diumenge, 16 de setembre de 2007

Dura realitat

.....

Seguint amb la reunió a Sahsa una dona de la Comunitat Los Milagros que era fiscal ens diu que no tiene ningun utensilio de cocina ni ropa, todo voló por los aires, muchas mujeres estamos solas con los niños......si ustedes pudieran hacer algo.
El Guillermo explicant qui erem nosaltres i la gent demanant que els hi diguessim alguna cosa. MAI M'havia costat tant parlar. Que els hi podiem dir nosaltres davant de tant de sofriment i de tanta pobresa?, va ser un moment molt dur, la pluja ens va fer callar.
De tornada tot fosc i negre esperant el lanchon per passar el riu. Als arbres del costat els monos Congos, saltant d'un arbre a l'altre sense saber a on anar a parar i a on menjar i així molts animals . El riu feia molta pudor degut a la qüantitat d'animals morts que hi ha a l'entorn.
Hem vist la casa destrossada de la Teresa, al caure-li una pared del solar del costat, i la por que segueix passant quan hi ha tempesta i no la pot deixar sola per por de que li robin.
Amb el Guillermo hem estat a KruKira. El total de 290 cases destruïdes. Entre plastics, fustes i planxes de zinc, la gent ha construït un petit espai per aixoplugar-se sense cap arbre a l'entorn i amb una calor sofocant. Fa 2 anys varem visitar aquesta comunitat que participa en els microcredits de l'ajut del Penedès, per pescar a la llacuna de la comunitat i recordem el parc amb arbres centenaris i les boniques cases sota les palmeres. Avui tot ple d'arbres caiguts, troncs apilats per obrir el pas, tot sec i tot de cares que ens miraven sense que nosaltres poguessim fer res. El seu mitjà de vida La Laguna, s'està morint ja que els manglars, tots secs ara mateix son una font de contaminació i evidentment de mort (les boniques aigues transparents avui son de color negre).
Hem parlat molt amb el Jorge Canales ex-president del grup i actualment alt càrrec d'un ministeri que treballent com a bojos i a sobre, aguantant alguns prepotents de les ONGS que pensen saber-ho tot i que els hi diuen el que han de fer. Tant ell com el Luciano creuen que s'ha d'esperar a tenir un diagnòstic clar de la situació per definir prioritats a curt termini.
Intentarem concretar el viatge de 2 persones a Vilafranca per el proper mes d'octubre durant la Setmana de la Solidaritat.
Ens queden dos dies d'estar aquí i si podem seguirem informant.
Teresa i Montse

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada