan sols apostem per preservar la diversitat, sinó que entenem que hi ha una altra manera de fer les coses. La nostra és una concepció més holística, una aposta per una convivència més harmònica.»

–Una filosofia que apliquen a la universitat?

–«Tenim 8.000 estudiants que volem que siguin el futur de les nostres regions, i és per això que s'han fet estratègies per proporcionar beques que permetin que els estudiants puguin, no tan sols acabar les carreres, sinó que se'n beneficii tota la comunitat, ja que per una banda es reforça l'autonomia i per l'altra, retornen a les comunitats molts dels seus joves, que treballen per tirar el país endavant.»

–Ho estan aconseguint?

–«A l'informe del desenvolupament humà que va finançar el PENUC i es va centrar a la Costa del Carib, es reconeix que el desenvolupament i l'enfortiment de l'autonomia estan marcats per la feina que es fa des de la Uraccan. La universitat s'ha plantejat fer de l'educació l'eina necessària que ajudi a recuperar la identitat cultural, ja sigui les llengües, els idiomes, els coneixements o el currículum de les comunitats.»

–Com?

–«És important allò que arriba d'occident, però per a nosaltres és fonamental el coneixement local. Una de les carreres que la universitat acaba de dissenyar, és la de la medicina tradicional, que volem que no tan sols s'apliqui a les comunitats sinó que també s'incorpori al sistema de salut regional. Una altra proposta és la de psicologia multicultural, que ha ajudat a recuperar llengües –dels ramas, tan sols quedaven nou persones que la parlaven; ara tenim un diccionari– i altres idiomes indígenes que han tornat a reaparèixer. Hi ha programes de ràdio, de televisió, i s'ha fet un bon material didàctic, pedagògic i d'alfabetització.»

–Tenen el suport de la Generalitat?

–«A través de l'Agència Catalana s'han obtingut recursos financers i suport logístic, tant per enfortir l'autonomia, com per formar funcionaris, consolidar els governs locals, comunals, territorials o regionals. La cooperació catalana ha treballat tant en la part organitzativa com en la part normativa. A més hi ha molt d'interès per aprendre i compartir l'experiència de l'autonomia catalana. Catalunya ens pot fer de mirall, ja que en un moment com aquest, quan a Nicaragua es parla dels processos de reforma de la llei d'autonomia, cal que des de la RAAN i la RAAS es faci un procés d'anàlisi, de debat i de comparacions.»

Avui governa Bluefields, un campus universitari que aplega Río Grande, El Tortuguero i Laguna de Perlas, però fa 15 anys va començar a fer les classes sota els arbres, perquè no hi havia ni edificis ni material.


Darrera actualització ( Dimecres, 1 de juliol del 2009 02:00 )

Publicat a