dimarts, 14 de juliol de 2009

Prenent la temperatura a Managua

L'arribada a l'aeroport internacional de Managua va ser de tarda fosca però amb una rebuda ben càlida: per una part, la Isayana de AEPCFA, i per l'altre la família (la del Marc). Ens van acompanyar fins a l'hotel Sweet Dreams on vam estar conversant amb els membres de l'AEPCFA i amb la meva respectiva família amb qui ens vam fer unes fotos i vam intercanviar abraçades.




Els dos dies següents a AEPCFA vam conèixer al Juan (un nou conductor de AEPCFA) i la Teresa (dona de Bonanza), entre altres. També vam tenir la ocasió de conèixer uns joves universitaris voluntaris que col·laboren a l'associació reparant les TV i equips, i alguns d'ells també han estat en comunitats amb el projecte d'alfabetització. Vam compartir inquietuds quotidianes sobre la vida i la manca d'oportunitats dels joves a Managua, l'experiència va ser enriquidora i grata.

Passades les dos nits a Managua emprenem el viatge cap a Puerto fent nit a Rosita, ens ofereixen viatjar en el cotxe del tiet de la Teresa, en Miguel, que viu a Rosita.



El viatge va tenir de tot menys avorriment, mentre la companya Mònica descansa a dins de la cabina del cotxe, els seus companys van passar 11 hores patint la incomoditat que comporta viatjar darrera d'una pickup i amb és en l'estat de les carreteres de Nica.


Fins aquí el primer NicArticle de les vivències,
salutacions i abraçades per tots i totes!

2 comentaris:

  1. Hola, hola, aventurers solidàris. Marededeu com enyoraven el Marc la seva familia, i TOTS cap a l´aeroport a esperar-lo.
    No sé si aquesta gent sap que avui el Marc fa anys, però nosaltres sí. PER MOLTS ANYS ! ! ! i si arribeu a Bilwi, serà un bonic regal.
    Molts records. Una abraçada .
    teresa b.

    ResponElimina
  2. Ei, que us vagi tot molt bé. Em feu molt enveja sudable. Doneu records a la gent de Bilwi.

    Miquel Cartró

    ResponElimina