dilluns, 22 de desembre de 2008

aepcfagirona.blogspot.com, un nou blog per seguir la campanya d'alfabetització

A través del nou blog d'AEPCFA-Girona es pot seguir la informació al voltant del campanya d'alfabetitzacio a Nicaragua i a la RAAN. -> http://aepcfagirona.blogspot.com/

diumenge, 16 de novembre de 2008

Ayuda catalana para comunidades miskitas


Jairo Ubieta
CORRESPONSAL/ BILWI
departamentos@laprensa.com.ni
publicidad

La comunidad indígena de Kuakwil, azotada por el paso del huracán Félix hace un año, será beneficiada con un proyecto de construcción de viviendas cuya inversión será de 200 mil dólares.

Lo anterior fue informado por el coordinador Gabriel Julia Pi, quien dijo que el dinero para ejecutar el proyecto proviene del Fondo Catalán de Cooperación, que lo conforman unas 200 alcaldías de Cataluña.

El funcionario explicó que la contraparte la está ejecutando la alcaldía de Puerto Cabezas. “En la primera fase construiremos 30 viviendas con los parámetros que exige el Instituto Nicaragüense de la Vivienda Urbana y Rural (Invur), ellos nos hicieron llegar los parámetros especiales para la construcción de viviendas en esta parte del país, hay que recordar que la región está situada en el corredor de los huracanes del Caribe”, explicó.

LOS BENEFICIADOS

El proyecto pretende beneficiar a unos 500 indígenas que el año pasado sufrieron los estragos del huracán Félix, dejándolos en la ruina, sin viviendas y sin plantaciones.

La construcción de las viviendas pretende ser un modelo para las comunidades vecinas. “Queremos construir con tecnología nueva en la región, con platinas y refuerzos, todo para que puedan soportar vientos huracanados, para que los indígenas no se queden sin sus viviendas”, dijo.

LA PRIMERA ETAPA

En la primera etapa se contempla construir las casas a viudas, madres solteras y discapacitados. En una segunda etapa se tiene contemplado construir el total de las viviendas de la comunidad, esto está por aprobarse y siempre la contraparte del proyecto la pondrá la Alcaldía.

Las alcaldías de Cataluña han mantenido de manera constante durante los últimos años una serie de proyectos que han beneficiado a la población de Bilwi y sus comunidades.


dimarts, 11 de novembre de 2008

Experiència de l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès amb Puerto Cabezas

La comissió de solidaritat de l'hospital comarcal de l'Alt Penedès, particiarà el proper 28 de novembre a la 1a Jornada de Salut Humanitària i Cooperació que tindrà lloc a Vic per explicar l'experiència del "projecte sanitari" i la relació amb Puerto Cabezas.

http://www.ahsorg.org/img/publi/Jornadas%20AHS.pdf

dijous, 6 de novembre de 2008

RTVV - Solidària

Solidària (<- pograma emès el 6 de novembre de 2008)

Entrevista a Aracelly Duarte y Margarita Antonio que aquests dies han estat participant en el projecte ONES, una proposta d'intercanvi entre professionals de la comunicació amb la participació de RTV Vilafranca i Amics de Puerto Cabezas

divendres, 31 d’octubre de 2008

Dues periodistes de Puerto Cabezas de...

Dues periodistes de Puerto Cabezas destaquen el paper dels mitjans de comunicació per promoure la solidaritat







Reyna Duarte, de Bilwivisión Uraccan, i Margarita Antonio, de Ràdio Caribe, a la redacció del 3d8
Reyna Duarte, de Bilwivisión Uraccan, i Margarita Antonio, de Ràdio Caribe, a la redacció del 3d8


Joan Raventós - el3devuit

“La majoria de la gent de Puerto Cabezas no sap en què consisteix l’agermanament amb Vilafranca ni tampoc els beneficis que comporta”. Ho deia la Reyna Duarte, directora
del Canal 5 de Bilwivisión qui, aquesta setmana, ha estat a Vilafranca juntament amb Margarita Antonio, periodista de Ràdio Caribe. Asseguren que els mitjans donen a conèixer les virtuts de la solidaritat i asseguren que treballaran perquè tant els vilafranquins com la gent de Puerto sàpiguen on van i d’on vénen les aportacions de solidaritat fruit de l’agermanament.

Reyna Duarte explicava que enviarà informació als mitjans de Vilafranca perquè veiem què es fa a Puerto Cabezas amb l’ajuda solidària. I al mateix temps, assegura que continuarà transmetent als seus conciutadans tot allò que ha aconseguit la comunitat com a resultes de la cooperació amb Vilafranca Solidària.
Aquest paper de missatger de la realitat és la raó de ser dels periodistes i ho saben prou bé a Puerto Cabezas.
La Reyna i la Margarita recordaven en una conversa a la redacció del 3d8 les penúries causades pel pas de l’huracà Félix ara fa més d’un any. Diuen que la ràdio va ser “vital” perquè era el punt bàsic d’accés a la informació. Una informació, però, que, lluny de actualitat política o econòmica o
social, era principalment de supervivència. La ràdio explicava on hi havia problemes i esperonava els que podien solucionar-los a fer-ho. Si algú havia d’anar al metge s’emetia per la ràdio i algú altre l’acompanyava, o si algú estava, o està encara, sense casa, es fa saber
a través de la ràdio per trobar-hi una solució. Passat un any de la catàstrofe, encara ningú no sap viure sense la ràdio. L’escolten per saber sobretot la previsió meteorològica, per estar preparats davant una altra possible ventada catastròfica. Però també per entretenir-se i per formar-se, i per reforçar la connexió entre les diferents ètnies que conviuen a la regió de Puerto Cabezas. L’huracà ha marcat un abans i un després, també en la ràdio i la televisió.
La Margarita diu, per sorpresa d’aquest periodista, que “ha estat un any extraordinari”.
Ho raona així: “l’huracà ens ha donat l’oportunitat de poder començar des de zero i reorganitzar-nos com a societat”.
En aquest repte, les dues periodistes destaquen que la ràdio i la televisió han de poder arribar a tothom per transmetre valors com el de la solidaritat. Les periodistes expliquen que a Puerto Cabezas no se sap què hi fa l’agermanament, no se sap que hi ha edificis i millores fruit de la
cooperació; per això volen explicar-ho als seus veïns. I també volen aconseguir una cosa més important: reactivar la interrelació entre les diferents comunitats indígenes. Heus ací el paper dels mitjans a l’hora de procurar per la cohesió social.
Aquests dies, a Vilafranca, han anat a la redacció de Ràdio i Televisió de Vilafranca, i també han
passat pel 3d8. De tot arreu han volgut saber com treballem els periodistes aquí i mirar de fer-se seus alguns models de treball. Els agradaria poder disposar, com ho fan els mitjans públics catalans, de subvencions governamentals “sense convertir-se en el mitjà del govern”,
deia la Margarita.
La visita ha servit perquè les dues periodistes puguin prendre com exemple el millor de casa nostra, però també servirà perquè els vilafranquins sàpiguen què s’hi fa a Puerto Cabezas i perquè a Puerto sàpiguen també què s’hi fa a Vilafranca. Per començar, la Reyna i la Margarita ja saben que un “tres de vuit” és molt més que un setmanari.

dijous, 23 d’octubre de 2008

Conferència sobre Puerto Cabezas i la regió de l’Atlàntic Nord de Nicaragua

A càrrec de les periodístes Aracelly Duarte i Margarita Antonio
Dimecres 29 d'octubre , a les 8 del vespre a l'Escorxador de Vilafranca.


L’Associació d’Amics de Puerto Cabezas ha organitzat la xerrada i taula rodona “20 anys d’autonomia de la Regió Autònoma de l’Atlàntic Nord de Nicaragua”, en què participaran els periodistes Aracelly Duarte i Margarita Antonio, participants del projecte ONES (intercanvi entre els mitjans de comunicació de Vilafranca del Penedès i de Puerto Cabezas). Al mateix acte s’explicarà com s’estan duent els treballs de reconstrucció de la zona després del pas devastador de l’huracà Fèlix. Per atendre els damnificats, Vilafranca va dur a terme la "Campanya d'Emergència i Reconstrucció de Puerto Cabezas" per fer arribar el màxim d'ajut possible per a la reconstrucció de les zones afectades del municipi. L’acte es farà el proper dimecres, 29 d'octubre, a les vuit del vespre, a l’Escorxador de Vilafranca.

Recordem que Vilafranca del Penedès està agermanada amb el municipi de Puerto Cabezas, situat a la Costa Atlàntica de Nicaragua. Per la idiosincràsia de la regió, el dia 30 d’octubre de 1987 va entrar en vigor a Nicaragua l'Estatuto de Autonomía de la Costa Atlántica de Nicaragua, i des de fa uns anys se celebra la Festa de l’Autonomia. La ciutat de Puerto Cabezas és la capital de la Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord de Nicaragua, que ha mantingut la cultura indígena miskita. La principal riquesa de la zona són els recursos naturals (pesca, fusta i les mines a l'interior). Aquesta riquesa, però, no repercuteix a la regió, pel que hi ha un altíssim nivell de desocupació (prop del 90%) i de pobresa.

Amb motiu de la celebració del Dia de l’Autonomia de la RAAN, el dia 30 d’octubre l’Ajuntament de Vilafranca col·locarà la bandera de la RAAN en un lloc preferent de la Casa de la Vila, al costat de la senyera. D’aquesta manera, es vol expressar la solidaritat amb l’autonomia de la costa Atlàntica Nord de Nicaragua i el compromís de Vilafranca del Penedès amb les institucions i els ciutadans i les ciutadanes de Puerto Cabezas.

23 d’octubre de 2008

dimarts, 9 de setembre de 2008

NOTICIES DE LA CELEBRACIÓ DEL XXVIII DE LA CNA, CRUZADA NACIONAL DE ALFABETIZACIÓN DE NICARAGUA ___________________________________________________________

informació sobre l’alfabetització en Nicaragua/AEPCFA Girona-IPF, Red Universitaria Yo, sí puedo/08-09, 1


Redactem aquesta circular des de Girona, a partir de les informacions rebudes de Managua, que inaugura una sèrie que ens proposem editar i distribuir ordinàriament una vegada al mes, en català mantenint l’original nica dels textos rebuts de Nicaragua, amb el prec que es difongui al màxim entre persones i institucions relacionades o interessades en els temes d'Alfabetització, Educació Popular i Cooperació per al desenvolupament amb Nicaragua.

Per a l'Associació d'Educació Popular Carlos Fonseca Amador, AEPCFA, la celebració del 23 d'agost (l’acte central d’enguany va ser a Somoto, la capital del departament de Madriz, de la regió de Les Segovias, a la frontera amb Hondures) és una de les principals efemèrides de l'any i marca el balanç i les metes, les noves tasques, el compromís en matèria d'alfabetització com si d'un inici de curs es tractés… Aquest, doncs, és el tema monogràfic de la nostra primera nova comunicació.

Aprofitem per recordar-te que la teva adreça forma part de la llista de distribució sobre l’ALFABETITZACIÓ A NICARAGUA administrada per l’AEPCFA-Girona. Si no vols rebre més missatges, els reps duplicats o vols comunicar-te amb nosaltres fes arribar un correu a: sebasparra@solidaries.org POTS FER LLIURE DIFUSIÓ DELS MISSATGES QUE REBIS. MOLTES GRÀCIES PER LA TEVA COL·LABORACIÓ


Redactamos esta circular desde Girona, a partir de las informaciones recibidas de Managua, que inaugura una serie que nos proponemos editar y distribuir ordinariamente una vez al mes, en catalán manteniendo el original nica de los textos recibidos de Nicaragua (si necesitas traducir algún texto te recomendamos el traductor http://oesi.cervantes.es/traduccionAutomatica.html), con el ruego de que se difunda al máximo entre personas e instituciones relacionadas o interesadas en los temas de Alfabetización, Educación Popular y Cooperación para el desarrollo con Nicaragua.

Para la Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador, AEPCFA, la celebración del 23 de agosto (cuyo acto central este año fue en Somoto, la capital del departamento de Madriz, de la región de Las Segovias, en la frontera con Honduras) es una de las principales efemérides del año y marca el balance y las metas, las nuevas tareas, el compromiso en materia de alfabetización como si de un inicio de curso se tratara… Este, pues, es el tema monográfico de nuestra primera nueva comunicación.

Aprovechamos para recordarte que tu dirección forma parte de la lista de distribución sobre LA ALFABETIZACIÓN EN NICARAGUA administrada por la AEPCFA-Girona. Si no quieres recibir más mensajes, los recibes duplicados o quieres comunicarte con nosotros envía un correo a sebasparra@solidaries.org. PUEDES DIFUNDIR LIBREMENTE LOS MENSAJES QUE RECIBAS. MUCHAS GRACIAS POR TU COLABORACIÓN.



1. LA PREPARACIÓ

El día miércoles 9 de Julio sostuvimos una reunión con los amigos de la AEPCFA, el padre Teo, los compañeros que estuvieron como Técnicos del Yo, si puedo en Chinandega, León, Estelí, Santo Tomás, Managua, etc. entre otros. Aquí discutimos sobre el tema de la Jornada en saludo al 28 aniversario de la Cruzada Nacional de Alfabetización. Acordamos que la Jornada irá del 18 al 23 de Agosto. Esta Jornada será dedicada a los Héroes y Mártires Caídos durante la CNA.

2. EL PROGRAMA

Del 15 al 17 de Agosto se trabajará en el embellecimiento de la calle y oficina, esto se hará con apoyo de los amigos de la AEPCFA y estudiantes.

El 18 de agosto será la reapertura del Museo. El mismo día, la Universidad de Managua hará una exposición de la Medicina Alternativa, esta nace de un trabajo surgido de la visita que tuvieron estudiantes de turismo al Centro termal de Hidrofangoterapia en San Francisco Libre.

El 19 de Agosto se montará un Foro de la alfabetización, donde se invitará al compañero Juan Bautista Arrien de la UNESCO, AEPCFA y Alcaldía de Managua.

Para el 20 de Agosto se hará entrega de Certificados y banderines a los Brigadistas que participaron en la Gran CNA. Se propuso que los estudiantes depositen una ofrenda floral en el Monumento dedicado a la Alfabetización que está ubicado en el área de la Universidad de Ingeniería, de aquí saldrán en buses para el Museo de la Alfabetización.

El 21 de Agosto será el Festival de baile Folklórico en la Universidad de Managua, con la participación de los distintos municipios (Managua a través de la Alcaldía hará eliminatorias en los Distritos para sacar un representante de cada distrito para el festival)

22 de Agosto, este día se hará la caravana de la solidaridad, Salimos de la Oficina de AEPCFA rumbo a Somoto, sede del Acto Nacional del 28 Aniversario de la Cruzada Nacional de Alfabetización y en el trayecto se unirán Estelí, León y Chinandega. Por la Noche se hará en Somoto una Fiesta Popular para todos los visitantes

23 de Agosto, será el Gran Acto Nacional de 28 Aniversario de la Cruzada Nacional de Alfabetización.

3. EL COMPLIMENT DEL PROGRAMA

Como estaba previsto, el 17 de agosto, dio inicio la Jornada 28 Aniversario de la CNA con una presentación de Medicina Alternativa, basada en un estudio por estudiante de la Universidad de Managua sobre el Centro Termal.

Los medios de comunicación le dieron cobertura. Hubo una asistencia muy buena: contamos con una delegación de 20 compañeros de la Policía, compañeros del Ejercito, Madres de Héroes y Mártires de los compañeros caídos en San José de las Mulas, delegaciones de compañeros de las universidades de la Red Universitaria Yo, sí puedo, delegaciones de los distintos Distritos de Managua que están trabajando con el Yo, si puedo, etc.

Le dimos una nueva cara al museo de la alfabetización: en la entrada siempre dejamos el homenaje a los Héroes y Mártires caídos en la CNA, a la par ubicamos el rancho campesino donde tenemos el Colectivo de la Alfabetización; dejamos dos módulos para la alfabetización del 80 al 2005 y dos módulos para el Yo si puedo, dejando un lugar especial para el trabajo realizado en la Costa Atlántica. En el corredor dejamos todas las fotos alusivas a la Cruzada Nacional de Alfabetización.

El día 18 estuvimos entregando Certificados a todos los brigadistas que alfabetizaron en el ochenta.


El día 20 de Agosto se efectuó el tercer día de la Jornada en conmemoración al 28 Aniversario de la CNA: por la mañana tuvimos la visita de alumnos de las escuelas quienes vinieron a depositar una flor para los Héroes y Mártires Caídos durante la Cruzada Nacional de Alfabetización.


En la calle frente a las oficinas de AEPCFA se realizó un pequeño acto donde estuvieron presentes brigadistas que alfabetizaron en mil novecientos ochenta.







Mantas como esta se colocaron en distintos puntos de la Capital, esta fue financiada por la Fabrica de Zapatos Rolter



Brigadistas entran con los símbolos de la Alfabetización al Auditorio de la AEPCFA, donde hacen entrega a jóvenes de la Universidad quienes marcaran la continuidad de esta magna labor.


También estuvimos pasando algunas películas alusivas a la CNA.

En el sitio donde se realizó el acto a la llegada de los Brigadistas el 23 de Agosto de 1980 (Plaza 19 de Julio) la Alcaldía de Managua está construyendo el Parque de la Cruzada Nacional de Alfabetización, donde se realizará el acto donde designan al Compañero Orlando Pineda Flores, Hijo dilecto de Managua.


El 21 también se realizó el festival.


El día viernes 22 de agosto, se realizó el acto organizado por la Alcaldía de Managua, donde nombran al compañero Orlando Pineda Flores Hijo Dilecto de Managua. Fue una ceremonia bonita, pues allí se encontraban todos los amigos y hermanos nuestros que de una u otra manera nos han acompañado como Orlando Mayorga, Telémaco Talavera, el Ingeniero y diputado Mario Valle y su compañera la ingeniera Doris Meza, rectora de la Universidad de Managua, los amigos de la AEPCFA, compañeros de la Red universitaria, la familia, el pueblo entero,… fue un acto corto (se adjunta resumen, anexo 1) donde se dio la intervención de Juan Bautista Arrien, representante de la UNESCO en Nicaragua, quien también tiene esta distinción, la intervención del Alcalde Nicho Marenco y la del compañero Orlando Pineda. Se desvelizó una placa en honor a los Héroes y Mártires de la CNA, ahí quedaron registrados todos los nombres de estos compañeros y compañeras que ofrendaron sus vidas para enseñar a leer el mundo y las letras a su pueblo.

Y después del almuerzo, como a las tres de la tarde, partimos para Somoto. La caravana estaba compuesta por delegaciones de cada uno de los distritos de Managua que están trabajando con el Yo, si puedo.

Por la noche se dio la fiesta, como cada año, con Dimensión Costeña y al siguiente día, 23 de agosto, el gran acto.

Fue un acto muy especial, la alcaldía de Somoto sesionó y fueron ellos quienes aprobaron la Declaración de Somoto Territorio Libre de Analfabetismo. El consejo municipal en pleno, presidido excepcionalmente en esta ocasión por Orlando Pineda junto con su alcalde, y concejales liberales y sandinistas da inicio a la sesión solemne y empiezan a tomar lista par ver si había quórum y estaban toditos, luego leen el articulo 124 de la Ley General de Educación y luego se da lectura a todo el proceso de verificación y los resultados finales del 3.38% de analfabetismo y se declara el municipio libre de analfabetismo y todos los concejales levantan su mano derecha indicando que la Declaración fue aprobada por unanimidad (una circunstancia histórica). Todos los presentes aplaudían y se dispusieron a izar la bandera de Territorio Libre de Analfabetismo en manos de Madres de Héroes y Mártires de la alfabetización bajo las notas del himno de la CNA. Después de esto se procedió a la lectura del saludo mensaje que enviara al pueblo de Somoto el secretario permanente de la UNESCO en Nicaragua Juan Bautista Arríen ( adjunto, anexo 2).


Aunque no faltó el malestar por parte del alcalde, al haber obstáculos por la delegada del Ministerio de Educación, quien orientó a los directores que no prestaran las bandas para el desfile (el MINED emitió una carta donde se prohibía a directores de colegios asistir al acto de celebración y prestar bandas musicales para el desfile) quedando los niños y niñas listas pero sin los instrumentos, también se movieron para bloquear el acceso de algunas comunidades a participar quitándole el derecho a los somoteños a participar de su propia victoria. Sin embargo, fue un acto muy bonito, lleno de fortaleza, de compromisos y un punto de partida que nos marca el inicio de un nuevo año para la AEPCFA, desde ya estamos preparando los planes de como vamos a organizar el trabajo futuro del Río Coco, de Bonanza, y del Río Prinzapolka.

“… Como AEPCFA, creo que realizamos una Jornada en saludo al 28 Aniversario muy buena, con contenido, con cosas concretas… aún siguen viniendo a la oficina de AEPCFA brigadistas participantes en la CNA a retirar su Diploma…”

4. LA LLUITA PER L’ERADICACIÓ DE L’ANALFABETISME CONTINUA…


Hemos empezado a planificar muy detalladamente el trabajo futuro en la Costa Atlántica pues el día jueves 28 salió para Nicaragua el envío con todos los juegos de videos y material en misquito que esperamos lo tengamos en nuestras manos antes del 8 de septiembre, Día Internacional de la Alfabetización.


Estamos preparando todo lo relacionado a la parte administrativa en cumplimiento del desarrollo y ejecución del presupuesto financiado por la ACCD, todo lo organizativo, logística, seguimiento y control, capacitaciones, encuentros con lideres, coordinaciones con autoridades, involucramiento de universidades,… el plan donde van incluidas las proyecciones, metas, fases de intervención educativa del programa, la propia estrategia, etc. Todo esto se tiene que ir midiendo porque en estos momentos en al Costa Atlántica está lloviendo mucho pues es época de invierno


Calculamos que como para finales de septiembre o principio de octubre estaremos en condiciones de viajar a la RAAN para inaugurar esta nueva fase…”


Per la part que ens toca tractarem de continuar treballant a l’altura de la nostra contrapart…


ALTRES TEMES…



8 de setembre, Día Internacional de l’Alfabetització


Diuen i està escrit que això que anomenen “comunitat internacional” celebra avui, com cada any des de l'any 1967, el “Dia Mundial de l'Alfabetització”. Això voldria dir que, com a mínim, l'ONU en general i la UNESCO en particular i tots els governs dels estats del món en general i els seus ministeris d 'educació en particular, així com les universitats en general i les seves facultats d'educació en particular i totes les persones que treballen en l'educació en general i les seves organitzacions sindicals i professionals en particular i etcètera etcètera fins a arribar a la més modesta aula d'alfabetització del lloc més recòndit del Planeta haurien de viure la festa… Però un any més ocorrerà tot al contrari: de celebració res de res.

Lògic… A qui pot interessar l'eradicació de l'analfabetisme? A qui pot beneficiar l'Educació Popular? A aquesta dictadura mundial de dues-centes empreses que dicten com ha de ser el nostre present i una bona part del nostre futur sense cap altra lògica que la del benefici econòmic per descomptat que no. Al sistema polític i als qui viuen bé d'ell amb l'encàrrec de mantenir sense grans fissures aquesta dictadura tampoc. Als pobles, amb molta repressió, bastants contes i o poca consciència no se sap, no es contesta… Hem de reconèixer que no són temps propicis per a la utopia educativa.

Malgrat tot, no ens resignem! I continuarem cooperant i lluitant per un món sense persones analfabetes, avantsala d'un món sense infàmies, sense cap altre tipus d'infàmies… Malgrat tot sabem que tenim el dret i el deure de canviar el món i continuarem fent tot el que estigui al nostre abast perquè l'alfabetització sigui un dret inalienable exercit pels pobles. I volem fer-ho amb tu i amb totes aquelles persones que vulguin lluitar per una causa justa sense demanar res a canvi. Ja saps on estem…

8 de septiembre, Día Internacional de la Alfabetización


Dicen y está escrito que eso que llaman “comunidad internacional” celebra hoy, como cada año desde el año 1967, el “Día Mundial de la Alfabetización”. Eso querría decir que, como mínimo, la ONU en general y la UNESCO en particular y todos los gobiernos de los estados del mundo en general y sus ministerios de educación en particular, así como las universidades en general y sus facultades de educación en particular y todas las personas que trabajan en la educación en general y sus organizaciones sindicales y profesionales en particular y etcétera etcétera hasta llegar a la más modesta aula de alfabetización del lugar más recóndito del Planeta deberían andar de fiesta… Pero un año más ocurrirá todo lo contrario: de celebración nada de nada.

Lógico… ¿A quién puede interesarle la erradicación del analfabetismo? ¿A quién puede beneficiarle la Educación Popular? A esta dictadura mundial de doscientas empresas que dictan como debe ser nuestro presente y una buena parte de nuestro futuro sin otra lógica que la del beneficio económico desde luego que no. Al sistema político y a quienes viven bien de él con el encargo de mantener sin grandes fisuras esa dictadura tampoco. A los pueblos, con mucha represión, bastantes cuentos y o poca conciencia no se sabe, no se contesta… Debemos reconocer que no son tiempos propicios para la utopía educativa.

A pesar de todo ¡no nos resignamos! Y continuaremos cooperando y luchando por un mundo sin personas analfabetas, antesala de un mundo sin infamias, sin ningún otro tipo de infamias… A pesar de todo sabemos que tenemos el derecho y el deber de cambiar el mundo y continuaremos haciendo todo lo que esté a nuestro alcance para que la alfabetización sea un derecho inalienable ejercido por los pueblos. Y queremos hacerlo contigo y con todas aquellas personas que quieran luchar por una causa justa sin pedir nada a cambio. Ya sabes donde estamos…

Cooperants


La companya Lorena, estudiant de Pedagogia de la Universitat de Sevilla que ha viscut durant cinc mesos cooperant amb la AEPCFA i l'Alcaldia de San Pedro de Lovago (Chontales) en l'alfabetització del municipi, ha tornat fa uns dies per acabar els seus estudis. Li donem la benvinguda i li agraïm aquest temps de la seva vida que ha dedicat a l'alfabetització del poble de Nicaragua.


Aprofitem per saludar a la Montse, i a la gent d'Amics de Puerto Cabezas, que continua per la RAAN aportant també el seu gra de sorra.


En la pròxima circular informarem d'aquest tema amb més detall (persones i, específicament, professionals de l'educació que vulguin participar durant tres-sis mesos en els projectes d'alfabetització de la Costa Atlàntica) en un monogràfic sobre cooperació.


DIÁLOGOS. Educación y formación de personas adultas (dialogos@lamalla.net)


El último número 53-54 (1/2008) de la revista, titulado Alfabetizaciones, educación popular y cooperación contiene varios artículos sobre la alfabetización en Nicaragua.

1




dimarts, 1 de juliol de 2008

Xerrada d'Alta Hooker a Vilafranca

ALTA HOOKER

divendres 20 de juny de 2008

Tornar la confiança a la comunitat és del tot necessari per tirar endavant la reconstrucció després de l'huracà Fèlix. Els deus de la tempesta han colpejat a la comunitat i els sukies, les persones que intercedixen amb els déus no ho han pogut fer res. Això merma la confiança de la comunitat cap aquests líders i per altre banda, abona al terreny a líders religiosos per trobar culpables i interpretar el dasastre com un càstig per no seguir els dictats de "correccó moral". Segurament els que estem aquí no ho veiem així, va dir l'Alta Hooker, però a les comunitats es veuen les coses d'aquesta manera, són així. L'indígena viu lligat al territori, a les aigües, els boscos, la terra per mitjà de deus i esperits que intervenen també en la salut de la persona i el benestar de la comunitat i la convivència. Això comporta unes normes pròpies, unes lleis que cal respectar. L'abús en l'explotació de recursos naturals, no seguir les pautes de conducta social poden trencar amb les lleis i portar desastres com plagues, malalties o huracans.

Al mateix temps, la destrucció de l'huracà trenca amb l'equilibri. En el vídeo, "la vida después del viento", que es va presentar en el mateix acte, la delegada de la FAO enumera els danys provocats per l'huracà, entre ells diu que la comunitat ha perdut els referents, per tant, aquell arbre, aquell bosc i tot el significat i l'espiritualitat que tenen aquests elements. En el cas de la comunitat de Cayos Miskitos, on van morir tres-centes persones, van morir també els que saben de medicina tradicional, els que intercedeixen amb els esperits, les dones que ajuden als parts. Tenint en compte que el coneixement es transmet de forma oral, la comunitat a fet un pas enrere i això també afebleix la confiança ja que cal trobar nous líders. En altres comunitats, el trencament de l'equilibri ha donat lloc a casos de Grisi signi, un tipus de trastorn mental que es dóna en aquesta regió que pot desencadenar casos del que aquí s'anomena histèria col·lectiva.

A les comunitats és comú el Pana Pana, la costum de compartir la feina i els beneficis que se n'obtenen, d'ajudar-se mútuament. Aquest és un element molt positiu que fa que evita que hi hagi desigualtats entre els membres de la comunitat. Explica Alta Hooker en un exemple en el que en una comunitat es volia iniciar un projecte on s'aporta un vaca, una gallina i un porc a una família per iniciar una granja. Però per alimentar la vaca, la gallina i el porc fa falta menjar i d'altres coses. Davant la situació i la manca d'aliments la comunitat va decidir que el millor que es podia fer era manjar-se els animals. Aquest no era un projecte integral, que tingués en compte tots els aspectes i la comunitat va actuar d'acord als seus raonaments, la forma de ser i els costums.

En la reconstrucció, s'han vist casos on s'han construït cases una al costat de l'altre, de forma diferent a com és costum on cada família disposa d'un espai al voltant de la casa. S'han fet latrines, pous d'aigua, cisternes sense prèviament observar els costums propis de cada comunitat i en molts casos aquest esforç econòmic no ha donat resultats. A moltes comunitats hi ha les làmines de zenc per cobrir les teulades, la fusta per fer les cases però falta recuperar la confiança i recuperar el lideratge per tornar a arrencar i tirar endavant, definint les prioritats i els passos a seguir.

Per tant, quan veiem el desastre no ens podem fixar només en les cases destruïdes, les collites perdudes i el bosc arrasat, hem de mirar més enllà.

Això implica entendre i respectar la diversitat. No s'ha de tenir por a la diversitat, tot el contrari, és una riquesa que té Nicaragua i que no ha acabat d'assumir.

Des de fa uns anys, una part de la societat de la Costa Atlàntica s'està donant compte que durant dècades de dependència de l'exterior, la regió no ha aconseguit avançar en cap dels indicadors de salut, educació i que el medi ambient cada vegada pateix una major destrucció. Molts estudis que es fan no responen a la realitat ja que no miren més enllà. Per exemple no veuen que la majoria de població no va als hospitals, no va als centres de salut pública (per altra banda deficitaris) sinó que acudeix a la medicina tradicional. Per tant ha de ser el conjunt de comunitats indígenes i grups ètnics de la Costa Atlàntica els que a través del diàleg intercultural han d'aconseguir aquest desenvolupament partint de la pròpia identitat.

Un exemple i un element clau en aquest procés és troba a la Universitat URACCAN. Alta Hooker va explica els orígens i el paper que juga la URACCAN de la qual és rectora des de l'any 2003. URACCAN es defineix com a universitat comunitària i intercultural, i la seva tasca és aportar coneixements d'acord a les necessitats pròpies de la regió. Abans de crear URACCAN, els líders de la Costa Atlàntica van portar els seus fills a estudiar a universitats d'altres països o del mateix pacífic de Nicaragua. I què va passar? (pregunta Alta Hooker als assistents) La resposta és que els estudiants no van tornar. En una segona etapa, es va demanar suport a les Universitat del país per formar professors i poder donar classes a la Costa Atlàntica. Hi hagué diversos intents però la resposta de les universitat de Nicaragua era que resultava massa car, tot i que darrera d'això hi havia altres respostes més enllà de la falta de recursos com manca de voluntat i molts prejudicis i pors. Creien que els negres embruixaven els professors i que els indis els pintaven la cara. Finalment, els mateixos costeños (habitants de les regions de la Costa atlàntica de Nicaragua) van començar a formar la seva gent amb professors empírics, és a dir , aquells formats per la pròpia experiència i d'una forma autodidàctica fins a graduar els primers alumnes en salut comunitària, enginyeria agro-forestal comunitària, sociologia i antropologia.

I per fer-ho han hagut de reescriure la pròpia història, estudiar el medi, rescatar la cultura tradicional. Avui URACCAN és una jove Universitat amb vocació d'aportar a la regió un desenvolupament amb identitat, donant resposta als reptes i demandes de les regions de la Costa Atlàntica.

Sobre la situació actual que es viu a la RAAN Alta Hooker, destaca que la política és el pitjor que els està passant. Els pactes interns entre partits per mantenir quotes de poder fan que la gent deixi de creure en la política i estan aconseguint dividir la societat després d'anys d'esforç a través del diàleg. Però no podem permetre que les coses vagin d'aquesta manera, és la resposta contundent i clara de la rectora. Amb la llei de l'estatut d'autonomia es va construir una democràcia intercultural i una forma d'organització pròpia d'acord a la multiculturalitat de la regió. Tot i que pot millorar en alguns aspectes és important defensar-ho i cal fer-ho comptant amb la participació del conjunt de la societat. Alta Hooker fa aquesta reivindicació de participació en un moment que es volen introduir canvis a l'Estatut d'Autonomia de les Regions Autònomes de l'Atlantic, i s'està fent sense contar amb el conjunt d'actors de la societat civil.

Per finalitzar Alta Hooker es va manifestar sorpresa per com des de Vilafranca hi ha un coneixement i un seguiment de l'actualitat de Puerto Cabezas i va agrair el fet que se l'hagués convidat a coneix-ens i participar en aquest acte.

Vilafranca 20 de juny de 2007


Trobada de Suport per l'Alfabetització amb ORLANDO PINEDA FLORES

- Vilafranca 21 de juny de 2008

Després d'un simbòlic i emotiva trobada a l'arbre de l'amistat al carrer Puerto Cabezas es va iniciar una xerrada-col·loqui amb la participació d'Orlando Pineda i Alta Hooker, acompanyats de membres i representats de les entitats de la Plataforma per un Nicaragua Lliure d'Analfabetisme.

Partint de les preguntes dels que vam assistir a l'acte, Orlando Pineda va anar vestint un discurs amb exemples per explicar la importància de l'alfabetització i com implicar la societat a participar-hi.

P. QUE CAL FER PER IMPLICAR LA GENT A LA CAMPANYA D'ALFABETITZACIÓ?"

R. PER IMPLICAR CAL IMPLICAR-SE

Sense el convenciment d'un mateix, sense creure en el que es fa, sense posar-hi tot l'amor difícilment es pot aconseguir la implicació de ningú. Per tant el primer que cal és implicar-se un mateix i el seu entorn. "Alfabetitzar Vilafranca" perquè se senti part del que està passant a Puerto Cabezas i quan sigui el dia de celebrar que s'ha aconseguir reduir significativament l'analfabetisme i es faci una festa a Puerto Cabezas, fer també una festa a Vilafranca on tothom que hagi participat estarà content de ser-hi.

Però atenció, participar no vol dir això (Orlando Pineda es va posar la ma a la butxaca i va treure algunes monedes). Es clar que fan falta diners però l'alfabetització amb el Yo si puedo no és cara i, a més a més, fer aquest gest de donar algunes monedes és massa fàcil com per sentir-nos part d'alguna cosa. El que és important és mobilitzar-nos nosaltres i mobilitzar el nostre entorn i aconseguir, per exemple 2 televisors per cada barri de Puerto Cabezas. Si ha Puerto Cabezas hi ha 22 barris aconseguir 45 televisors i 45 vhs més les pissarres, llapissos i llibretes. No fa falta que siguin llibretes molt cares. Per cada lliçó es necessita un full i en total hi ha 65 lliçons per tant amb una llibreta de 65 fulles és suficient.

La implicació d'un mateix és la millor manera per implicar els altres, la implicació de Vilafranca demostrant que creu en l'agermanament i en el projecte ajudarà a la implicació del poble de Bilwi. Per tant, no cal anar a Bilwi sinó començar a fer-ho porta a porta pel carrer Puerto Cabezas, pel barri on hi ha l'arbre de l'agermanament i així fins que tot Vilafranca estigui "alfabetitzat".


P. QUINA IMPORTÀNCIA TÉ L'ALFABETITZACIÓ A LA COSTA ATLÀNTICA

R. L'ALFABETITZACIÓ HA DES SER ÚTIL PER LLEGIR L'ENTORN (SOCIAL,POLÍTIC, ECONÒMIC) I MILLORAR LES CONDICIONS DE SALUT, LA PRODUCCIÓ I EL MEDI AMBIENT.

Alfabetització no vol dir només ensanyar a, e, i, o , u . Tampoc l'alfabetització és per poder llegir què diu el diari, seria una estupidesa. Alfabetitzar ha de servir per llegir i entendre el nostre entorn. Ha de servir per prevenir les malalties que afecten a la nostra comunitat, per aprendre a produir amb un major aprofitament i millor qualitat per vendre a un millor preu.

En el cas de la Costa Atlàntica "no podemos entrar dando carreras". Cal dirigir-se a la comunitat a través dels seus líders, cal diàleg i cal adaptar les cartilles i el material pedagògic a una realitat diferent a la resta del país. Això vol dir temps i per tant no podem dir, com fa el govern, que l'any 2009 Nicaragua serà declarada lliure d'analfabetisme. No podem mentir. Però si que en tres anys creiem que podem reduir significativament l'analfabetisme a la Regió. Així, per l'octubre d'aquest any esperem declarar el nucli urbà de Bonanza i la part urbana d'Alamikamba, lliure d'analfabetisme i al gener del 2009, 30 punts al Wangki i 20 punts a Prinzapolka.

Per assolir millores en la salut, la producció i la cura del medi ambient, s'està preparant amb les universitats els quaderns pedagògics per l'etapa Yo si puedo seguir, que servirà per consolidar els continguts apresos i avançar en aprenentatges específics que responguin a les necessitats de la població.


En aquest punt Alta Hooker va reafirmar la importància de l'alfabetització, des d'aquesta perspectiva integral i construïda amb la participació dels beneficiaris a partir de les seves necessitats i la seva identitat, com un projecte que pot ser molt positiu i en el qual la Universitat i participarà.



Apunt: el 13 i 14 de juliol de 2009 tindrà lloc la IV Assamblea de la red de Universidades del Yo si puedo a Puerto Cabezas.

Alta Hooker, Orlando Pineda, Guillermo , Adrian Cruz


Documents:

http://www.rtvvilafranca.cat/noticies-rtvvilafranca/societat/6/16965-alfabetitzacio-a-nicaragua.html


dimarts, 10 de juny de 2008

Nota de premsa: Agermanament, reconstrucció i alfabetitzacio per ajudar a superar l'huracà Fèlix


El passat 4 de setembre l'huracà Fèlix va causar grans destrosses afectant milers de famílies, destruint boscos i zones costaneres, afectant també el desenvolupament social i econòmic de la regió autònoma de l'atlàntic nord de Nicaragua. Entre setembre i gener es va difondre una campanya de suport als afectats de l'huracà Fèlix que va comptar amb la participació d'associacions i entitats del Penedès i ajuntaments de tot Catalunya. Durant aquesta crida també es va demanar suport a diferents empreses, entre elles Estudis Mariscal que es va oferir a fer un disseny propi per fer difusió i vendre samarretes, la presentació de les quals es fa avui a Vilafranca.
Des de l'Associació d'Amics de Puerto Cabezas, volem aprofitar aquest acte per seguir en la nostra tasca de difusió i sencibilització sobre la realitat de Puerto Cabezas i el conjunt de municipis de la Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord, conegut també com a Costa Atlàntica. Malgrat han passat 9 mesos, la reconstrucció encara és, i serà per molt de temps, un punt central per recuperació de l'impacte causat per l'huracà Fèlix. La rapidesa de la resposta d'emergència i de les imatges impactants dels vents huracanats, les pluges i el rescat de damnificats, contrasta amb la lentitud i l'oblid del procés de reconstrucció a tots els nivells. Aquesta situació accentua les situacions de tensió social i política posant encara més traves a la sortida endavant d'una regió expoliada per les seves riqueses naturals i abandonada pels successius governs.
Tot i així s'han fet alguns passos endavant, referint-nos a l'ajut donat des de Catalunya i canalitzat a través del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i properament es preveu que es pugui inicia la reconstrucció d'unes 30 vivendes a la comunitat de Kwakil, situada a uns 20 Km del casc urbà de Bilwi (Puerto Cabezas).
A més de fer un seguiment i donar el suport que podem a les institucions que porten endavant la gestió dels projectes de recoconstrucció, els Amics de Puerto Cabezas pensem que és important continuar amb la tasca d'apropar la realitat i l'evolució que está tenint la Costa Atlàntica de Nicaragua a través de l'Agermanament i en aquest cas oferint una xerrada i presentació d'un documental el proper divendres 2o de juny.
La xerrada anirà a càrrec de Alta Hooker, rectora de la Universitat Regional Autónoma de la Costa Caribe Nicaragüense que aquests dies es troba a Catalunya per participar en la III Assamblea de la Xarxa d'universitats del Yo sí puedo en suport de la campanya d'alfabetització. Aquest acte anirà introduït per la presentacio del documental "La vida después del viento" produït per Periodistas costeños/as amb el suport d'una fundació finlandesa pels mitjans de comunicacio i el desenvolupament (VIKES).
Per altre banda, durant aquests mesos no s'ha deixat de banda un projecte d'una gran importància com és la campanya d'alfabetització Yang lika sipsi na / Yo si puedo que s'ha iniciat a Puerto Cabezas i a 3 municipis més de la regió i amb el que es pretén declarar aquests territoris lliures d'analfabetisme per l'any 2010. Tothom qui vulgui conèixer com s'està desenvolupant la campanya i pugui tenir interès en col·laborari, el dissabte 21 de juny a partir de les 5 de la tarda al l0cal de l'AVV de la Girada hem organitzat una "Trobada de suport a l'alfabetització de la RAAN" amb la participació de les entitats que conformem la Plataforma per una Nicaragua Lliure d'Analfabetisme i el mestre popular i pedagog nicaragüenc, coordinador de la campanya, Orlando Pineda.
Agermanament, reconstrucció i alfabetització, són doncs tres conceptes que units volem que movilitzin la solidaritat entre els pobles d'ambdós costats de l'atlàntic. El nostre sincer agraïment per tots i cadascún dels que heu col·laborat i col·laboreu amb Puerto Cabezas, en aquesta ocasió especialment a Estudis Mariscal per la sessió del dibuix que podem tots gaudir.


Amics de Puerto Cabezas
Vilafranca del Penedès, juny de 2008
NOTA: Es poden trobar les samarretes a la Botiga "el Saquet", Plç. Vall del Castell, 5 de Vilafranca del Penedès. Els beneficis obtinguts es destinaràn als diferents projectes de reconstrucció de Puerto Cabezas.
Programa actes dies 20 i 21 de juny cliqueu aquí

diumenge, 8 de juny de 2008

L'alfabetització en marxa a Bilwi






Montse Saumell - Amics de Puerto Cabezas - ( Bilwi )

Avui estan aqui els de l'Aepcfa en ple, aquesta tarda abans d'anar a veure els punts hem tingut una reunió amb els jutges dels barris, abans li he donat a l'Orlando dos dels teus vasos i li he explicat que van servir per recollir fons. L'Orlando ha agafat els vasos i ha explicat que allà no es fàcil recollir diners, que a Vilafranca estavem venent vasos, els ha passat a tothom i els hi ha fet llegir el text de suport a l'alfabetització a Bilwi.(foto 1) Al acabar la reunió entre tots i al so de l'himne de la Cruzada Nacional de Alfabetización s'ha penjat la pancarta (foto 2) al balcó de la Casa, queda xula oi? a mi m'ha fet molta ilusió.
Després hem anat a visitar tres dels punts (la foto 3 es del barri Aeropuerto i la 4 del Moravo). Al tornar a la casa hem tingut una reunió per veure que es el que s'havia observat a cada punt, coses positives i negatives.
Demà anem a Tuara que han demanat que volen l'Alfabatització i després a Waspan i divendres hi torna a haver capacitació per un nou punt al barri Waulalaya que està molt aprop de l'escola Marvin Mitchel i després "refrescamiento" per els facilitadors dels punts que ja funcionen. I finalment anirem a visitar els punts que falten.

dimecres, 4 de juny de 2008

Puerto Cabezas lució el poder de su cultura


Fermín Puerto López flopez@elnuevodiario.com.ni

El tradicional pase del Palo de Mayo, festejado también en Puerto Cabezas.


PUERTO CABEZAS: Por primera vez, después de varios años, los porteños despidieron el mes de la diosa de la fertilidad “Mayaya” con una enorme fiesta popular que tuvo lugar en la Plaza Municipal.La actividad fue encabezada por el “Black Movment” y “Nicaribbean Black People Association”, los que con el interés de rescatar lo que aún no se ha perdido decidieron promover dicho evento.En la fiesta de cierre estuvieron participando grupos de baile de diferentes barrios de la ciudad, que durante mayo celebraron de forma aislada sus fiestas, y, al final, decidieron unir sus alegrías dispersas.Por su parte Raquel Dixon, presidenta del Movimiento Criollo, dijo que se sentía satisfecha con los resultados obtenidos y el respaldo popular. Agregó que quedaba pendiente que los ancianos criollos salgan de sus casas a demostrar cómo se baila el Palo de Mayo.“Este año no lo conseguimos, pero vemos que nuestra cultura criolla está más viva que nunca, y esperamos que el próximo año nuestros ancianos bailen al igual que los niños y jóvenes criollos”.


Al rescate

Sin embargo, el movimiento criollo este año organizó en distintos barrios con apoyo del Instituto de Turismo, Intur, diferentes fiestas del Palo de Mayo con la idea de rescatar este baile.En Bilwi, Dwyane Watter, conocido como Neco, es uno de los mayores activistas de la cultura negra. Su grupo, Swettin, ha recorrido Centroamérica bailando el tradicional ritmo. Él es el organizador del carnaval y manifestó que “sabemos que la cultura negra no está muerta, prueba de esto es que cada año el número de personas que se unen al carnaval va creciendo. Nosotros tenemos la cultura, sólo hay que proyectarla”, dijo este bailarín.Los organizadores de la fiesta del Palo de Mayo lamentaron el rechazo total que han tenido de parte de las autoridades regionales, que han descuidado parte de la identidad costeña por cuestiones raciales.

divendres, 23 de maig de 2008

Ha començat l'alfabetitzacó a Bilwi

Ha començat l'alfabetització a Bilwi, en aquest moment hi ha 6 punts oberts als barris Moravo, Arlen Siu, 19 de Julio, Santa Ines, German Pomares i Aeropuerto, ahir a la tarda l'Eveling i jo acompanyades pel Manuel Flores, que es el cap dels jutges de LLano Norte, Bilwi, Litoral Norte i Litoral Sur, vam visitar tots els punts, deu ni dó la calorada i la caminada, vam començar a les dues de la tarda fins a les sis, als punts els hi està costant començar, l'Eveling diu que es normal, que a la gent li fa vergonya i que a tot arreu ha passat els primers dies, que si hi ha d'haver 15 persones, n'arribin 4 ó 5, els hi deia a les facilitadores que s'ha de tornar a fer el treball d'anar casa per casa a enamorar a la gent.Ella ha marxat avui cap a Managua i aquesta tarda aniré jo amb el Manuel a veure un punt que ahir no var acabar d'arrancar. M'he compromès a estar cada matí a la casa de 9 a 11 per que estigui obert a la gent, ja que està començant a arribar gent de les comunitats a demanar que s'hi vagi, i per qualsevol cosa dels punts ja oberts.

Montse Saumell, Bilwi

diumenge, 11 de maig de 2008

Jornada per l'alfabetització a la Costa Atlàntica de Nord de Nicaragua

Pel proper 21 de juny estem preparant la II Jornada per l'Alfabetització a la Costa Atlàntica de Nicaragua de la qual anirem informant a través d'aquest blog on també anirem ampliant continguts. Us avancem el resum de la I Jornada celebrada el 2006.

Campanya per una Nicaragua Lliure d'Analfabetisme

I JORNADA PER L'ALFABETITZACIÓ A LA COSTA ATLÀNTICA

Resum


El dissabte 10 de juny es va organitzar a Vilafranca del Penedès una jornada-taller al voltant de la Campanya d’Alfabetització que ja s’ha iniciat a Nicaragua. Des de la Plataforma per una Nicaragua Lliure d’Analfabetisme, diferents entitats, universitats i organismes de Catalunya ens hem unit per coordinar una tasca de suport cap a aquesta nova campanya d’alfabetització iniciada l’any passat coincidint amb el 25è aniversari de la Cruzada Nacional de Alfabetización.


Un primer objectiu de la jornada va ser donar a conèixer el treball que s’està fent en el marc de la Campanya per una Nicaragua Lliure d’Analfabetisme i les característiques del mètode d’alfabetització audiovisual “Yo Sí Puedo”.

Al mateix temps també volíem conèixer millor la realitat cultural i lingüística de la Costa Atlàntica de Nicaragua a partir d’experiències de persones que han treballat en aquest territori i amb les comunitats indígenes en l’àmbit de l’educació i l’estudi de les llengües.


En Sebas Parra (professor d’adults i membre de l’Associació per l’Eduació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA) va presentar el mètode audiovisual d’alfabetització “Yo sí puedo”, argumentant que l’enamorament de l’alfabetització a Nicaragua prové de l’herència política i educativa de Paolo Freire, així com de la revolució popular sandinista.

L’objectiu d’aquest programa és el de donar eines populars suficients perquè els pobles puguin avançar. La seva filosofia es fonamenta en que és el poble qui alfabetitza al poble, i això vol dir, que són les comunitats qui s’han d’enamorar de l’alfabetització i demanar ser alfabetitzades. A partir d’aquí, les alcaldies s’han de responsabilitzar , és a dir, han de mobilitzar els joves, han d’enamorar els mestres, han de mobilitzar les comunitats...

Finalment, en Sebas Parra va exposar que el mètode té una continuació amb el “Yo si puedo seguir” que consisteix en una postalfabetització.


El segon ponent, en Carles Serra (Llicenciat en filologia i expert en llengües indígenes de la Costa Atlàntica) va fer una aproximació a la varietat ètnica i, sobretot, lingüística de la regió caribenya de Nicaragua. El que antigament fou conegut com a Regne de la Mosquitia, avui dia Regió Autònoma de l’Atlàntic Nord i Regió Autònoma de l’Atlàntic Sud, és un territori multiètnic i plurilingüe. Un total de sis ètnies i set llengües ens mostren la varietat de la zona, tot i que no pas a tots els municipis que integren aquestes dues regions autònomes, hi ha aquesta varietat.


A continuació la Matilde Martínez (Llic. en filologia hispànica que ha treballat sobretot en aprenentatge de segones llengües i va participar activament en el Programa d’Educació Bilingüe Intercultural a Nicaragua) va exposar que el gran mosaic de llengües que hi ha a la Costa Atlàntica no ha de suposar cap problema per a l’alfabetització, ja que bona part del Món és plurilingüe i el plurilingüisme enriqueix la pròpia llengua.

Va plantejar el dubte de si els líders de les comunitats, els consejos de ancianos, les alcaldies... tenen definit quin tipus de societat volen per a les seves comunitats i, si no és així, és un tema que han de resoldre ells mateixos.

Seguidament va proposar una línia d’actuació referent a l’alfabetització:


  • Conèixer com està la societat de la Costa Atlàntica.

  • Conèixer què estan fent els diferents organismes que poden implicar-se en l’alfabetització (Universitat, Govern Regional, Ministeri, Centres d’estudi i recerca cultural, col·lectius de mestres, ... )

  • Conèixer què demanen els líders de les comunitats. Aquests han de prendre dues decisions sobre:

. la necessitat de l’enamorament de l’alfabetització.

. la necessitat de l’enamorament de ser alfabetitzat amb

la llengua que ells vulguin.

  • Fer-lis veure que l’alfabetització i el programa “Yo sí puedo” no és un tema polític.

  • Tenir present de no mercantilitzar l’alfabetització.


Finalment es va obrir un torn de paraules i es va demanar a l’Aleix,brigadista que va participar en el pilotatge del “Yo sí puedo” d’enguany, que expliqués i valorés la seva experiència a la comunitat de Tola.

Conclusions:

A partir de les tres visions es va parlar de crear un grup de treball estable a Vilafranca del Penedès amb els següents objectius:


  1. Seguir la informació i evolució del “Yo sí puedo” a través de la Plataforma per una Nicaragua lliure d’Analfabetisme.

  2. Que totes les aportacions al programa d’alfabetització es canalitzin a través del Fons Català de Cooperació.

  3. Estimular la participació de les comunitats de la Costa Atlàntica en el “Yo sí puedo”.

  4. Conèixer experiències d’altres països amb plurilingüisme.

  5. Sensibilitzar a la població de la comarca sobre la importància i necessitat de l’alfabetització ( entesa com a la correcció d’un dret universal que no es va donar a la infància).

Valoració:

La valoració de la jornada va ser força positiva. D’una banda es va parlar de la campanya, del “Yo sí puedo” però també, de la realitat cultural i lingüística de la Costa Atlàntica i l’adaptació del mètode a les diferents llengües del país, especialment les llengües indígenes. Al mateix temps es va arribar a definir una línia de treball per continuar avançant i coordinant esforços.








dissabte, 19 d’abril de 2008

Assamblea dels Amics de Puerto Cabezas

El proper divendres dia 25 d’abril a les 8 de la tarda farem l’Assemblea ordinària de l’Associació a l’Escorxador de Vilafranca. Es farà un repàs de les activitats que s'han dut a terme al llarg d'aquest temps, es presenterà l'estat de comptes del 2007 i pressupost pel 2008,la renovació de càrrecs a la junta i servirà també per proposar els objectius per aquest any.
Amb el pas de l'Huracà Fèlix i l'inici de la Campanya d'alfabetització a la RAAN, tenim per davant grans reptes. Sense oblidar, l'agermanament, que és la finalitat principal de l'Associació que l'any 2009 celebrarà el 10è aniversari. Per això la proposta de futur es base en tres conceptes:
  1. AGERMANAMENT, reforçar els lligams i intercanvis implicant altres entitats i col·lectius d'aquí i de Puerto Cabezas.
  2. RECONSTRUCCÍO, per donar suport a la tasca de reconstrucció amb els fons recollits durant la campanya.
  3. ALFABETITZACIÓ, col·laborant activament amb la Paltaforme per una Nicaragua Lliure d'Analfabetisme i amb l'Associación para la Educación Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA) de Nicargua.
Tot hi treballar conjuntament amb altres entitats i institucions, només en funció de la nostra capacitat pròpia podrem assolir alguns dels reptes que se'ns presenten i volem afrontar. Per això esperem comptar amb la màxima participació i col·laboració de tots i totes.
convocatòria: aquí

Brigada de l'Institut Paulo Freire a la RAAN

La presetnació del llibre d'Orlando Pineda el passat dimarts, va servir també per conèixer de primera má l'activitat duta a terme per la brigada(1) de l'Institut Paulo Freire (IPF)(2) que recentment han tornat de Nicaragua, visitant els diferents projectes d'alfabetització que dur a terme AEPCFA, entre ells, l'alfabetització a la RAAN.

Tot i les dificultats del viatge la valoració ha estat molt positiva. Es van poder visitar diferents comunitats de Rio Coco i Bonanza on s'ha iniciat l'alfabetització. La primera bona noticia és que està preveist que Bonanza urbano sigui declarat primer territori lliure d'analfabetisme de la RAAN aquest mateix agost. També cal destecar l'entusiasme que ha despertat la campanya a les comunitats de Rio Coco-Wangki on s'ha iniciat.

Pendents del finançament compromès per part de l'Agència Catalana (ACCD), està previst que properament es pugui disposar del material en miskitu, element que representerà un gran pas per assolir l'objectiu de declarar Waspam-Rio Coco, territori lliure d'analfabetisme l'any 2010.

(1) Informe de la brigada aquí
(2) L'Institut Paulo Freire és una agrupació d'organització, entitats i persones vinculades en intervencions sociopolítiques i culturals en el camp de l'eduació, la formació de persones adultes i la lluita contra la desigualtat i la marginació. És una dels organismes integrats a la Plataforma per una Nicaragua Lliure d'Analafabetisme.

dissabte, 12 d’abril de 2008

Orlando Pineda Flores, aproximació bibliogràfica

Dimarts dia 15 d’abril a 2/4 de 8 a la biblioteca Torres i Bages

“Orlando Pineda Flores, aproximació biogràfica”

Presentació a càrrec de Sebas Parra, educador i coordinador d’aquesta edició publicada per l’Associació Mestres 68 i Rosa Sensat . El llibre que ens permet una aproximació biogràfica i vital d’Orlando Pineda Flores, a través d’amics i de fragments de llibres com Pedagogia del Amor en Nicaragua o La Montaña me ensenyó a ser maestro .
Lluitador infatigable, mestre de l’educació popular, pare de la pedagogia de l’amor i per alguns un boig, d’aquella bogeria que fa que el món senti pessigolles i es mogui.

Us hi esperem

Associació d’Amics de Puerto Cabezas

Veure reportatge Vilafranc TV

* Actualment, Pineda i el seu equip estan treballant per l’alfabetització a la Costa Atlàntica de Nicaragua, motiu de la recent estada d’en Sebas Parra aquest país en representació de la Plataforma per una Nicaragua Lliure d’Analfabetisme (http://www.pnlacat.org/ ).

divendres, 4 d’abril de 2008

"El parque de las hamacas"



EL PARQUE DE LAS HAMACAS,
VICENT BOIX,
Icaria Editorial,


En noviembre de 2002, más de dos mil nicaragüenses iniciaron una marcha a pie desde sus barrios naturales situados en el departamento de Chinandega, hacia la capital de la república, Managua. Caminaron haciendo frente al calor asfixiante y al cansancio, con sus gorras y unas pocas pertenencias metidas en sus mochilas. Fueron necesarias dos semanas para recorrer los 140 km existentes, hasta que por fin, un buen día, llegaron a su destino final: los jardines situados frente a la Asamblea Nacional. Allí montaron sus cabañas de plástico negro, colgaron sus hamacas y comenzaron a esperar.
No se trataba de una gesta deportiva, ni de una peregrinación religiosa. No era una excursión de fin de semana, y menos una campaña publicitaria. Estas personas, enfermas todas ellas debido al químico DBCP que fue usado impunemente en las fincas bananeras en los años setenta, querían que de una vez por todas alguien les hiciera caso, escuchara sus demandas y avisara a esa musa llamada justicia.
Pasaron las semanas y con unos exiguos acuerdos con el gobierno regresaron a casa. Sin embargo esta caminata, ésta desagradable pero a la vez esperanzadora acampada, se ha vuelto a repetir varias veces en los últimos años. La impunidad sigue. Se atisba el final feliz. Los cuerpos se deterioran.
¿Qué sabe del “republicanismo bananero”? ¿Qué se escondía detrás de la infantil sonrisa de Maguila el Gorila? ¿Existe otra realidad de los tubos catódicos hacia afuera? ¿Puede el desarrollo, subdesarrollar países? Si el 11-M usted se estremeció con el humo, el polvo y la sangre, siéntese bien en su butaca, sírvase una copa, desconecte el móvil, abra su mente, ponga el cuenta-sentimientos a cero y retroceda con este libro sesenta años en la historia de este mundo.

EL PARQUE DE LAS HAMACAS, VICENT BOIX, Icaria Editorial, ISBN 978-84-7426-965-9

divendres, 28 de març de 2008

4 d'abril, Sopar de les Dones

4 d’abril Sopar de les Dones.
Actuació musical a càrrec de Duet de cançó francesa, Anna Roig i Carles Sanz
Lloc: Hotel Pere III
Hora: 21,30h
+ info Dia internacional de les dones 2008
Venda de tiquets: Casal de les Dones, al SIAJ de Vilafranca


Aquest any la organització del Sopar de les Dones va decidir donar els beneficis del sopar a la Casa Materna de Puerto Cabezas.


CASA MATERNA de la ciutat de Bilwi
municipi de Puerto Cabezas (Nicaragua) agermanat amb Vilafranca del Pendès


Què és la Casa Materna?
La Casa Materna està funcionant amb l’objectiu de contribuir a la reducció de la mortalitat infantil i materna entre les dones embarassades amb pocs recursos econòmics.
Va ser construïda amb la solidaritat Suiza l’any 1988 i gestionada per un grup d’infermeres que van veure la necessitat de crear un lloc on poguessin anar les embaraçades del municipi de Puerto Cabezas que presentessin un risc important a l’hora del part i per tant s’haguessin de traslladar a l’Hospital es troba al nucli urbà de Bilwi. Durant el període previ al part i la convalescència, aquestes dones tenen un lloc on són acollides i ateses per infermeres.
L’any 1992 es va tancar per falta de pressupost fins que al 1998 el Ministeri la va reparar i la va entregar a l’Associació d’infermeres per tornar-la a obrir.
El 2000 va tornar a funcionar gracies al conveni entre el Ministeri de Salut (MINSA) i una clínica privada.
Al llarg dels anys ha anat guanyat la confiança de les dones de les comunitats. El 2001 hi van anar 61 dones embarassades, i el 2005 ja van ser 177 i fins a 365 el 2006. Moltes d’elles enviades des dels centres de salut de les comunitats , alguns a més de 5 hores de distancia.

Situació actual
Actualment l’organització està en mans de quatre infermeres que les paga el MINSA i que juntament amb l’ajut de l’Alcaldia i el Programa Mundial per la Alimentació garanteixen la alimentació de les dones sense cap altre pressupost
Actualment hi ha importants dificultats d’infraestructura com danys en les canonades , 2 habitacions que s’han d’ utilitzar per magatzem disminuint la capacitat d’allotjament i també problemes d’iluminació, falta de matalassos. Es veu la necessitat de construir un magatzem i repintar la casa.
La capacitat de la casa es de unes 20 persones però algunes vegades n’hi ha fins a 35 amb matalassos a terra.

Vilafranca i la Casa Materna
La companya Montse Saumell de l’Associació Amics de Puerto Cabezas de Vilafranca està a Bilwi des del passat mes de febrer col·laborant en diferents projectes de l’agermanament. Ha mantingut varies reunions amb la Dra Denis Stigol i el Ministeri de Sanitat per veure les necessitats d’aquest centre i en el futur estudiar la possibilitat d’una col·laboració amb la secció sanitària de l’Hospital de Vilafranca.
Puntualment i dins del marc de l’agermanament de Vilafranca amb Puerto Cabezas, en algunes visites que gent de Vilafranca ha fet a Bilwi s’ha visitat la Casa Materna i s’ha portat roba de nadó amb la col.laboració de botigues de la nostra vila.
El total de l’import que es reculli avui serà enviat a la Casa Materna i juntament amb el Grupo de Amigos del Penedès de Puerto Cabezas decidiran les prioritats per millorar les condicions d’aquest equipament que tan de servei fa a les dones amb pocs recursos econòmics d´aquesta regió de Nicaragua.





dissabte, 5 de gener de 2008

Concert Solidari per Puerto Cabezas

fsr08's



El proper divendres 18 de gener a 2/4 de 12 de la nit, a Cal Bolet concert per Puerto Cabezas amb el grup :





Naraina per deixar-se portar pel ritme de la "rumbeta electrocariñosa" , barreja de la rumba, el funky, el reggae i el drum’n’bass.










Des d’Amics de Puerto Cabezas amb aquest concert volem tancar la primera part de la Campanya per la reconstrucció de Puerto Cabezas pel pas de l'huracà Fèlix el passat més de setembre i alhora agraïr a tots els que heu col·laborat durant aquests mesos a fer-ne difusió i fent aportacions. El preu de les entrades serà de 5 euros amb consumició inclosa i els beneficis del concert es sumaran a la compte de Vilafranca Solidària ( 2081-0000-80-3110000627 DE CAIXA PENEDÈS) que actualment porta recollits 24.500 euros. La setmana que ve, a la reunió de la comissió de la solidaritat es farà balanç de tota la campanya i els projectes als quals es destinaran els fons obtinguts.

col·labora:



Cafè de Bilwi - sorteig d'entrades:



- Diumenge: números 41 i 59


- Dimarts: números 8 i 14


- Dimecres: números 49 i 51


- Dijous: