divendres, 5 de març de 2010

Entrevista Alta Hooker. Diari el Punt

ALTA HOOKER, EXPERTA EN SALUT INTERCULTURAL
Des del 2003 és rectora de la Universitat de les Regions Autònomes de la Costa Carib de Nicaragua (URACCAN) i llueix un interminable currículum de gestió pública que revela la seva vocació per la millora de les condicions de vida de la població.

«Salut és habitatge, producció, convivència amb la biodiversitat...»

05/03/10 02:00 - CARME VINYOLES
Foto: PAU LANAO
Convençuda de l'estreta relació existent entre la salut i el respecte a l'entorn, Alta Hooker proposa la formació de professionals amb mentalitat oberta als coneixements dels metges tradicionals de les comunitat indígenes
- Vostè planteja un concepte de desenvolupament vinculat amb la cultura. Com ho explicaria?
–«El desenvolupament ha de tenir un enfocament cultural, sí, i també una estreta relació amb la salut. Són principis que no es poden dissociar, ja que la salut és benestar, i això implica necessàriament habitatge, producció, aprenentatge, intercanvi, convivència amb la biodiversitat... Si no es donen aquestes condicions les persones i els pobles emmalalteixen, i si emmalalteixen, no progressen.»
–Però el progrés no sempre respecta l'hàbitat...
–«Per això la Llei d'Autonomia estableix que el model de desenvolupament a la costa del Carib passa per incorporar el plantejament que en fan els seus habitants i el respecte a la seva forma de vida. Els indígenes no parlen de biodiversitat, sinó que parlen des de la biodiversitat i a partir d'una cosmovisió basada sobretot en l'equilibri. El poble sumu-mayangna, poso per cas, considera que si algú caça massa animals altera l'harmonia entre els esperits que controlen el bosc, l'aire, l'aigua, els sembrats... En el fons, per als pobles indígenes la biodiversitat és l'articulació de tots els esperits de la vida que la reprodueixen i la conserven perquè la comunitat d'homes, dones i nens puguin viure sense destruir-la.»
–Quan l'equilibri es trenca apareix la malaltia?
–«Sí; ho vam poder comprovar de manera extrema amb l'arribada de l'huracà Fèlix (setembre del 2007), que va castigar especialment la zona nord i sud del Carib i que va destruir molt més que el que es veu a les fotografies: va destruir les comunitats, els espais on conviuen totes les formes de vida. I això és el més difícil de recuperar, de curar.»
–La població continua posant la seva salut a mans dels metges tradicionals?
–«El cert és que en la regió autònoma hi ha territoris on només s'utilitza la medicina tradicional, un sistema de coneixements que no podem obviar ni menysprear des del moment en què la gent hi confia. Els psicòlegs que el Ministeri de Salut ha enviat a les comunitats de Río Coco per curar la malaltia de grisis signis, no han aconseguit cap resultat. Ells parteixen de la idea que es tracta d'un episodi d'histèria col·lectiva i no connecten amb el que li passa a la població, que pateix un sentiment de pena, de pèrdua, de desubicació personal i col·lectiva davant la destrucció del seu entorn. En canvi els metges tradicionals, el sukia, el curandero, sí que saben interpretar aquest sentiment, perquè ells també viuen d'acord amb els valors de la cultura ancestral.»
–Considera compatible la medicina tradicional amb els avenços que s'han anat realitzant en el camp de la salut?
–«Del tot, si aconseguim establir vies de diàleg i de cooperació entre dos mons que durant segles s'han mirat amb desconfiança i que ja és hora que es retrobin i avancin cap a processos compartits d'investigació. Això és el que pretenem, de fet, amb el projecte que hem presentat a la Universitat de Girona, amb la qual vam entrar en contacte a partir del programa d'alfabetització Yo sí puedo i a la qual ara ens dirigim per poder avançar en els nostres estudis de medicina. Nosaltres estem formant professionals en contexts multiculturals, amb mentalitat oberta per comunicar-se amb els metges tradicionals i intercanviar-hi coneixements. I entre altres coses necessitem suport docent.»
–Què hi aprendrà el metge o l'estudiant que s'apunti al projecte?
–«Com li deia a la rectora [Anna Maria Geli], es tracta d'un gane/gane fruit de la col·laboració. Qui vingui a Nicaragua s'enriquirà amb el coneixement d'una cosmovisió que avantposa el bé de la comunitat al benefici individual, i a la vegada reforçarà el valor de la solidaritat en contribuir a crear condicions per millorar la vida de la col·lectivitat.»
Darrera actualització (Divendres, 5 de març del 2010 02:00 )
Publicat a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada